Justament, aviái vista la carta faita pel PNO, me semblava un pauc poirida (bocin de carton) e cara per çò qu'es. Mas l'idèa de n'aver una, la tròbi pas marrida, es sonque risolièr. Marçau s'èra fait a l'epòca un passapòrt occitan, per ieu aquela mena de galejada es bona, e me soi dit « m'agradariá de n'aver una, mas polida ».
Çò qu'ensajèri de far la nèit passada. Crear lo filigrane, la carta d'òc, trobar una topigrafia del país, etc…
Aprés, soi estonada de veire qu'es pas possible de far quicòm de risolièr sens ausir « qui financi amb aquò ? » (digus, sonque la copia color e la plastificacion), « l'identitat es pas l'identificacion » (mas macarèl, es una galejada Danís !)
Pel moment, ai pas que de demandas de… catalans ! Cal creire que l'idèa es mens estranha de l'autre costat dels pirenèus… avèm un problèma los occitans amb l'idèa d'independéncia e d'oficialitat ?
Per contre, m'es estat dit que seriá melhor en mantunes dialectes. Se n'i a qu'an enveja de m'ajudar a revirar les informacions estampadas en roge dessus, sètz planvenguts !