OCCITANIA !! Forum
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.
OCCITANIA !! Forum


Vous n'êtes pas connecté. Connectez-vous ou enregistrez-vous

Lemosin sus la tiala

+6
Tiston
Barbet
Einucent
Danís
maime
clafotis
10 participants

Aller à la page : Précédent  1, 2

Aller en bas  Message [Page 2 sur 2]

1Occitan Lemosin sus la tiala Jeu 4 Déc 2008 - 15:54

clafotis

clafotis
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Rappel du premier message :

I a mai d'un exemple de lemosin mas pas que tanben sus lo sit dau CNRS

La tipesse fai las conjugasons coma per la charenta (los preterits -i/-ei, -etes, -et, -etem, -etetz, -eten), las prononciacions daus feminins, sens doblidar 'na pita nhòrla ben risenta.

http://rapieta.wordpress.com/

31Occitan Re: Lemosin sus la tiala Ven 12 Déc 2008 - 17:30

Danís

Danís
Adjudant

Matieu C. a écrit:
EDIT : Tè, exista un ròdol m'onte s'a servat la prononciacien dau -c finau ?

Pense pas, per lo sol costat pratic de la prononciacion. En frances i aviá lo "oïl", que s'es transformat en "oui" (fau dire que quo era gaire prononciable...) e qu'es estat fixat tardierament. L'Istòria vòu que nòstra grafia sia presa a las daus trobadors, que ilhs escrivián "òc", e que mai prononciaven lo "c", reste de l'aujol latin dau mot.

Per tornar au lemosin i a quauquarren que degun faguet remarcar : perque escriure l'accent sus lo "o" puei que se prononcia ouèy. De fach, ai vist dins dau libres lo mot escrich "oc-es", sens accent. Pense que 'quò pòt se far.

32Occitan Re: Lemosin sus la tiala Ven 12 Déc 2008 - 18:36

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:EDIT : Tè, exista un ròdol m'onte s'a servat la prononciacien dau -c finau ?

En generau, ò soncament dins "òc"?
En gavòt orientau va pronóncian tot, emai çò que semblariá impossible a un occitan estranger... seriá possible que va faguèsson dins lo "òc" cu saup! Se d'aventura ai l'info...

33Occitan Re: Lemosin sus la tiala Ven 12 Déc 2008 - 21:31

LaurençD

LaurençD
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Tiston a écrit:
Einucent a écrit:

[flej bʁej vjalɔ'tɛlɔ ɛ lu maʁti'nej su la: katʁa: mej bʁava: vila: doʊ ʁej]
uèi Clucant en francisat, s'escriven Fleix, Breix, le Martineix, e ne'n traparàs tota 'na braçada en Lemosin, que i a mas los touristes per dire Sent Iriès [sœtirjɛks]

oc-es, e me damande totjorn perque i'a qu'alentorn d'a Limotges (limogéï) que lu monde, mesme los vielhs Limotjauds, disenCouzeix [cousèks], alora que disen ben Saint-Yrieix [saint-Yrié]... benleu un liam ambe la mai granda disparicion de la linga a Limotges, e lu faite que Coses tocha Limotges, qu'es pus gaire rurau, qu'es vengut 'na "banlega", alora que sent-iries demora 'na comuna rurala eslunhada de la "granda" vila... e lu monde d'alai an pas dobludat que quo se disia "saint-irié"...
ma familha pairala es de Chatelus-le-Marcheix (marchéï) e certans colegas (subretot los jounes) me disen chatelus-le-"marcheks"... mas apres qu'aje gulat dos- tres cops, fan pus la decha... Colèra Escacalassant
apres, quante fau esplicar que Chatelus-lu-Marchés quo vuou pas dire que i'avia qui un grand merchat o 'na granda feira mas que quo vuou dire "le château marchois ou le château du Marchois" , qu'es 'n'autr'istoria... Uèlhs al Cèl


mas bon, per los toristes o los noveus 'ribants, fau ben avoar que la prononciacion de nostres noms de comuna e de vilatges, 'qui en Lemosin, qu'es infernau! qu'es jamai la mesma chausa... la fauta a la francisacion fadarda dau noms, justament...
Ten, per contunhar sul sicut : la francisacion d'Occitania balha de causas extranhas, per exemple, dins Òlt, Marcilhac sus la broa de Cele a servat son ortografi : Marcilhac. E fa d'unas annadas que se comença d'ausir "Marcilac"...
D'autres caires an un ortografi francisat : Payrac. Aici, se pòdria creire que, se lo biais d'escriure es estat perdut, la prononciacion es servada... Mancat. S'ausis iara : "Pérac". E de que dire a prepaus de monstruositats aitalas coma "Gourdon", qu'es pas l'anciana grafia (Gordon) e lo biais de dire fonetic tampauc (Gourdou).

34Occitan Re: Lemosin sus la tiala Ven 12 Déc 2008 - 23:07

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

E de que dire a prepaus de monstruositats
aitalas coma "Gourdon", qu'es pas l'anciana grafia (Gordon) e lo biais
de dire fonetic tampauc (Gourdou).

Mi sembla, au contrari completament logic dins la fonologia francesa e en ren una monstruositat.
Una monstruositat seriá "Lo pas de l'anciá" au nòrd de Marselha ortografiat "le pas des lanciers" en francés.

35Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 8:57

LaurençD

LaurençD
Occitan Warrior
Occitan Warrior

O dises perque en provençau, Gordon se prononçaria "Gourdoun". Mas en Lengadocian carcinòl lo n final es coma s'existissia pas. La particularitat de la toponimia en Carcin es que d'ancianas fòrmas son estadas servadas, a costats de francisacions, sens cap de coerencia. Dusca iara, lo monde contunhava de respectar la prononciacion perque l'occitan demorava dins l'accent. Tot aquò es a se perdre, restan de monstruositats.
Aquò s'encontra tamben endacòm mai, per exemple dins Flandres.

36Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 11:39

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

Ti parlavi solament de la fonologia francesa. Conoissi pas lo nom latin, mai "Gourdon" mi sembla una adaptacien au francés pron logica.
Mai logic en tot cas que "Gourdou" qu'es ren mai que la mescla de doei sistemas lingüistics diferents (escritura francesa e prononciacien occitana)
Coma "Bordeaux" es la traduccien francesa de "Bordèu" segon la logica fonologica pròpria au francés.
Una monstruositat, per ieu, es quant lo nom francés sagata completament lo sens dau mòt occitan.

Sanch Inian = Saint Chinian
Lo Cap Nas (prononciat "Ca Naï" a la cassidenca) = Le Cap Canaille
Lo pas de l'Anciá = Le pas des Lanciers (Aquí ti l'an servada la prononciacien, mai, caspi, a qunt prètz !)
Lei tres Lutz = Les Trois Lucs (la cedilla s'a degut perdre...)

Sensa parlar dei ròdols que si dián "Le Sabipa", "Le Sabiren", que l'emplegat dau cadastre quand demandava coma si disiá tala montanha li respondián Sabi pas ò sabi ren.

37Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 12:06

Tiston

Tiston
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:
Una monstruositat seriá "Lo pas de l'anciá" au nòrd de Marselha ortografiat "le pas des lanciers" en francés.

a Limotges n'am plen de conarias dau genre...
dins lu barri de la Bocharia, i'a 'na pita chariera qu'an 'pelat Rue de la Cruche d'or", alora que son nom jusqu'a l'annadas 1940 era Rue Cruchador (avian gardat la grafia lemosina, mesma si quo chamnhava un pauc la prononciacion), lu cruchador estant un instrument per pesar (la vianda), un genre de balança...

A part quo, ieu que sei 'nat daus cops a Gordon, me sei totjorn pensat tanben qu'aurian degut io escriure "Gourdou" o ben "gourdoux"...
enfin...

38Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 14:34

admin

admin
Trobador !!
Trobador !!

Seré plan de har un subject especiau sus aquèra toponomia vergonhosa mes risolenta, benlèu dens l'estanquet, en fin de serada (pr'amor, de segur, los deu cadastre qu'an trobat los noms son passat a l'estanquet avant de'us trobar ...)

http://omidelafotografia.wordpress.com/

39Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 14:48

Danís

Danís
Adjudant

Io, Rigosta nos fai devinar d'ente venen los toponimes absurdes dins son cors d'onomastica a l'Escòla Occitana d'Estiu. Se tòrne trobar sos cors, lançarai lo juec.

40Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 20:06

LaurençD

LaurençD
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:Ti parlavi solament de la fonologia francesa. Conoissi pas lo nom latin, mai "Gourdon" mi sembla una adaptacien au francés pron logica.
Mai logic en tot cas que "Gourdou" qu'es ren mai que la mescla de doei sistemas lingüistics diferents (escritura francesa e prononciacien occitana)
Coma "Bordeaux" es la traduccien francesa de "Bordèu" segon la logica fonologica pròpria au francés.
Logica, logica... Ten, ieu de Bordèu ne conoissi doas : un dins Gironda (Bordeaux) e un dins Droma (Bourdeaux).

41Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 13 Déc 2008 - 21:31

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

LaurençD a écrit:
Matieu C. a écrit:Ti parlavi solament de la fonologia francesa. Conoissi pas lo nom latin, mai "Gourdon" mi sembla una adaptacien au francés pron logica.
Mai logic en tot cas que "Gourdou" qu'es ren mai que la mescla de doei sistemas lingüistics diferents (escritura francesa e prononciacien occitana)
Coma "Bordeaux" es la traduccien francesa de "Bordèu" segon la logica fonologica pròpria au francés.
Logica, logica... Ten, ieu de Bordèu ne conoissi doas : un dins Gironda (Bordeaux) e un dins Droma (Bourdeaux).

Pensi pas qu'aguesson la mesma etimologia pasmens.
Bordèu ven de Burdigala. Sabi pas per Bordèu dins Dròma mai m'estonariá que vengue dau mesme mòt.

42Occitan Re: Lemosin sus la tiala Dim 14 Déc 2008 - 15:10

LaurençD

LaurençD
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:
LaurençD a écrit:
Matieu C. a écrit:Ti parlavi solament de la fonologia francesa. Conoissi pas lo nom latin, mai "Gourdon" mi sembla una adaptacien au francés pron logica.
Mai logic en tot cas que "Gourdou" qu'es ren mai que la mescla de doei sistemas lingüistics diferents (escritura francesa e prononciacien occitana)
Coma "Bordeaux" es la traduccien francesa de "Bordèu" segon la logica fonologica pròpria au francés.
Logica, logica... Ten, ieu de Bordèu ne conoissi doas : un dins Gironda (Bordeaux) e un dins Droma (Bourdeaux).

Pensi pas qu'aguesson la mesma etimologia pasmens.
Bordèu ven de Burdigala. Sabi pas per Bordèu dins Dròma mai m'estonariá que vengue dau mesme mòt.
+1 per tu.
D'après lo Tresaur dau Felibritge, Bordèus (dins Droma) ven del latin "Bordellis" (Bòra/Boria ?)

43Occitan Re: Lemosin sus la tiala Sam 29 Aoû 2009 - 21:42

lofayditdelaservabassa


Òmi/Hemna de Situacion
Òmi/Hemna de Situacion

Tiston a écrit:oc-es, ben mai seriosament (enfin sei pas linguista...), crese ben que lu oc-es! lemosin ven de l'expression completa oc, es ben!, que puou s'auvir tanben, daus cops, aqui, que seria l'equivalent dau vielh francès oui-da!, un oc 'poiat, marcat si vo'es (voles, pas vouais...)

Per tornar sus quau "oc-es" un còp de mai, l'explicacion me sembra simple : en latin vulgari, per dire "òc", avian pas que de las perifrasi, que sinhifiavan "qu'es quò", dau tipe :
- "hoc ille (est)" > ho(c)il(le > oïl > oui
- "hoc est" > òc es

Mas lo sense se'n es afeblit, emb lo temps, e si degun uei diria "òc" tot sol, l'i a pertant dau monde per dire "òc-plan" o "òc-ben", sens verbe.

Per lo "ouais" francimand, vodria pensar qu'es un lemosinisme, mas sembla que non. se troba desjà chas lo Molière (per exemple dins lo "borgès gentilhome"), e servia a marcar l'estonament, sens conotacion vulgaria. L'i a dau monde per dire que ven dau verbe "ouïr" (es vrai que sembla a "oui"), qu'es 'na forma "patejanta" (de la banlega parisiencha) per "oyez!".

Contenu sponsorisé



Revenir en haut  Message [Page 2 sur 2]

Aller à la page : Précédent  1, 2

Sujets similaires

-

» Lemosin n°3
» Lemosin
» lemosin.net
» Presentacion
» Lemosin....

Permission de ce forum:
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum