Prene pas la pena de iò tornar transcrir, aquò me sembla pas malaisat de legir mesma per los sudistes
Per contra, es 'na damanda per los lemosins e los o las per delai, aimarai saber se iò un libre (o 2,3,4 libres, fau far vivre los merchands) ente se pòt trobar de las chausas sus los « ancians » escrivaires dau Lemosin (e de la Charanta, Dordonha), coma los Mazin, Batistou... e d'autre, que fasian pas forçament pertit dau felibritge, sens obludar los « patoisants » coma los abats Roby, Richard e Foucaud.
Tirat dau libre dau Edouart Mazin « Lou Ramdal en flour – pouezias lemouzinas, em d’una prefacia en vers de Jan-Batista Chèze »
Couma Dieu faguet lou Lemouzi
Quant aguet fach lou cial, quant aguet fach la terra,
La luna, lou solelh, las estialas enquera
E quant aguet dounat al monde l’esclardour,
Lou boun-Dieu li beilet la beutat e l’amour :
Faguet l’ome parier a sa divina imatge
Li dounan la razou, l’engenh e lou parlatges.
Quant tout anet de biais dedinz la creaciu,
Tout d’un cop Dieu veguet que, sens far atenciu,
Avia… Oc ! Mous amics ! Oc ! L’avia oblidada !
Nostra tan bela terra e ta doussa encountrada !
Adounc, per la crear, ount n’avia boutat res,
Als pus jolhes païs Dieu panet quaucares.
La Sicila dounet un tros de sas mountanhas,
Sous grands boscs de chastanhs a sas brunas chastanhas,
Ora fruchs lemouzis. La landas, lous ajouns,
Las brujas, lous bouissous, fugueroun lo bel doun
De la Bretanha. A l’oura ounte la bargieireta,
Dinz la broussa en pounhan soun troupel de moutous,
Escouta soun Pierrou jugar de la chabreta,
La Bretanha a b’aital de las vielhas chansous…
E lous rius qu’amoun-aut, de nostras Mounedieiras
Davaloun, ‘gachatz lous courre dinz las faugieiras,
Tout subroudantz de gei, d’oumbratge e de freschour,
Tout bourdatz d’aubrissous ount s’espanit la flour ;
Auvetz lous, brugissantz, redoular dinz las coumbas
En mila sautz ferous, en mila quilhaboumbas…
Apres, per se pauzar, rialoun penloramen
Dins lous orts, dins lous prats qu’arozoun bravamen.
Per notre Lemouzi, l’Elvecia grandiouza,
En dounant sous bel rius se moustret generouza.
Nostre brave Païs ! Lou Boun-Dieu l’oundret tan !
Que panet a l’Escossa un tros de sous estangs
Ount l’aubre se miralha, ount l’auzelou se banha
Davan de s’envoular amount dinz la montanha,
Ount la luna, la nueg, blancha reina del cial,
Ama s’arregardar couma dins un miral,
Ounte, dinz lous grants jours d’estiu, las demeizelas,
Sur l’aigua que luzit s’en van per ribambelas…
Quant aguet achabat nostre vielh Terradour,
Dieu per nostre Païs lou cor tout ple d’amour,
A tous lous Lemouzis, de rassa generouza,
Lour dounet una Lengua e doussa e sabourousa
Qu’antan dels Troubadours fuguet lou bel parlar,
Que la fazian pertout « Lengua d’or » apelar.
Del cial de l’Italia, fuguetz enquera oundrada,
Terra de moun Païs ! O Terra ensoulhada !
Lou boun-Dieu t’a dounat, enfin tout sa que chal
Per esse, O Lemouzi ! del Mietjour, lou « Pourtal ».
Per contra, es 'na damanda per los lemosins e los o las per delai, aimarai saber se iò un libre (o 2,3,4 libres, fau far vivre los merchands) ente se pòt trobar de las chausas sus los « ancians » escrivaires dau Lemosin (e de la Charanta, Dordonha), coma los Mazin, Batistou... e d'autre, que fasian pas forçament pertit dau felibritge, sens obludar los « patoisants » coma los abats Roby, Richard e Foucaud.
Tirat dau libre dau Edouart Mazin « Lou Ramdal en flour – pouezias lemouzinas, em d’una prefacia en vers de Jan-Batista Chèze »
Couma Dieu faguet lou Lemouzi
Quant aguet fach lou cial, quant aguet fach la terra,
La luna, lou solelh, las estialas enquera
E quant aguet dounat al monde l’esclardour,
Lou boun-Dieu li beilet la beutat e l’amour :
Faguet l’ome parier a sa divina imatge
Li dounan la razou, l’engenh e lou parlatges.
Quant tout anet de biais dedinz la creaciu,
Tout d’un cop Dieu veguet que, sens far atenciu,
Avia… Oc ! Mous amics ! Oc ! L’avia oblidada !
Nostra tan bela terra e ta doussa encountrada !
Adounc, per la crear, ount n’avia boutat res,
Als pus jolhes païs Dieu panet quaucares.
La Sicila dounet un tros de sas mountanhas,
Sous grands boscs de chastanhs a sas brunas chastanhas,
Ora fruchs lemouzis. La landas, lous ajouns,
Las brujas, lous bouissous, fugueroun lo bel doun
De la Bretanha. A l’oura ounte la bargieireta,
Dinz la broussa en pounhan soun troupel de moutous,
Escouta soun Pierrou jugar de la chabreta,
La Bretanha a b’aital de las vielhas chansous…
E lous rius qu’amoun-aut, de nostras Mounedieiras
Davaloun, ‘gachatz lous courre dinz las faugieiras,
Tout subroudantz de gei, d’oumbratge e de freschour,
Tout bourdatz d’aubrissous ount s’espanit la flour ;
Auvetz lous, brugissantz, redoular dinz las coumbas
En mila sautz ferous, en mila quilhaboumbas…
Apres, per se pauzar, rialoun penloramen
Dins lous orts, dins lous prats qu’arozoun bravamen.
Per notre Lemouzi, l’Elvecia grandiouza,
En dounant sous bel rius se moustret generouza.
Nostre brave Païs ! Lou Boun-Dieu l’oundret tan !
Que panet a l’Escossa un tros de sous estangs
Ount l’aubre se miralha, ount l’auzelou se banha
Davan de s’envoular amount dinz la montanha,
Ount la luna, la nueg, blancha reina del cial,
Ama s’arregardar couma dins un miral,
Ounte, dinz lous grants jours d’estiu, las demeizelas,
Sur l’aigua que luzit s’en van per ribambelas…
Quant aguet achabat nostre vielh Terradour,
Dieu per nostre Païs lou cor tout ple d’amour,
A tous lous Lemouzis, de rassa generouza,
Lour dounet una Lengua e doussa e sabourousa
Qu’antan dels Troubadours fuguet lou bel parlar,
Que la fazian pertout « Lengua d’or » apelar.
Del cial de l’Italia, fuguetz enquera oundrada,
Terra de moun Païs ! O Terra ensoulhada !
Lou boun-Dieu t’a dounat, enfin tout sa que chal
Per esse, O Lemouzi ! del Mietjour, lou « Pourtal ».
Dernière édition par clafotis le Ven 25 Mai 2012 - 6:51, édité 1 fois