L'Esterèu es un massís volcanic ancian, vesin dei Mauras. Siam aicí dau costat Frejús/ Sant Rafèu. Es lo país que li resti.
De la cima, si vei d'Itàlia fins qu'a Venturi (pròche d'as Ais), per temps clar Corsega. (aicí Mercantor a man drecha):
Es un país de maquís, de pins, de castanhiers, de suves (aubre que resistisse ben au fuec).
Cu ditz suve ditz levaire de rusca... per far lei taps! (n'i a encuèi un seissantenau sus lei dos massís).
Lo mestier es totun matrassat per la concurréncia d'Espanha ò de Portugau... e la produccien de taps de plastic.
Mens d'entretenença dei suvieras, pas pron d'escabòts, secaressa tarribla, fan que l'Esterèu tant coma lei Mauras creman cada ans. (paurei toristas que passan de vacanças marridas, pecaire...)
Au sègle XVIII Gaspard de Bessa, un "robin dei bòscs" provençau trevava lo luec, si li escondiá e agantava emb sa chorma perceptors e viatjaires rics, fin qu'a l'atge de 24 ans, que si faguèt executar as Ais.
"Es lo pas de l'Esterèu" es restat una expressien totjorn viva per parlar d'un ròdol dangeirós!