Arf a rason, lo combat lo comencèrem bien mai tard que pas los autres (bascs, catalans, bretons, eca...) mas es pas 'chabat, laidonc pas perdut.
(Laurenç te siès estat mai regde per ò dire
)
Quora m'auvissia m'esmaronhar aprèp los occitanistas, mon pair me disia que sens ilhs seriam pas 'quì aura.
Quò que constata lo tìpe, qu'es mas la presença de las lengas dominantas, (qu'an 'gut accès en temps vertadièr a las nuvelas-tecnologias-nha-nha-nha) que s'a espandida allèrra que n'autres sèm a gagnhar sus nòstre retard. La practica de la lenga dins los media que tracha l'òme es prumierament un affar de parlaires, sens trasmeson n'i a pus. La
trasmeson prenguèt un còp a mesura que parlar lo françès (ò n'autra lenga dominanta) avia 'na reala utilitat sociala. Quò qu'era pas lo cas au moment que pareissèren los prumiers pòstes de radio, mon quite pair (qu'es dau baby boom, mai tardièr) fuguèt 'levat en bon pitit francofòne mas la comunicacion de tots los jorns a l'entorn de se se fasia denguerras en Occitan. Li permetèt de lo saber, quitament si anava èsser la prumièra generacion que n'aurià pus besunh. Anavan coneissèr daus mòdes de comunicacion mai globaus, mai estandardisats : l'aparicion dau 45 torn, la genralisacion de la TV chas las gents ...
Dins las 70's s'auria pogut dire coma dis lo tìpe "la batesta es perduda" e a l'encontrari n'autres occitans comencérem a espandir a de las gents "normala" (precise pas m'auretz entendut, jutge degun sauria pas dire d'un autre biais) de las preocupacions qu'eran las de n'eleita literaria juscanta 'quì (cherchatz los filhs de paisan dins los fondators de l'IEO ò dau Felibrige). N'autres 'ribam aprèp (aprèp lo quite "no-future" !) d'unes reçaubèren la lenga d'autres l'an degut damandar (qu'es mon cas) d'autres son estats la querre, pas mens l'utilizam, es-quò pas pro ?
Uei la lenga se faguèt (emb dolor) 'na (pita) plaça dins daus domènis coma l'universitat, l'ensenhament en generau e los corredors daus oficis concernits per la cultura.
I a 'na professionalisacion de las estructuras que la pòrtan, e tant mielh, n'avèm besunh.
Existis un paradigme d'associacions occitanas en mai daus istorics e qu'es 'na bona chausa, d'iniciativas per las far trabelhar ensem son en capacitat de mobilisar per charrièra, quò qu'era impensbale 20 ans i a. L'enjuèc es pas tant 'na protesta, l'endrech que s'i debana, ò lo nombre de personas, que raportat au 13 000 000 (+?) que sèm jogaria contra n'autres, l'enjuèc qu'es de passar ad'un nivèu que i a d'interconexions que se fan entre las gents qu'an l'enveja de bastir ensem. L'enjuèc es d'ordenar 'na cooperacion sens calcular n'assimilacion.
Per aura, tròp suvent sèm a descubrir que la bona eideia de la velha es lo project abandonat daus amics que son dins la region au costat.
Se lo subject es pertinent dins quèu estudis, qu'es que met la clarda sus los rasèus.
Coneissèm los de l'exagone e serviguèren per segurar lo minimum dins l'ensenhament (per trasmetre la lenga solide, mas tamben per la militança daus ensenhaires) quò valia per las gents que bastiguèren dins un casdre de davant l'Union Europenca. Uèi d'autres rasèus demoran a inventar, n'autres que sèm a l'ora d'Internet (quant ben de conarias auvissèm sus quèu subject) aimaria trapar de las gents per bastir un "social bookmarking" entre los sites en occitan, que la circulacion d'infos (coma n'i a jà sus quèu forum) sia percida au mai eficaç per poder utilisar au mielh las belas armas de la globalisacion. Qu'es pas-v-ela que nos farà plejar l'eschina.