Adissiatz totis,
veni de recebre per mail de la FELCO la letra de David Grosclaude, un punt de vista de la situacion après 1 an de la manifestacion de Carcassona.
Vos o copia, amb la reaccion de la FELCO.
Vaquí. Tròbi pas marrida l'iniciativa de Grosclaude, de qué ne pensatz ?
veni de recebre per mail de la FELCO la letra de David Grosclaude, un punt de vista de la situacion après 1 an de la manifestacion de Carcassona.
Vos o copia, amb la reaccion de la FELCO.
La letra de David Grosclaude
Carcassona ! 24 D'octobre de 2009 : que i a un an !
amigas, amics
Que i a un an qu'èram 25 000 per las carrèras de Carcassona a manifestar en favor de la lenga occitana. Qu'èra un eveniment màger per l'occitanisme.
Qu'estó tanben, cinc ans après la prumèra manifestacion de Carcassona, un moment de questionament per l'occitanisme. E adara , que hèm ? Que har après ?
Que i avèva a Carcassona ua generacion navèra d'occitanistas. Que son monde qui n'an pas conegut los combats de las annadas 70 e 80. N'an pas conegut tanpauc las pelejas de l'occitanisme de las annadas 70 e non son pas pro vielhs entà aver conegut la decepcion de l'arribada de l’esquèrra au poder en 1981, per çò qu'ei de l'estatut de la lenga nosta.
Un an après Carcassona 2009 que'm sembla que devem tirar las leçons d'un periòde qui s'acabè que hè ua annada. Qu'èra, çò'm sembla, ua idea contienguda dens lo discors finau deus organizators.
Lo movement gessit de las annadas 70 e 80 n'ei pas mei organizat de faiçon a arcuélher los joens occitanistas com aqueths qui èran au capdevant de la manifestacion.
Que devem prepausar quauquarren de nau. Que vedem plan que non son pas mei temptats d'entrar en las organizacions qui an hèit l'istòria de l'occitanisme dempuish trenta ans.
Lo biais de har accion culturau, accion politica o sindicau qu'a cambiat. la faiçon de s'engatjar tanben. Cada dia que n'avem exemples. E non parli pas de la faiçon de comunicar qui, deu men punt de vista, n'ei pas arren mei que lo rebat de la faiçon de concéber l'engatjament sociau, collectiu.
Lo periòde navèth qui a començat dempuish lo ser deu 24 d'octobre de 2009 no's poderà pas har shens un vertadèr passatge de testimòni d'ua generacion a l'auta. Se dens l'occitanisme qu'a arribat que's hasosse de faiçon espontanèa e non estructurada que'm sembla que serà mei delicat aqueste còp. Que cau organizar aquera transicion. Qu'avem dit a mainadas e mainats, a gojatas e gojats, que i avèva ua reivindicacion justa, una lenga a sauvar e a har víver. Qu'an seguit ; que devem trobar un lòc de discussion dab eths.
Que necessita segurament de cambiaments importants en las nostas estructuras e en los rapòrts establits enter las associacions, los movements e quitament los partits qui compausan l'occitanisme au dia de uei. E be sabem quin ei complicat de har la diferéncia enter çò qui ei politic e çò qui non n'ei pas quan s'engatjam dens un combat en favor de la lenga occitana, dens un estat com lo noste !
Çò qui a cambiat dempuish 2005 qu'ei la credibilitat deu movement. Qu'ac èi dejà escriut mes qu'ac torni díser : que i a la credibilitat au dehòra mes sutot la credibilitat deu movement en se medish. Qu'a aprés a saber que pesa ; la hidança en se medish qu’ei l’eveniment màger d’aqueth periòde.
Qu'avem tanben ganhat la simpatia d'ua partida de l'opinion. Aqueth combat qu'estó lo d'ua generacion.
Mes la qui arriba considèra que compausa l'opinion e n'a pas jamei dobtat de la legitimitat. Que son los nostes « mainatges » e que'us avem ensenhat que las reivindicacions èran legitimas. Qu'ac an acceptat e donc que son en atenta de resultats mei concrets. Còps que i a, que pòden semblar un pauc radicaus a'us de la generacion mei vielha. Mes ne'n son pas; que son simplament logics.
Reivindicar ua television en occitan entà eths qu'ei lo B.A BA, qu'ei basic. Reinvindicar la preséncia publica de la lenga qu'ei basic tanben mentre qu'èra enqüèra audaciós que hè 15 ans.
N'èi pas de solucion miracle ; n'èi pas de proposicion tota hèita a méter sus la taula. Sonque l'enveja de poder anar mei endavant dens la reflexion, dab qui volha soscar a la seguida. On que siam engatjats qu'avem de soscar amassa, de préner un temps de reflexion abans de tornar partir e de tirar camin.
Mercés a'us qui an enveja de participar a aquò de har un signe, de dar lo lor punt de vista.
Amistats e salutacions occitanistas a tots
David Grosclaude
Reaccion de la FELCO a la letra duberta de David Grosclaude : “Carcassona ! 24 D'octobre de 2009 : que i a un an ! »
Los membres de la FELCO son naturalament interessats per la reflexion prepausada per la letra de David Grosclaude (que reprenèm çai-sota), en sa qualitat d'actor dels mai importants de l'occitanisme politic de uèi, e en foncion del rotle qu'a jogat longtemps dins lo combat cultural coma menaire de l'IEO.
Naturalament tanben, la FELCO coma tala a pas de s'engatjar dins lo debat, e laissarà sos aderents donar lor avejaire a títol individual, d'abord que coma associacion professionala d'ensenhaires a sas amiras, sas tòcas, la delimitacion tanben, del meteis còp, de sas atribucions : s'es que i dega aver una refondacion de l'occitanisme dins sa globalitat, aquò la pausa malgrat tot en riba del processus. Cossí que vire l'evolucion de l'occitanisme en general, la FELCO contunharem nostre pretz-fach prioritari, la defensa e lo desvolopament de l'ensenhament de l'occitan dins lo servici public.
- Aquò dich, nòstra participacion activa a l'aventura fruchosa d'Anem Òc nos enebís pas, plan al contrari, de far quauques remarcas :
*La distinccion entre politic e cultural es segurament relativa, e los limits poroses, tot essent politic d'un cert biais. Aquò dich, las organizacions que s'entrevan de l'una e l'autra dimension se pòdon pas confondre, e es aquò qu'èra estat establit tre las debutas d'Anem Òc. La revendicacion culturala, se sap, es tranversala a respecte dels engatjaments partisans, e a d'amics coma d'enemics dins totes los partits.
Lo fach que cadun, en foncion de sas conviccions, se faga de la lenga, e de sas foncions coma de sa plaça dins lo moviment social general una idéèa diferenta empacha pas que totes se pòscan rejónher dins lo sosten a una plataforma consensuala coma la que foguèt definida per Anem Òc. Un partit politic per contra, pro que siá seriós dins son biais de foncionar, es fatalament posicionat endacòm dins l'arc de las familhas politicas dins la França d'ara. Per préner un exemple, lo POC es afiliat a RPS, partenari dins la nebulosa ecologista, ela-meteissa associada fins ara a l'esquèrra nacionala.
Es clar que pòt pas -e o sap, sedurre en delai d'una certa part de l'opinion publica. Se la revendicacion occitana vòl servar l'inegable sostenh en societat que lo succès de las manifestacions mòstra li cal tenir aquela realitat d'a ment.
* L'implicacion dels joves dins lo moviment sus la longa durada es un enjòc dels gròsses, degun dirà pas de non. Legissèm pas dins la letra de David Grosclaude d'indicacions sul tipe d'organizacion que poiriá permetre aquela implicacion. En defòra del simple fach que "los joves", coma los mens joves son pas un blòc mas la juxtaposicion de sensibilitats que se pòdon pas redurre a l'unitat, çò que caracteriza despuèi ara d'annadas lo rapòrt de las joves generacions al politic, es la volatilitat e lo caractèr ponctual e limitat de lor engatjament concret. Lo trabalh maratonian dins una organizacion amb sas reglas es ni lor tassa de tè ni lor gòt de Corbièras. Çò qu'es segur per contra, es efectivament lor distància de còps que i a ironica cap a las vièlhas estructuras portadas per los sobreviveires de l' occitanisme baby-boomian de quaranta ans en reire.
Tota definicion d'una refondacion de l'occitanisme pòt pas defugir un trabalh prealable d'analisi de çò que son, dison e vòlon o refusan los joves que fan ara camin amb l'occitanisme tal coma es. E primièr de tot, es qu'an besonh efèctivament d'una organizacion nòva que lor faga una plaça mai granda que la que podrián prendre ara, o volguèsson, dins las qu'existan. L'analisi qu'evocam deurà esclargir tot aquò.
- Coma FELCO, nos limitarem ara a aquelas remarcas generalas. Coma individus sensibles a las evolucions generalas de l'occitanisme en defòra del terrenh professional qu'es nòstre, los aderents de la FELCO legirem amb interés las contribucions que respondràn, o esperam, a l'invitacion facha per David Grosclaude, e de tot segur d'unes de nosautres prepausaràn de contribucions.
Vaquí. Tròbi pas marrida l'iniciativa de Grosclaude, de qué ne pensatz ?