Bòn, ensajarai de respòndre en fent fi de l'imparcialitat de PicheBorgne (qu'escusi aqui, ven de Besiers, a de circonstàncias atenuantas :p)... Au mens sias onèste, pas coma un fum d'occitanistas que vènan veire Mauresca sensa saupre ce que significa, son que pr de qu'es en occitan e que son joinei (mi ramènti de leis aguer vist jgar à l'UOE a Nîmes, èra bèu, francament, de ne veire mantunei (dirai pas de noms, mai imaginatz vos cu pòu rebatlar dins aquesto genre d'eveniment) davans son concert...)
Avèm reçauput lo disco a la radio en avancia, e dèvi dire que ne siau mitijat. Es vertat an capitat de si sortir dau costat sota Massilia, encara que tre la debuta si sentian de diferencias, au nivèu dau discors notadament, amai qu'an pas lei mesmas influèncias que Massilia, alara que per eisemple de gents coma Joglar Vern vò Nux son encara dins la fotòcopia de Massilia e l'assuman, e mi donan pas l'imprecien d'aguer pron de cultura reggae vò Hip Hop coma la que pòdan aguer Mauresca (per lei conoisser ben e n'aguer sovent discutit em' elei e per aguer charrat emé Joglar e Nux, pensi pas dire tròp de conarias): lo dién en tota bonne foi amai, son pas venguts au reggae emé Marley e tot, i son venguts emé Massilia e es tot ce que semblan connoisser dau reggae... Mauresca avian seis influèncias d'en pertot, e subretot dau costat de Cypress Hill (mesme si s'auve pas dins sei discos lol)...
Bartàs doncas... Un bòn disco, interessant, mai digitau que lo precedent, si son pas fach cagar a convidar tròp de musicians, an travalhat emé lo samplaire sonque, e de còps quauquei guitaras e clavièrs an estats aponduts... Un albòm mai sombre que lei precedents, mens optimist, un albòm plaçat sota lo signe de la lucha, luènh de l'angelisme utopic de Massilia (que son dins son darrièr albòm un pauc luènh de tot, dins son arcadia de chourmos e chormètas, a quauqueis excepciens pròchis). Doei sòrtas de tròçs dins l albòm: d'unei engatsats, revendicatius e perqué pas hardcore mantunei còps (l'a mesme la suita de Sale Sud, inteligentament mesclada au dich tròç sus l'empont), coma Indians, Joda..., qu'a ièu m' agradan en tota franchisa, son vertadièrament bòns dins aquesto domèni, melhors encara que dins Contèsta, monte lo tròç Ya Basta patissia un pauc d'una influència Assassin tròp marcada e doncas rompa bòcha (aimi pas Assassin). E puèi d'un autro costat de sons un pauc tròp pouet pouet telettubies per ieu, mesme si amagan totjorn un messagi subversiu Baraqueta, Carnaval entre autrei...
Mai subretot per ieu, lo cauvo que m a un pauc pauvat problèma, es que coneissiam ja mantunei titres, que son part dau repertòri Mauresquian desempuèi de còps 3 ans (Montpelliérains per eisemple), mai aquò es pas tròp important fin finala.
Doncas per resumir... Un bòn disco qu'aconsèlhi, d'un grop en evolucien (d'un putan de grop de scèna tanben), de còps enrabiat, d'autrei còps mai utopic quand mesme, va fau ben dire, agradiu a l'aurilha e qu a l'avantagi non neglijable de s'escotar de la pista 1 a la 16 sensa ne sautar una (Emé lo nombre de discos qu'auvi au travalh, vos pòdi dire qu'es rare e que ren qu'aquò es signe de qualitat)...