Adiu Maria!
Bon, en
Lemosin, per ço que ne'n sabe:
Noms:
-L'aubespina
-l'espina blancha
-lo boisson blanc
-l'espinet
-l'aubrespin
utilisacion correnta:
per marcar las broas, per mianar los prats e gardar lo bestiau de se'n 'nar...
Utilisacion medicinala:
En bevencha, quò favorisa lo som e fai suaus los nervos...
Utilisacion "religiosa":Per servir de còssa de Nadau.
Segon las comunas, um pren diferentas especias d'aubre...
Dau rover, dau vernhe, dau nosilhier, dau betol, dau prunhasson (o boisson negre,
lo
prunelier en francès) eca... e dins de nombros vilatges: dau boisson
blanc!
La còssa de Nadau, qu’es pas queu pastis plen de cresma que
te fai desgular a la fin dau festin de Nadau… Non, la còssa de Nadau, qu’es la
tradicion que vòl que l’um bota dins lo fuec, dins la chaminada, la nuech de Nadau, una còssa de bòs, per diferentas rasons :
-per que l’enfant de Diu puesche venir se chaufar au mitan
de quela freida nuech d’ivern,
-per qu’eu puesche veire clar en ‘ribar chas te (lo pitit
Jesus)
-per que la senta vierja puesche venir se chaufar e sechar
los linceus de son filh…
Dins lo nòrd dau Lemosin (au nòrd d’a Limòtges), ilhs ‘pelen
sovent quò
Lo tison de Nadau, pusleu que
la còssa de Nadau.
Atencion !!! La còssa de Nadau se copava sia lo 23 au
ser, sia lo 24 au matin, sia lo 24 dins l’apres-miegjorn… chasqua comuna avia
sa cotuma e son moment per iò copar !
I’a d’autras cotumas, segon los vilatges :
-n’i’en a que chausissian mas de còssas ambe un un cròs, en
dire que quò fasia ponher las polas tota l’annada,
-dins certans vilatges um plaçava la còssa d’un biais
particulier, de faiçon qu’un trauc se faje en cramar, per la mesma rason qu’au
dessur,
-la còssa, que devia servir de chadiera a Jesus o a Maria,
era sacrada : ‘laidonc folia pas tròp la tochar per pas l’encrassar, mai
que tot folia que la sia ben netiada, e folia pas se siclar dessur nimai l’eschambalar !
La còssa de Nadau era benesida (ambe d’aiga benesida) per lo
mai vielh o ben lo mai jòune de la maison, segon los vilatges… E um la fotia dins
lo fuec au moment de se’n’nar a la messa de miegnuech… botada d’un biais
especiau sus los landiers, de faiçon que ‘la puesche cramar tota la nuech… Si
la còssa se plantava de cramar pendant la nuech, qu’era la marca d’un grand
malur a venir per la maison ! L’endeman las brasas de la còssa de Nadau
eran botadas dins diferents endrechs : sos lo liech, dins l’estable, dins
la bargeria, gardadas dins un topin per esser semnada ambe las granas de blat
l’an d’apres… pertot ente quò podia ajudar a la fertilitat !
Utilisacion sociala, culturala :En Lemosin l’aubespina es tanben ‘pelada
lo mes de mai,
perque ambe sas bravas e finas flors
blanchas que venen au printemps, mas tanben ambe sas espinas que las paren de
l’atacas, ‘quela planta es tot’un simbòl de beutat e d’espelida, mas tanben de
proteccion!
-Dins lo nòrd de la Creusa, coma dins lo Berry, los jòunes
botavan, au 1
er de mai, un bosquet d’aubespina a la pòrta de la
filha que volavan maridar…
-En Lemosin en generau, e subretot en Vinhana-Nauta, au moment de maiar
las pòrtas, qu’es a dire d’ornar, lo 23 de junh (avant la sent-Jan), las pòrtas
de la maison e daus bastits de bosquets de ròsas, um maiava lo fumarier de
flors d’aubespina. Lo maiatge servava de porta-bonur, de
talisman per la
jauvença, quò gardava la maison dau toner, daus escladors, de la fodra e quò
empeschava los sorciers e mauvats esperits de tirar la graissa, la fertilitat
se voles, dau fumarier (dau fems)…
Lo boisson blanc e los trobadors lemosins (extrachs
trobats dins un libre de l’Ives Lavalada):...per saur ab color de robina,
blancha pel còrps com flors d’espina.
(…des cheveux blonds, couleur de rubis,un corps blanc comme fleur d’aubépine)Bertran de Born, segle 12(son aimée a) peitrina blancha com nèus ni flor d’albespi (
un
sein blanc comme neige ou comme fleur d’aubépine)
Arnaut de Maruelh, segle 12La nòstr’amor vai enaissi
Com la branca de l’albespi
Qu’està sobre l’arbre en treman,
La nuòit, a la plòja ez al gèl,
Tro l’endeman, que’l sols s’espan
Per las fuèlhas vertz e’l ramèl.
Il en est de notre amourComme de la branche de l’aubépineQui repose sur l’arbuste, en tremblant,La nuit, à la pluie et au gel,Jusqu’au lendemain, quand le soleil se répandSur ses feuilles vertes et ses rameaux. Guilhem IX de
Peitieus, segle 11-12Espere t'aver ajudat un pauc!