A la frontiera entre la Dordonha e la Coresa se tròba un daus luecs los mai simbòlics d'Occitania. Mas sei segur qu'aqui lo coneissetz pas. Una pichòta presentacion en imatjas s'impausa.
Coma vesetz, lo luec es ara privat e aparten a una familha. Avem dau mau a creire, en veire quela maison esnòb, qu'a sa plaça se teniá un abadia, e una de las mai grandas jamai construsidas sus lo territòri frances.
Un pauc d'istòria :
Lo Dalon (entau s'apela) siguet construsit en 1114. Siguet la prumiera abadia consacrada per los Cistercians en Peirigòrd (en 1162). Lo centenat de monges que i vivián (es fòrça a l'espòca) ganhavan de sòus de lurs expleitacions agricòlas o peschairitz. Aviá la particularitat d'aver de las salinas atitradas en Charenta, e fasián venir especialament la sal d'Angolesme en chareta...
En 1404, l'abadia se tròba dins la lista daus "monasteris de lenga d'òc". La seguida de l'istòria dau Dalon es facha de destruccions, de reconstruccions, de novelas destruccions,...jusinca la Revolucion. Mas contrarament a d'autras abadias, qu'es pas la Revolucion que tuet lo Dalon (puei qu'un nòble parvenguet a protegir lo luec), mas l'Empire. En 1811, lo Dalon, vengut "bien public", es destrusit e vendut peira per peira.
En 1920 una rumor ditz que lo miliardari american Rockfeller ensaia de tornar montar l'abadia per lo Cloister Museum de New York. Degun poguet jamai dire se qu'era la vertat, los papiers dau merchant corresian que 'chaptet totas las peiras monumentalas de l'abadia sigueren jamai tornats trobar...
Mas dins los vilatges a l'entorn se disiá jusinca fai pas longtemps que las peiras "partissián per America"...
I a pas beucòp d'arqueològues que son venguts veire lo luec. La rechercha la mai importanta parvenguet nonmas a definir las limitas istoricas dau Dalon e a decubrir daus còrs de romieus (emb la coquilha a l'entorn dau còu).
Çò que vene de dire es la partida istorica de l'afar. Avant de passar a la partida mitica, vos daisse bufar sus quauquas fòtos (emb legenda) qu'ai pres sus plaça.
Coma vesetz, lo luec es ara privat e aparten a una familha. Avem dau mau a creire, en veire quela maison esnòb, qu'a sa plaça se teniá un abadia, e una de las mai grandas jamai construsidas sus lo territòri frances.
Un pauc d'istòria :
Lo Dalon (entau s'apela) siguet construsit en 1114. Siguet la prumiera abadia consacrada per los Cistercians en Peirigòrd (en 1162). Lo centenat de monges que i vivián (es fòrça a l'espòca) ganhavan de sòus de lurs expleitacions agricòlas o peschairitz. Aviá la particularitat d'aver de las salinas atitradas en Charenta, e fasián venir especialament la sal d'Angolesme en chareta...
En 1404, l'abadia se tròba dins la lista daus "monasteris de lenga d'òc". La seguida de l'istòria dau Dalon es facha de destruccions, de reconstruccions, de novelas destruccions,...jusinca la Revolucion. Mas contrarament a d'autras abadias, qu'es pas la Revolucion que tuet lo Dalon (puei qu'un nòble parvenguet a protegir lo luec), mas l'Empire. En 1811, lo Dalon, vengut "bien public", es destrusit e vendut peira per peira.
En 1920 una rumor ditz que lo miliardari american Rockfeller ensaia de tornar montar l'abadia per lo Cloister Museum de New York. Degun poguet jamai dire se qu'era la vertat, los papiers dau merchant corresian que 'chaptet totas las peiras monumentalas de l'abadia sigueren jamai tornats trobar...
Mas dins los vilatges a l'entorn se disiá jusinca fai pas longtemps que las peiras "partissián per America"...
I a pas beucòp d'arqueològues que son venguts veire lo luec. La rechercha la mai importanta parvenguet nonmas a definir las limitas istoricas dau Dalon e a decubrir daus còrs de romieus (emb la coquilha a l'entorn dau còu).
Çò que vene de dire es la partida istorica de l'afar. Avant de passar a la partida mitica, vos daisse bufar sus quauquas fòtos (emb legenda) qu'ai pres sus plaça.
Dernière édition par le Jeu 7 Juin 2007 - 15:19, édité 3 fois