Fa quatre o cinc ans, un reportatge sus un fotograf american qu'aviái vist sus Arte me truquèt particularament. Aquel òme fotografiava la gent de las Apalachas, la region mai paure dels Estats-Units, gent qu'an una reputacion òrre als EU (Los que vesèm dins Delivrance).
I a dos jorns tornèri trobar son trabalh sus Internet e sas fotografias me faguèron soscar. Aquí qualquas fotografias:
Ne podètz veire plan maita sul blòg de l'autor:
http://shelby-lee-adams.blogspot.com/
Sens conéisser la demarcha de l'autor, sèm dins la posicion d'un "fintaire" (voyeur?). Mas en saber qu'aquel autor es amic amb sos subjèctes, qu'es del canton (e que ven en partida d'aquel mitan social) lo nòstre vejaire pòt cambiar.
Mas soscadissas, que vos daissi dissertar, son las seguentas:
Sas fotografias presentan de populacions mespresadas coma las populacions d'occitània "pregonda".
En qué lo fach d'èsser del canton e/o d'aver un empatia amb lo subjècte cambia totalament una òbra (pensatz a comparar "Les 4 saisons d'Espigoule" amb "Ici Najac...")?
Existís pas dins l'occitanisme doas escòlas, l'una que cerca la normalitat en cercar çò mai "modèrn" (mas que vòl dire?) dins la cultura occitana mas que auriá vergonha dels mitans ont subrevisquèt mai la nòstra lenga e una autra que revendica, al prètz benlèu d'un cèrt populisme, aquela cultura que pena a dintrar dins la modernitat?
PS: M'agrada fòrça son trabalh... Pòdi pas m'arrestar d'agachar aquelas fotografias...
I a dos jorns tornèri trobar son trabalh sus Internet e sas fotografias me faguèron soscar. Aquí qualquas fotografias:
Ne podètz veire plan maita sul blòg de l'autor:
http://shelby-lee-adams.blogspot.com/
Sens conéisser la demarcha de l'autor, sèm dins la posicion d'un "fintaire" (voyeur?). Mas en saber qu'aquel autor es amic amb sos subjèctes, qu'es del canton (e que ven en partida d'aquel mitan social) lo nòstre vejaire pòt cambiar.
Mas soscadissas, que vos daissi dissertar, son las seguentas:
Sas fotografias presentan de populacions mespresadas coma las populacions d'occitània "pregonda".
En qué lo fach d'èsser del canton e/o d'aver un empatia amb lo subjècte cambia totalament una òbra (pensatz a comparar "Les 4 saisons d'Espigoule" amb "Ici Najac...")?
Existís pas dins l'occitanisme doas escòlas, l'una que cerca la normalitat en cercar çò mai "modèrn" (mas que vòl dire?) dins la cultura occitana mas que auriá vergonha dels mitans ont subrevisquèt mai la nòstra lenga e una autra que revendica, al prètz benlèu d'un cèrt populisme, aquela cultura que pena a dintrar dins la modernitat?
PS: M'agrada fòrça son trabalh... Pòdi pas m'arrestar d'agachar aquelas fotografias...