***
Lo colhon, lo vegèri jamai. Mas ne devinèri dos.
A la granda glèisa de la granda vila (gotica, la glèisa), lo curat era un jòve, dinamic, esitava pas a sortir la guitara per acompanhar los cantes. Ara qu'i pensi, lo vèsi un pauc coma lo curat dins
La Vie Est Un Long Fleuve Tranquille ("Jésus revient, Jéésus revieeent").
Lo tipe del celibatari trentenari assumit. Expeditiu. Vulgarisator.
Lo vesiám passar de còps lo dissabte après-miègjorn sus son VTT tot nòu. O al subremercat. Aquèl tipe m'insuportava a un punt...tostemps a bolegar, a sautar, a cantar. Se fasiá son "One-Man Show" tot sol, pendent la messa. Una ora de celebritat setmanièra. E capitava totjorn a emplir la glèisa.
Ara, me sovèni pus perque i anavi. mas i èri totas las setmanas, o casi. Pertant, m'enmerdava.
D'aquèla messa, òm dintrava pagan, òm sortissiá crestian. Un crestianisme "in", decomplexat, modèrne.
Puèi, anèri viure a la campanha. Alai, l'ofici a la glèisa (romana, aqui) començava totjorn un quart d'ora en retard (lo quart d'ora que dison "occitan"), enfin, quand començava.
Lo "Père Sinouilh" (veridic) era un trepanat, çò que li balhava un desfaus d'elocucion prononçat. Es simple, mancavan las consonas.
-O on u èwe, u y é u ein èwy...
-Amen !
-E ou on a é...
-Amen !
Compreniám pas res. Urosament, a las rengadas de davant, i aviá las vièlhas, las que sonan en francés "grenouilles de bénitier". Vertat qu'èlas eran lèstas a sautar del banc quand caliá se levar. E lo monde las seguissián, mai o mens.
Son totas vengudas centenarias, aquèlas.
Evidentament, ieu èri tostemps al fons, a rire amb los enfants del vilatge.
Esperavam doas causas : l'Eucaristia, e la Sortida.
L'Eucaristia perque èra la pausa "culinaria" de la messa. Era un moment ont òm podiá parlar entre nos, e aviám dret a un pastisson a gratis. Es èl que joslevava lo mai de questions religiosas dins lo grop dels enfants.
-Es bon !
-Bòf, es res de mai que de farina amb d'aiga. N'ai fait amb ma mair la setmana passada, e te pòdi assegurar que Lo Conilh s'embestia pas (apelavam lo curat lo Conilh, "pasque un lapin-persil-nouilles, c'est bon quand même !").
-Se tròba, es quitament pas èl que fai aquò ! A la tèsta que tinda coma la campana de la glèisa, seriá fotut de confondre la farina amb de sucre e l'aiga amb d'aigardent !
-Remarca, pòt èstre bon, tanben !
-Pensi que cal de sal...
-Òc, ne cal, mas sabi pas perqué...
-E lo curat ditz qu'aquò es lo còs de Jesus.
-Jesus ? Lo colportaire portugués que passa lo dissabte dins sa camioneta per vendre de caucetas ?
-Non, lo Jesus de la crotz, alai.
-E ben mos parents e dison que los eslips de Jesus e son tròp cars.
-Vertat.
-En tot cas, se son còs es fait q'aquèl papièr, comprèni perque a pas passat los trente ans, lo tipe ! Un còp dins l'aiga e fai tirar ! A degut èstre fotut !
-Oc, o un còp de vent. es benlèu per aquò que l'an clavelat. Ma mair fai parièr amb lo linge.
-Oc, mas al catefichme, an dit que s'èra banhat un còp, amb son cosin.
-E n'es pas mòrt ?
-Pensi pas, mas sabi pas coma se passèt, ai pas vist las fòtos.
-Mmh...si se banhèt qu'un còp en trente ans, espèri al mens que coneissiá lo nòstre de Jesus, amb la camioneta, per poder cambiar d'eslips sovent !
-Ho ho ho ! Deviá pas sentir bon lo tipe !
-Saps, es per aquò que lo curat i passa un còp de perfum dins la glèisa.
-Òc, mon pair m'a dit qu'aquò s'apelava de l'"encens".
-Ieu, aimi pas, ma grand e sent parièr...
-Hé, los amics !
-Ten, es Tòni que tòrna. as manjat ton pastisson ?
-A, quiò ! Era bon ! Per contra, ai damandat al curat un pauc de son aiga per faire passar, m'a agachat talament mal, qu'ai pas gausat insistir...
-Evidentament, colhon ! es pas d'aiga, es de vin !
-De vin ? E perqué faire ?
-E coma o saps ? Degun a jamai tastat çò que ia dins son gòt, al curat !
-Es mon tonton Ectòr que me diguèt...
-Bah ! Lo ton tonton es totjorn talament bandat qu'es pas fotut de reconéisser lo chuc de rasim del vin rotge !
-Lo curat e ditz qu'aquò es la sang de Jesus !
-Al mens aqui, soi segur que pòt pas èstre la del portugués, rotge de cara coma es !
-Ieu ai tastat la sang del guit un còp, e ben es pas bon.
-Te la cal far cóser, benlèu... Nosautres manjam aquò caut.
-En tot cas, vist son estat al curat, vòli pas la tastar sa sang !
-Te rendes compte ? Estre coma lo curat ? Seriá afrós !
-Ieu aribariái jamai a dormir aqui dedins...
-Colhonás ! La glèisa es tròp fresca per i demorar ! Es per aquò qu'a la sala sul costat, saps, ont bòta sas raubas... es sa cambra tanben !
-A òc !
-Chut les enfants ! Ça va reprendre !
En general, aquò durava pas tròp , e s'acabava un quart d'ora après dins l'anarquia la mai totala. Nosautres, eram definitivament perduts, lançats dins nòstras pregondas discutidas.
Enfin, las campanas venián cobrir los darrièrs mots incomprenesibles del curat, e tot lo monde sortissiá, dins un inmense sospir de solaç, manca las vièlhas, qu'ajudavan un pauc a rengar. Estranhament, eran tanben las primièras davant la camioneta del fornièr, al sortir de la messa. El, pensi que trabalhava pas que lo dimenge. Aviá pas besonh de mai, totes los que sortissián de la glèisa passavan per son taulièr.
-T'as-ti estat satge pendent la messa ?
-A òc, memé !
-Alara, as drech a un tortilhon.
Los tortilhons (se fan pus gaire) èran un pauc las compensacions de la messa. Per aquò, eram a pauc près tranquiles pendent l'ofici. Los adultes tanben, i avián drech.
E aquò balhava una escena tipica, que jamai oblidarai : un centenat de personas davant la glèisa, plan vestidas a manjar de pastissons en se fotre de brigalhs de pertot (lo tortilhon es un pastís plan sèc, e fuelhetat, vesetz lo tablèu...) e en parlar de causas e d'autras.
Sens comptar los caçaires, qu'eran desjá a planificar lor programe de l'après-miègjorn, en atacar l'aperitiu al mitan de la plaça (amb lo curat, que jamai mancava aquò).
-Et alòra, c'était quoi son oiseau ?
-Ben une bécasse, miladiu !
-A macarèl ! Mais ça arrive pas ça normalement, on tue pas une bécasse en tirant sur des palombes !
-Mais, mon vièlh, c'est ce que je lui ai dit ! Je me dis, tu vois, c'est le René, il picole un peu, il aura rêvé...
-Ah ben oui, le René c'est une outre.
-N'est-ce pas ? Mais figure-toi que ce con, il l'a mal pris !
-Et alors ?
-Alors, il me va le chercher dans le congélateur, tu vois.
-Et c'était quoi ?
-Un faisan ! mais alors, bagué, bien gras, et tout ! de l'élevage, quoi !
-Un faisan ? mais ça vole pas ces bêtes-là pourtant, et je croyais qu'il avait tiré en l'air ?
-Ben lui aussi il le croyait !
-Hé hé hé, sacré René...tu te rappelles quand il avait tiré sur le gros Jeannot qui caguait derrière le gros chêne ? Qu'il l'avait pris pour une biche !
-Ah oui, une biche, mais alors...une belle bête, c'est qu'il fait son poids le Jeannot ! Enfin, le pauvre dròlle, sa femme a quand même été obligée de lui retirer les plombs un à un, et il a pas pu dormir sur le dos de trois mois !
-Ah, Monsur Curat !
-Oui ?
-Dites, on va manger à la palombière, là. On vous porte ?
-Et 'ouquoi 'as ? A''en'ez 'oi cinq 'i'utes, je 'ais 'ous chercher un 'âté que m'a 'onné l'é'êque.
-Ah, vous autres, vous savez vivre, Monsur Curat !
-'ais je 'ous 'ré'iens, je 'e chasse 'as.
-Mais nous non plus, Monsur Curat, nous non plus...
E, aital, pendent que los enfants jogavan a l'entorn de la glèisa, los adultes se contavan lo monde.
D'aquèla messa, òm sortissiá tant pagan qu'òm i èra entrat. E, a ieu, m'agradava.