Un libre, coma fau-quò iò dire ? Un de 'quilhs libres que reviscolariá un mòrt, un libre bon per passar per un sacarinat de prumièra, un libre que fariá beleu s'espofidar de rire un linguisticaire occitan, s'avián de l'umor, marchatz saber, de las vetz.
Chas me, ma mair l'auriá quitament sarrat dins sos afars s'aiá pas fach 'tencion. 'La reguinet solament sus los preterits en « erem / eretz / eren » e non pas « etem / etetz / eten », per lu restant pensatz be que 'la 'viá puenh mestier dau leissic a la fin de l'obratge, emai 'la sapchessa l'ideògrafia pluri-occitana que desempuèi qua'iment doas annadas aura.
Ne'n mai d'aquò, 'la ven d'aver 70 ans lu 2 de genier, e lire per s'espofidar de rire pòt vos far 'nar au cementeri avant l'ora, 'laidonc, lu gardet prudament dins ma biaça. Pertant 'la aimet be 'queu personatge dau Jan Picatau e son pitit monde. Queraque 'la i tornet trobar quauquas istòrias ancianas, daus torns que se fasian autravetz. 'Tencion, lu libre es pas dins la nostalgia, non, eu campa de las personalitats, de las bestarias dau temps d'avant la televicon mai daus ordinators. De las istòrias de paíson beleu, mas mai-que-mai de gent que risavan de p'itas malinarias que se fan entre veisins. Qu'eriá gran meschent.
Chas me, ma mair l'auriá quitament sarrat dins sos afars s'aiá pas fach 'tencion. 'La reguinet solament sus los preterits en « erem / eretz / eren » e non pas « etem / etetz / eten », per lu restant pensatz be que 'la 'viá puenh mestier dau leissic a la fin de l'obratge, emai 'la sapchessa l'ideògrafia pluri-occitana que desempuèi qua'iment doas annadas aura.
Ne'n mai d'aquò, 'la ven d'aver 70 ans lu 2 de genier, e lire per s'espofidar de rire pòt vos far 'nar au cementeri avant l'ora, 'laidonc, lu gardet prudament dins ma biaça. Pertant 'la aimet be 'queu personatge dau Jan Picatau e son pitit monde. Queraque 'la i tornet trobar quauquas istòrias ancianas, daus torns que se fasian autravetz. 'Tencion, lu libre es pas dins la nostalgia, non, eu campa de las personalitats, de las bestarias dau temps d'avant la televicon mai daus ordinators. De las istòrias de paíson beleu, mas mai-que-mai de gent que risavan de p'itas malinarias que se fan entre veisins. Qu'eriá gran meschent.
Es una legida aisada, niveu C1 mai-que-mai « per s'espofidar de rire »
Per tornar trobar lu raconta dins la grafia de l'autor, mai daus bocins legits per de la gent « dau canton », fau 'visar 'queu sit :
http://countoviorlo.pagesperso-orange.fr/index.htm