maime a écrit:De tot biais, crese que lo problema de compreesion ven de la question que nos pausem : la question es pas "de que far lo còp que ven" mas "que volem-nos ?". Finalament, sei segur que sem pas de consent sus quela question. Podem pas esser de consent sus lo "de que far ?".
Pensi qu'as rason. Podriam pausar las nòstras idèias forra-borra ja, per veire sus que sèm d'accòrdi.
Comenci:
Vòli:
- Una plaça normala per l'occitan dins la vida publica, es a díser de mediás en occitan accessibles per totes e pertot. Dins un segond temps la presencia escricha de la lenga dins los comercis e escricha e orala dins las institucions publicas.
-L'ensenhament esistematic (e obligatòri) de l'occitan a l'escòla sus una basa de 3 oras per setmana tre la mairala e duscas a la terminala. A partir del segond grase aquò se podriá far tras una materia que demòra a determinar.
-La sensibilizacion del personal espitalièr (levandièras, infirmièras) e de las ajudas mairalas (dins las grépias tanben) a las ventajas de parlar una lenga regionala amai de la lenga nacionala.L'encorajament e la formacion de las familhas a la transmission de las lengas regionalas.
-Una ajuda a las entrepresas que meton en valor l'occitan (mas aquò s'adreçariá mai a de collectivitats localas que non pas a l'Estat, se pòt pas enclaure dins de reivindicacions generalas per las lengas regionalas).
Tot aquò sosentend plan segur un biais diferent d'abordar lo trabalh: formacion lingüistica dels foncionaris ( e donc accès facilitat als "locals" per aquestes pòstes ; pus besonh de montar a París),
creacion de pòstes de jornalistas , de tecnicians dins l'audio visual e l'informatica amb de basas d'occitan, de traductors, d'interprètas etc...
Se podrián dire mantunas causas sus la decentralizacion, mas sabi pas s'aurián lor plaça aqui e ara, que pensi que l'opinion publica es pas prèsta.