La trobas meschenta benleu per çò que sem pas acostumats a n'en aver, la chausa occitana es pas criticabla d'ordinaria, e degun se risca a n'en far... Benleu qu'avem una testa uflada, benleu...
Veses, ta reaccion es normala, e io l'ai aguda a la debuta : nos sentem talament minorisats qu'a la fin nos pausem en martirs, mas es una autò-flagelacion en fach. La pensada, quand ausissem un occitan dire dau mau daus occitans (coma Ceba e Roi, que fai aquò sovent, emb un segond gras pas totjorn evident...
) es : "Merda, avem vertadierament pas besonh d'aquò ! Desjà que sem minoritaris, se en mai nos tustem dessus los uns los autres... !"
Mas pusleu que de lo viure coma una ofensa, io aprene a lo viure coma un còp de pè au cuòu, que nos sauvará benleu de la disparicion. La critica, dins tota societat moderna, sert a joslinhar los meschants punts de la societat, a far desuflar la testa, sens anar dins lo pessimisme e lo "sem-tots-fotuts-sert de-ren-de-nos-batre". Qu'es una chausa utila, e mai necessaria. Io me creriá vertadierament en dictatura se i aviá pas los Guignols los ser per me far rire !
Après, qu'es mon punt de vusda, engatja nonmas ma sola persona...