Accueil
Rappel du premier message :
Nòva ortografia per l'aragonés que sarra l'aragonés escrit a l'aragonés classic e, per tant, a las ortografias occitana e catalana:
Propuesta ortografica provisional de l'Academia de l'aragonés (febrièr 2010)
La Wikipèdia aragonesa ja a començat lo procès d'ajustament a la nòva nòrma:
«Iste articlo ye escrito con as normas graficas d'o 87. Si quiers puetz aduyar cambeyando a la grafía actual y sacando dimpués ista plantilla.»
Abans, i aviá doas ortografias principalas.
1) Las nòrmas graficas del '87 (sonadas « la grafia d'Òsca ») èran fonetico-castelhanizantas:
«L'aragonés conox dos ortografías concurrents:
2) Tanben i aviá una «grafia SLA» (coma escrivon dins l'article principal, «Iste articlo tien una bersión escrita con a grafía d'a SLA. Puede beyer-se aquí.»):
«L'aragonés conoix dos ortografias concurrents:
Ara ja coneissèm los seus resultats.
La nòva ortografia es un compromís entre las doas anterioras, basicament, encara que legint ben lo tèxte de la proposicion se vei que foguèt fòrça mai complèxe lo procès de son elaboracion. Es interessantissim de legir son tèxte, se vei al primièr còp d'uèlh qu'es una lenga de transicion entre l'occitan, lo catalan, lo castelhan e lo leonés, amb fòrça de mots que coincidisson amb lo gascon.
Nòva ortografia per l'aragonés que sarra l'aragonés escrit a l'aragonés classic e, per tant, a las ortografias occitana e catalana:
Propuesta ortografica provisional de l'Academia de l'aragonés (febrièr 2010)
La Wikipèdia aragonesa ja a començat lo procès d'ajustament a la nòva nòrma:
«Iste articlo ye escrito con as normas graficas d'o 87. Si quiers puetz aduyar cambeyando a la grafía actual y sacando dimpués ista plantilla.»
Abans, i aviá doas ortografias principalas.
1) Las nòrmas graficas del '87 (sonadas « la grafia d'Òsca ») èran fonetico-castelhanizantas:
«L'aragonés conox dos ortografías concurrents:
- A grafía de Uesca. Ye mayoritaria en l'uso, pero no completament cheneralizata. Se fixó en o 1987 con una combenzión en Uesca. Ye sostenita por o Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA). O suyo prenzipio ye notar os fonemas de manera cuasi uniforme, sin oserbar a etimolochía. Por exemplo, v e b son uniformizatas en b; tamién ch, j, g(+e), g(+i) son uniformizatas en ch... Ziertas soluzions calcan o español (ñ, azentos graficos).
- A grafía SLA ha surchito en o 2004 con a fundazión d'a Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA). Ye minoritaria en l'uso. A suya ambizión ye remplazar a grafía de Uesca, estimata masiau españolizata, ta restituyir á l'aragonés as suyas tradizions graficas mediebals e ta aprosimar-lo á lo catalán e á l'oczitán. Por exemplo, como en aragonés mediebal, v e b son distintas; tamién ch, j, g(+e), g(+i) son distintas; s'escribe ny e no ñ. Los azentos graficos funzionan de traza parexita á lo catalán e l'oczitán.
2) Tanben i aviá una «grafia SLA» (coma escrivon dins l'article principal, «Iste articlo tien una bersión escrita con a grafía d'a SLA. Puede beyer-se aquí.»):
«L'aragonés conoix dos ortografias concurrents:
- A grafia SLA ha surgiu en o 2004 con a fundacion d'a Sociedat Lingüistica Aragonesa (SLA). Ye minoritária en l'uso. A suya ambicion ye remplaçar a grafia de Uesca, estimada masiau espanyolizada, ta restituir a l'aragonés as suyas tradicions graficas medievals e ta aproximar-lo a lo catalan e a l'occitan. Por ixemplo, como en aragonés medieval, v e b son distintas; tamien ch, j, g(+e), g(+i) son distintas; s'escrive ny e no ñ. Os accentos graficos funcionan de traça pareixida a lo catalan e l'occitan.
- A grafia de Uesca. Ye mayoritária en l'uso, pero no completament generalizada. Se fixó en o 1987 con una convencion en Uesca. Ye sostenida por o Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA). O suyo princípio ye notar os fonemas de manera quasi uniforme, sin observar a etimologia. Per eixemplo, ve b son uniformizadas en b; tamien ch, j, g(+e), g(+i) son uniformizadas en ch... Ciertas solucions calcan o espanyol (ñ, accentos graficos).
Ara ja coneissèm los seus resultats.
La nòva ortografia es un compromís entre las doas anterioras, basicament, encara que legint ben lo tèxte de la proposicion se vei que foguèt fòrça mai complèxe lo procès de son elaboracion. Es interessantissim de legir son tèxte, se vei al primièr còp d'uèlh qu'es una lenga de transicion entre l'occitan, lo catalan, lo castelhan e lo leonés, amb fòrça de mots que coincidisson amb lo gascon.
Dernière édition par ryba le Mar 6 Avr 2010 - 21:59, édité 1 fois
! E merda, n'ai parlat... 
