Me coneissetz, aime bien los afars un pauc colhons que podem trobar dins los subremerchats. L’autre jorn, me sei ‘restat un bon moment dau costat dau rejon « Soins du Corps », que normalament la sola vuda sufís per me far fugir. Una enveja de noveutat, sabe pas…
E la noveutat, l’ai trobada ; en laissar ‘nar ma visada sus quel estalatge de produchs sablonos de las sabors extraordinàrias (dau còps, quo es malaisat de parlar de perfum talament n’i a qu’an de l’imaginacion…), mos uelhs se ‘resteren sus Axe.
Axe, benleu lo coneissetz, au mens per sas publicitats que passan dins tots los cinemàs a l’ora que deuriá començar lo film. Axe, quo es los qu’an l’eslogan « Plus t’en mets, plus t’en as ». Disen pas exactament qué, mas io pense que quò deu èsser de quelas grandas poletas blondas en malhòt de banh qu’an ‘restat l’escòla avant de veire la segonda letra de l’alfabet, e que, dins l’anoncia, perseguen lo paubre tipe qu’a ‘gut lo malur de se botar un pauc de deodorant, per li enlevar sos vestiments, veire mai, mas la deontologia de quilhs faseires de publicitat es pro granda per pas nos montrar la seguida, que prometiá pertant d’èsser tot plen interessanta.
Alai donc, me ‘reste davant lo noveu « Gel-Douche Axe, Plus t’en mets, plus t’en as, etc, etc… ». Ren d’excepcionau aqui dedins. Manca que era marcat « à l’eau de glacier et à la menthe extrême ». Bon, desjá, « menthe extrême », ‘quò me ditz ren, coneisse la menta fòrta, que desjá l’es pro entau, coneisse la menta Hollywood Chewing-Gum, qu’a pas grand-chausa a veire emb la menta, mas quo es tot. Mai fòrt que la menta fòrta, segurament ? Quò promet… Mas laisse quò de costat, çò que m’interessa mai, z’auretz devinat, quo es l’ « eau de glacier ». Arf, arf, arf, parte dins un grand rire que tot lo magasin deviá m’auvir. Quilhs colhons nos fan creire qu’an embotelhat de l’aiga de glacier per nos far dau sablon de docha ! Io, que sei pas la mitat d’un con, zo sabe ben que la compausicion chimica de l’aiga dicha de glacier es a pauc pres la mesma qu’una aiga de sorça de subremerchat, Cristalline, Volvic e companhia. Vire lo botelhon, per veire un pauc los ingredients, que se en generau i comprene ren, au mens quò balha de las ideias per l’ Escrabble. Cocamidopropyl Betaine, Acrylates Copolymer, Hydroxyisohexyl Cyclohexene Carboxaldehyde, Mentha Aquatica Leaf Extract (un misteri de levat benleu, que d’apres lo nom latin, ‘quela menta frotja dins de las condicions extremas…jos la mar…), Thermus Thermophillus Ferment (‘quò deven complicat, e ‘quò auriá degut m’alertar…).
Urosament per io, en dejós de quilhs noms complicats, i a un esquemà que resumís a pauc pres la formula chimica. Una equacion, pusleu, e quò agrada mai a mon esperit, mai matematic que fisic. En gròs, i a marcat : (Gel Axe + Una Aplicacion Regulara dau Produch = Femnas Nusas2). Important, lo 2. Quò deu esser scientificament estudiat en fonccion de la massa corporala, donc dau volume de produch utilisat. Un calcul mental me fai ‘ribar a la conclusion que, coma lo tipe de la publicitat es plan mai magre que io e que s’en trapa un cinquantenat a l’encòp, se io bòte de l’Axe, aurai 72,5 femnas nusas que vendrán me veire per me tirar mos vestits. Sei gente, e coma sabe pas partatjar ‘na femna en dos, laisse los 0,5 de costat, per lo que n’en vodrà profieitar.
De segur, lo temps de pensar a totas ‘quelas formulas matematicas aplicadas, sei desjá surtit dau magasin, lo flacon dins mon charreton. Curiositat, quand nos tenes…
Tanleu ‘ribat chas io, pitit jogging (per ensaiar au mai leu queu noveu produch) e me veiquí jos la docha.
O, filh de garça ! Auriá degut me mesfiar de l’aiga de glacier ! Sabe pas se n’i a qu’an l’abituda de’nar a la piscina municipala en plen còrs de l’ivern, mas aqui la sensacion era la mesma. Parle pas de portar un bonet e un malhòt tròp estrechs, non, parle de çò que nos ‘rieba, a n’autres los òmes quand fai frech defòra… Me sei vist redusir, clarament. Subretot dins los endrechs ente la peu es un pauc mai fina, e mai sensibla, endrechs que ma mair me defendriá de nommar aquí, coma ditz la chançon…
Aquela publicitat era ben mensongiera, que se trobava aquí que « Mai ne’n botava, mens n’aviá » ! E parle pas de las filhas de la publicitat, que la vuda de queu paubre tipe tremolant de frech dins sa docha auriá mai fach rire qu’autra chausa…
E après, te fan creire que los glaciers son a fondre, a causa de l’eschaurament de la planeta, mas io sabe ben, io qu’ai jugat los cobayes, que en fach, quo es una entrepresa americana que los fai fondre per n’en recuperar l’aiga e rendre impoderós los mascles de la planeta per lo biais d’un gel-docha !
P.S : Vene de veire que Axe era distribuit per Unilever, sabetz la marca de lessiva que fan tanben l’Ice Tea. Vos conselhe de vos mesfiar, que se deciden de botar tant d’Ice dins lur bevenda que dins lur sablon, i podriátz bien laissar filar quauquas dents…
E la noveutat, l’ai trobada ; en laissar ‘nar ma visada sus quel estalatge de produchs sablonos de las sabors extraordinàrias (dau còps, quo es malaisat de parlar de perfum talament n’i a qu’an de l’imaginacion…), mos uelhs se ‘resteren sus Axe.
Axe, benleu lo coneissetz, au mens per sas publicitats que passan dins tots los cinemàs a l’ora que deuriá començar lo film. Axe, quo es los qu’an l’eslogan « Plus t’en mets, plus t’en as ». Disen pas exactament qué, mas io pense que quò deu èsser de quelas grandas poletas blondas en malhòt de banh qu’an ‘restat l’escòla avant de veire la segonda letra de l’alfabet, e que, dins l’anoncia, perseguen lo paubre tipe qu’a ‘gut lo malur de se botar un pauc de deodorant, per li enlevar sos vestiments, veire mai, mas la deontologia de quilhs faseires de publicitat es pro granda per pas nos montrar la seguida, que prometiá pertant d’èsser tot plen interessanta.
Alai donc, me ‘reste davant lo noveu « Gel-Douche Axe, Plus t’en mets, plus t’en as, etc, etc… ». Ren d’excepcionau aqui dedins. Manca que era marcat « à l’eau de glacier et à la menthe extrême ». Bon, desjá, « menthe extrême », ‘quò me ditz ren, coneisse la menta fòrta, que desjá l’es pro entau, coneisse la menta Hollywood Chewing-Gum, qu’a pas grand-chausa a veire emb la menta, mas quo es tot. Mai fòrt que la menta fòrta, segurament ? Quò promet… Mas laisse quò de costat, çò que m’interessa mai, z’auretz devinat, quo es l’ « eau de glacier ». Arf, arf, arf, parte dins un grand rire que tot lo magasin deviá m’auvir. Quilhs colhons nos fan creire qu’an embotelhat de l’aiga de glacier per nos far dau sablon de docha ! Io, que sei pas la mitat d’un con, zo sabe ben que la compausicion chimica de l’aiga dicha de glacier es a pauc pres la mesma qu’una aiga de sorça de subremerchat, Cristalline, Volvic e companhia. Vire lo botelhon, per veire un pauc los ingredients, que se en generau i comprene ren, au mens quò balha de las ideias per l’ Escrabble. Cocamidopropyl Betaine, Acrylates Copolymer, Hydroxyisohexyl Cyclohexene Carboxaldehyde, Mentha Aquatica Leaf Extract (un misteri de levat benleu, que d’apres lo nom latin, ‘quela menta frotja dins de las condicions extremas…jos la mar…), Thermus Thermophillus Ferment (‘quò deven complicat, e ‘quò auriá degut m’alertar…).
Urosament per io, en dejós de quilhs noms complicats, i a un esquemà que resumís a pauc pres la formula chimica. Una equacion, pusleu, e quò agrada mai a mon esperit, mai matematic que fisic. En gròs, i a marcat : (Gel Axe + Una Aplicacion Regulara dau Produch = Femnas Nusas2). Important, lo 2. Quò deu esser scientificament estudiat en fonccion de la massa corporala, donc dau volume de produch utilisat. Un calcul mental me fai ‘ribar a la conclusion que, coma lo tipe de la publicitat es plan mai magre que io e que s’en trapa un cinquantenat a l’encòp, se io bòte de l’Axe, aurai 72,5 femnas nusas que vendrán me veire per me tirar mos vestits. Sei gente, e coma sabe pas partatjar ‘na femna en dos, laisse los 0,5 de costat, per lo que n’en vodrà profieitar.
De segur, lo temps de pensar a totas ‘quelas formulas matematicas aplicadas, sei desjá surtit dau magasin, lo flacon dins mon charreton. Curiositat, quand nos tenes…
Tanleu ‘ribat chas io, pitit jogging (per ensaiar au mai leu queu noveu produch) e me veiquí jos la docha.
O, filh de garça ! Auriá degut me mesfiar de l’aiga de glacier ! Sabe pas se n’i a qu’an l’abituda de’nar a la piscina municipala en plen còrs de l’ivern, mas aqui la sensacion era la mesma. Parle pas de portar un bonet e un malhòt tròp estrechs, non, parle de çò que nos ‘rieba, a n’autres los òmes quand fai frech defòra… Me sei vist redusir, clarament. Subretot dins los endrechs ente la peu es un pauc mai fina, e mai sensibla, endrechs que ma mair me defendriá de nommar aquí, coma ditz la chançon…
Aquela publicitat era ben mensongiera, que se trobava aquí que « Mai ne’n botava, mens n’aviá » ! E parle pas de las filhas de la publicitat, que la vuda de queu paubre tipe tremolant de frech dins sa docha auriá mai fach rire qu’autra chausa…
E après, te fan creire que los glaciers son a fondre, a causa de l’eschaurament de la planeta, mas io sabe ben, io qu’ai jugat los cobayes, que en fach, quo es una entrepresa americana que los fai fondre per n’en recuperar l’aiga e rendre impoderós los mascles de la planeta per lo biais d’un gel-docha !
P.S : Vene de veire que Axe era distribuit per Unilever, sabetz la marca de lessiva que fan tanben l’Ice Tea. Vos conselhe de vos mesfiar, que se deciden de botar tant d’Ice dins lur bevenda que dins lur sablon, i podriátz bien laissar filar quauquas dents…