Lo 12 de julhet de 1978 : lo còs del menaire del grop libertari Pòble d'òc Joan Loís Lin foguèt retrobat dins la Seine a Courbevoie. Sens cap de dobte podèm uèi afirmar que foguèt assassinat pels servicis secrets franceses. Joan Loís Lin èra ligat als militants palestinians en exilh, denoncièt l'assasinat de 3 palestinians dins l'Estat francés, èra ligat al menaire palestinian Mahmoud Saleh tuat en genièr de1977. Era tanben menaire d'una revista "Peuples en lutte" qu'amassava militants bretons, bascos, occitans e dins aquel encastre metèt al jorn los ligams entre los servicis secrets franceses e d'unes militants bretons (ARB-LNS, SAV).
Per totas aquelas rasons representava una menaça e d'unes se felicitèron après de sa mòrt.
Pòble d'òc èra un movement libertari que foguèt acusat d'èsser d'extrèm dreita, aquò perqué Joan Loís Lin a 18 ans s'es enganat e èra fascista mas lèu cambièt e i a pas cap d'ambiguitat sus aquel movement, podètz legir per aquò la revista del grop. Lo problèma es qu'aquela bestiesa i pegava e d'unes c... an pas mancat de rapelar (Gaston Basalgas menaire de Luta Occitana en particular). Pòble d'òc refusava tanben tota compromission amb l'esquèrra francesa, pas coma qualques movements de l'epòca, aquò faguèt mal al grop. Rapèli que Pòble d'òc se faguèt remarcar en 1974 sul Larzac en escampant calhaus sul candidat a las eleccions presidencialas François Mitterand que fugiguèt.
Podètz tanben legir lo libre escrit pels militants de Pòble d'òc : "Schéma pour une révolution occitane".
Un salut per aquel militant sincèr e que paguèt de sa vida son engatjament.
Per totas aquelas rasons representava una menaça e d'unes se felicitèron après de sa mòrt.
Pòble d'òc èra un movement libertari que foguèt acusat d'èsser d'extrèm dreita, aquò perqué Joan Loís Lin a 18 ans s'es enganat e èra fascista mas lèu cambièt e i a pas cap d'ambiguitat sus aquel movement, podètz legir per aquò la revista del grop. Lo problèma es qu'aquela bestiesa i pegava e d'unes c... an pas mancat de rapelar (Gaston Basalgas menaire de Luta Occitana en particular). Pòble d'òc refusava tanben tota compromission amb l'esquèrra francesa, pas coma qualques movements de l'epòca, aquò faguèt mal al grop. Rapèli que Pòble d'òc se faguèt remarcar en 1974 sul Larzac en escampant calhaus sul candidat a las eleccions presidencialas François Mitterand que fugiguèt.
Podètz tanben legir lo libre escrit pels militants de Pòble d'òc : "Schéma pour une révolution occitane".
Un salut per aquel militant sincèr e que paguèt de sa vida son engatjament.