Aquò's una finessa de la lenga que faudriá pas perdre :
un òme passèt = accien passada l'a de temps e probable que tornarà pas passar l'òme.
un òme es passat = accien que ven de si debanar e probable que possible que tòrne passar l'òme.
Un autre biais de dire seriá:
S'utiliza lo passat compausat per tot çò qu'a un rapòrt fòrt amb lo present, mai se l'accion es plan luenh dins lo temps
ex:
Aquesta annada, soi dintrat a la facultat ( e i soi totjorn). Uèi, ai cridat suls escolans ( e ne soi encara enrabiat).
S'utiliza lo preterit per tot çò qu'es de passat clar, quand contam.
ex: En septembre, dintrèri a la facultat ( e aquí çò que m'interrèssa es lo moment de la dintrada qu'es clarament passat). Cridèri sus las seisenas a dètz oras perque avián pas fach lo trabalh demandat (es benlèu uèi, mas conti d'un biais destacat de l'eveniment).
Donc de segur la règla de las 24oras marcha puslèu qu'avèm mai la costuma d'èsser tocat pels eveniments prèoche puslèu que pels luenchencs. Mas es pas una règla absoluda.
Pel sujonctiu se pòt utilizar dins las frasas del tipe:
Se faguèsses ton trabalh, auriás de bonas nòtas.`(Se+ subjonctiu imperfach, condicional)
Mas se pòt tanben utilizar la mema construccion qu'en francés:
Se fasiás ton trabalh, auriás de bonas nòtas. (Se+ imperfach, condicional).
Los dos biais existisson en occitan.