Gavach a écrit:Se vos interèssa pas, ensajatz pas de ne degostar los autres...
Questions pels saberuts: lo betacisme es, a l'origina, degut a un substracte basc o bascoïd? Perque environa la zòna bascofòna, en prene tot l'oèst d'occitània, la peninsula iberica, fòra lo valencian de valencia e benlèu (ne soi pas segur) una part del portugués.
Qu'ei ua ipotèsi, ja. Enfin, a noste dab los "gasconistas" qui ac vòlen tot explicar per l'influéncia "bascoiberica" e m'assadoran, que soi estat condusit a examinar d'autas ipotèsis, sustot mercés au Poey dab qui avoi un long dialògue, de shords solide, sus un aute fòrum. Çò qui'm chepica totun, qu'ei que dens lo cas deus parçans qui dises que veden a tot copar ua influéncia bascoiberica, e quan los hès remarcar que lo sarde e coneish tanben lo betacisme, "Òc, aquò ne compta pas" .
A títol personau, que diserí (en estant conscient qu'ei meilèu ua non-responsa):
- - lo nom deus vascons que s'escrivè
ouaskones en grèc, donc lo fonèma [w] be devè existir en protobasco
- lo basco n'èra pas parlat en ua tau gran zòna, e l'ibèr ne i correspond pas:
http://fr.wikipedia.org/wiki/Image:Ethnographic_Iberia_200_BCE.PNG- lo latin vulgar qu'estó dialectalizat d'aviada enter los diferents parçans de l'Empèri roman, e ne son pas solament los substrats qui devón influir sus la constitucion de las fòrmas dialectaus, mes tanben los escambis economics, los desplaçament de tropas...
- l'explic peu substrat e l'explic peus escambis ne s'excludeishen pas, [w] > [b] que pòt estar neishut en un endret per'mor deu substrat, puish s'estar espandit per'mor deus escambis.