Puisque, ça s'est vu, il suffit de le dire pour que les choses bougent, la France s'ennuie!
Quand m arriba de rescontrar de militants occitanistas, valent a dire quora ai pas lo temps de chanjar de trepadors quand ne vieu un arribar au luenh, constati lo fossat que l' a entre elei e ieu.
La conversacien en generau s aissa sus lo raport a la lenga, lei conarias segondarias d aquesto ordre, e ben sovent torna cort.
A la questien de saupre a qunte gra mi senti militant, demori quiet e silencios, per la simpla e bona rason que mi senti pas militant occitan.
E elei mi dién: mai sias un cinic, perque ti la jogas, enfin, lo fach de parlar es militar, lo fach d estre sus RLO tanben.
A n aquesto moment, coma son gents que m emmerdan, li dieu que non, lo fach d estre a Radio Lenga d Oc es pas un acte militant, es un biais per ieu de mi crompar mei cigaretas e de cauças caras.
En generau es aqui que parte en colhas.
Que lo militant occitan, joine coma vielh, es un tipe serios. L a de sujets que fau pas galejar em eu, au mens lo saupratz, e subretot pas quant es questien de militar.
Elei si levan de matin en si sentent militant, tot ce que fan dins sa vida es fach per portar gloria e enauçament a la bela lenga occitana, fan passar la causa, leis interests de la lenga avans lei sieus, alara que ieu, e bé, l occitan mi seve qu a crompar de cauças, fau doncas passar meis interests avans lei de la causa.
E ansin aquelei GPistas de l an 2000, mi donan de leiçons, mi dien tot lo mesprètz qu eprovan per lei gents coma ieu, e mesme, emplegan de gros mots, mi dien de drecha...
Oh l insulta!
Alara vo, lo confèssi, l'occitan m en bati, l i sieu vengut coma d autrei venan socialistas, coma un tremplin vers meis ambiciens personalas, un pichot mitan monte sara aisit de si far son trauc, e, calculator coma siau, machiavelic coma ciau, capitarai de mi metre tot lo monde a va faire.
D'unei an montat de grops mai o mens inspirats de la musica tradicionala, e si fan sei cachets dins lei baletis, vo plus lèu lei balétis coma dien elei, tot en si batent de la lenga, au limit en la mespresent.
E be ieu ai fach parier, a despart que sabi pas cantar. Siau doncas un jorn arribat a radio lenga d oc e li ai dich 'wé salu j voudrè fèr d la radio esk vous embauchez', elei m an respondut 'Bien sûr monsieur Yellow, mais par contre il vous faudra apprendre la langue occitane', ieu li ai dich 'okè j sè po ske cè é j m en fou, mè j le frè'.
Es ansin que siau dintrat a radio lenga d oc, mi falia un emplec, de cauças novas, l i sieu doncas vengut per opportunisme.
Seriosament...
Ai pas de mi justificar sus la valor de mon accien militanta, ai pas de venir plorar dins vostrei braç en vos dient 'mai pasmens siau militant bouhouhouhou', pasmens mi vau adreiçar a n aquelei maoistas occitans de mei bochas, entre doeis encentas de sa pichota rad...
Oblidavi, perdon... lo militant occitan a pas de radio, tot ce que ganha passa dins d escotisons a la causa occitana, e doncas mi pou pas auvir...
Tot en sachent que serve en ren, m adreiçarai aqui ai gents que comptan dins son enrodagi un militant occitan... Lei paurei.
Chasco matin en mi levent, mi dieu pas 'oooooaah uei ben vau anar a la radio militar per l occitan, tiens!'
Non!
Chasco mat... chasco miegjorn en mi levent mi dieu 'ooooaaaah ben vuèi vau anar trabalhar a la radio'
Lo militant occitan, eu, tot ce que fa deu servir la causa, en si levent milita, en beguent lo cafe, milita, quand passa sota la docha, milita e encara, n i a mesme que prenan pas de docha per far encara mai militant occitan... Subretot dau caire d Arnaut Bernart...
E poiriai continhuar longtemps ansin, mai vos esparnharai lo tot.
E de que volon? Ai la chança de travalhar dins un media, de lo pouguer faire en occitan, fau de militantisme inconscient e chasco jorn pendent una ora fau ma BA militanta, lo reste dau temps siau normau e mi crompi de cauças, tubi, biqui, en esperent l endeman de reprèner meis activitas que son profecionalas avans que d estre militantas.
E vo, e perdon si vos fa mau, mai siau pagat a contar de colhandras dins lo posto en patois, a la sieuna diferencia, elei que si fan cagar a faire un mestier qu a ren de veire e qu a ren de fotre d autro de sei seradas que de militar.
Son doncas de benevolas, e ne son fier.
Per tot loable que sigue, osca, es ben d aguer de cavas a defendre e jamai li lor reprocharai, podi pas perdonar per contra que dins lei diccionaris occitans lo mot argent e retribucien sigue un gros mot.
Nautrei, raconteurs de colhardisas, gents de radio occitanas, siam mai o mens profecionaus e avèm chausit de travalhar en occitan, e en tota onestat de prèner de riscas emé l occitan.
Per consequent, avèm ges de leiçons de reçaupre de la part de gents que si cagan dessus de prèner de dardènas, de prèner de riscas en fent cavas diferentas en occitan, e que si destinan a de profeciens coma prof deis escolas, profecien segura, aquo dich sensa vouguer insultar leis ensenheires d occitan que nos reprochan pas de faire ce que fasem.
Quand m arriba de rescontrar de militants occitanistas, valent a dire quora ai pas lo temps de chanjar de trepadors quand ne vieu un arribar au luenh, constati lo fossat que l' a entre elei e ieu.
La conversacien en generau s aissa sus lo raport a la lenga, lei conarias segondarias d aquesto ordre, e ben sovent torna cort.
A la questien de saupre a qunte gra mi senti militant, demori quiet e silencios, per la simpla e bona rason que mi senti pas militant occitan.
E elei mi dién: mai sias un cinic, perque ti la jogas, enfin, lo fach de parlar es militar, lo fach d estre sus RLO tanben.
A n aquesto moment, coma son gents que m emmerdan, li dieu que non, lo fach d estre a Radio Lenga d Oc es pas un acte militant, es un biais per ieu de mi crompar mei cigaretas e de cauças caras.
En generau es aqui que parte en colhas.
Que lo militant occitan, joine coma vielh, es un tipe serios. L a de sujets que fau pas galejar em eu, au mens lo saupratz, e subretot pas quant es questien de militar.
Elei si levan de matin en si sentent militant, tot ce que fan dins sa vida es fach per portar gloria e enauçament a la bela lenga occitana, fan passar la causa, leis interests de la lenga avans lei sieus, alara que ieu, e bé, l occitan mi seve qu a crompar de cauças, fau doncas passar meis interests avans lei de la causa.
E ansin aquelei GPistas de l an 2000, mi donan de leiçons, mi dien tot lo mesprètz qu eprovan per lei gents coma ieu, e mesme, emplegan de gros mots, mi dien de drecha...
Oh l insulta!
Alara vo, lo confèssi, l'occitan m en bati, l i sieu vengut coma d autrei venan socialistas, coma un tremplin vers meis ambiciens personalas, un pichot mitan monte sara aisit de si far son trauc, e, calculator coma siau, machiavelic coma ciau, capitarai de mi metre tot lo monde a va faire.
D'unei an montat de grops mai o mens inspirats de la musica tradicionala, e si fan sei cachets dins lei baletis, vo plus lèu lei balétis coma dien elei, tot en si batent de la lenga, au limit en la mespresent.
E be ieu ai fach parier, a despart que sabi pas cantar. Siau doncas un jorn arribat a radio lenga d oc e li ai dich 'wé salu j voudrè fèr d la radio esk vous embauchez', elei m an respondut 'Bien sûr monsieur Yellow, mais par contre il vous faudra apprendre la langue occitane', ieu li ai dich 'okè j sè po ske cè é j m en fou, mè j le frè'.
Es ansin que siau dintrat a radio lenga d oc, mi falia un emplec, de cauças novas, l i sieu doncas vengut per opportunisme.
Seriosament...
Ai pas de mi justificar sus la valor de mon accien militanta, ai pas de venir plorar dins vostrei braç en vos dient 'mai pasmens siau militant bouhouhouhou', pasmens mi vau adreiçar a n aquelei maoistas occitans de mei bochas, entre doeis encentas de sa pichota rad...
Oblidavi, perdon... lo militant occitan a pas de radio, tot ce que ganha passa dins d escotisons a la causa occitana, e doncas mi pou pas auvir...
Tot en sachent que serve en ren, m adreiçarai aqui ai gents que comptan dins son enrodagi un militant occitan... Lei paurei.
Chasco matin en mi levent, mi dieu pas 'oooooaah uei ben vau anar a la radio militar per l occitan, tiens!'
Non!
Chasco mat... chasco miegjorn en mi levent mi dieu 'ooooaaaah ben vuèi vau anar trabalhar a la radio'
Lo militant occitan, eu, tot ce que fa deu servir la causa, en si levent milita, en beguent lo cafe, milita, quand passa sota la docha, milita e encara, n i a mesme que prenan pas de docha per far encara mai militant occitan... Subretot dau caire d Arnaut Bernart...
E poiriai continhuar longtemps ansin, mai vos esparnharai lo tot.
E de que volon? Ai la chança de travalhar dins un media, de lo pouguer faire en occitan, fau de militantisme inconscient e chasco jorn pendent una ora fau ma BA militanta, lo reste dau temps siau normau e mi crompi de cauças, tubi, biqui, en esperent l endeman de reprèner meis activitas que son profecionalas avans que d estre militantas.
E vo, e perdon si vos fa mau, mai siau pagat a contar de colhandras dins lo posto en patois, a la sieuna diferencia, elei que si fan cagar a faire un mestier qu a ren de veire e qu a ren de fotre d autro de sei seradas que de militar.
Son doncas de benevolas, e ne son fier.
Per tot loable que sigue, osca, es ben d aguer de cavas a defendre e jamai li lor reprocharai, podi pas perdonar per contra que dins lei diccionaris occitans lo mot argent e retribucien sigue un gros mot.
Nautrei, raconteurs de colhardisas, gents de radio occitanas, siam mai o mens profecionaus e avèm chausit de travalhar en occitan, e en tota onestat de prèner de riscas emé l occitan.
Per consequent, avèm ges de leiçons de reçaupre de la part de gents que si cagan dessus de prèner de dardènas, de prèner de riscas en fent cavas diferentas en occitan, e que si destinan a de profeciens coma prof deis escolas, profecien segura, aquo dich sensa vouguer insultar leis ensenheires d occitan que nos reprochan pas de faire ce que fasem.