OCCITANIA !! Forum
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.
OCCITANIA !! Forum

-50%
Le deal à ne pas rater :
-50% sur les sacs à dos pour ordinateur portable Urban Factory ...
19.99 € 39.99 €
Voir le deal

Vous n'êtes pas connecté. Connectez-vous ou enregistrez-vous

Paraulas Perdudas

3 participants

Aller en bas  Message [Page 1 sur 1]

1Paraulas Perdudas Empty Paraulas Perdudas Sam 2 Fév 2008 - 16:04

Pons

Pons
Òmi/Hemna de Situacion
Òmi/Hemna de Situacion

Adiu.
M'apèli Pons.
Non, es pas lo primièr còp qu'escrivi aqui.
Mas, manca de politessa de ma part, me soi jamai presentat vertadièrament. E coma soi qualqu'un de timidòt (lo monde me dison estranh, caluc, fòl), gausissi pas expausar ma vita dins la rubrica dedicada, tròbi aquò vulgari, e m'agradariá mai de me passejar nus per la plaça del Capitòl de Tolosa amb un drapèl frances dins lo cuol que de botar mon CV sus aquèla rubrica.
Mas soi tanben uman, e soi pas completament un ors (encara que...), donc vòli plan me presentar, a ma manièra.
Farai aquò d'un biais romanesc (o romançat, coneissi pas tròp la diferencia), avètz d'astre, aimi mai escriure que non pas parlar.
Prometi de res escondre de ma vita, per tant vergonhosa que sia. M'aimaretz, m'aimaretz pas, m'en foti. Me legiretz pas, per la mitat d'entre vos. M'en foti, ièu ai pas qu'aquò de faire, cada jorn que demòri a esperar. Contunharai fins a la fin, que sia la fin de ma pagina, la fin del monde, la fin de l'encra dins aquèla puta d'estilò BIC o la fin de ma vita. Mas i a ren de definitu.

Soi pas qu'un personatge, e coma totes los personatges, me reviscolarai.

http://paraulasperdudas.nireblog.com/

2Paraulas Perdudas Empty Re: Paraulas Perdudas Sam 2 Fév 2008 - 16:39

Pons

Pons
Òmi/Hemna de Situacion
Òmi/Hemna de Situacion

Vièlh, soi demorat jòve. Jòve, èri já vièlh.
Crocut, corbat, gibós, já vestit de negre, los uèlhs virats cap al sòl.
-Regarde ! Le Ciel est magnifiquement beau ! Il est bleu et sans nuages aujourd'hui !
-Soi mai pròche de mos pès, que jamai se destacarán d'aqui. M'interessa pas, jamai anirai alai.
-Mais regarde donc les oiseaux qui passent !
-Eles tanben, se tornarán pausar. Me sufís d'esperar.
-Et regarde-moi dans les yeux quand tu me parles !
-Ont son tos uèlhs ? Encara perduts dins la nebulosa entre lo sòl e lo cèl, dins lo nonrés, aquò's tròp imprecis per ieu. Non, non, sabi ben d'ont siás, tu, siás de la tèrra, coma ieu, e res t'en destacará. Parlarai a tos pès, eles son mos egales, tos uèlhs vison trò naut.
-Ah là là !
-Veses, levas los uèlhs al cèl. mas que vas cercar alai ? Degun t'ajudará.
-Tu me désespères !
-Te caliá pas començar d'esperar."
Viravan los talons. A cada còp.
A cinc ans, òm pòt pas faire de longas conversas filosoficas.

***


A cinc ans, òm fai pas grand-causa. Es qu'òm comença d'existir ? Benlèu que quitament pas. Ieu me sovèni gaire de çò que m'arribèt abans. Manca una causa.
A tres ans, èri en pichòta seccion de mairala (era una calandreta, o una bilingüa, ara me sovèni pas mai). Tostemps, m'assetavi al fons, darrièr los autres. E parlavi pas. Jamai.
A aquèste atge, òm es talament content de saber parlar qu'òm s'arrèsta pas. Enfin, lo monde dels adultes se dobrís ! Quina engana, se sabiatz, paures enfantons, quant de camin vos demòra encara avant de perdre vòstre engèni !
Mas ieu parlavi pas. Per dire qué ? "Evidentament que l'ostal es rotge, o vèsi plan sul dessenh ! Arrèsta de me prendre per un con !".
Escotavi, sonque, los autres parlar. E me sufisiá a me convéncer de pas res dire.
Un jorn, pertant, parlèri.
Era un jorn de frescura, d'ivèrn, ont la nuèch l'empòrta sus lo jorn.
Fasiá negre, fasiá freg, la mitat dels escolans eran demorats a l'ostal, a se faire poponar per dos parents amants, eles.
La mestressa capitava pas de botar l'ambient, l'esperit era a l'amarum, a la tristessa, a la lassièra.
Me fasiái cagar mai que d'acostuma, qué ; e, coma d'acostuma, daissavi mon esperit se passejar luènh de la sala, dins los bòsques e las pradas de mon imaginacion. Avisavi per la fenèstra, lo cap dins la man.
E d'un còp, lo blanc.
Aquèl blanc me faguèt fresc, lo sentissiái traucar mos vestits e s'espandir sus ma pèl. Mas era pas desagradable. E lo blanc tombava del cèl, dins un silenci de mòrt, irregularament, per placas o per petalas. Lentament, me levèri, e anèri a la fenèstra. Pausèri mas mans sus la vitra, per mai sentir aquèl fenomèn. Levèri los uèlhs mas lo cèl era encara mai barrat que d'acostuma, e lo blanc semblava aparéisser a qualques metres solament en dessus de ieu. Eri frustrat de pas comprener.
Alara, faguèri la sola causa que podiái far : montrèri la fenèstra en agachar la mestressa e cridèri :

-Nèu !

Ela agachèt pas defòra, m'agachèt ieu.

-Mais...Tu parles ???

Aqui se rendèt compte de la bestiesa de sa frasa e rogissèt.
Evidentament que parlavi.
Encara mai frustrat per l'impression qu'èri lo sol a vèser las causas, me tornèri virar cap a la fenèstra, potinós.
En levar un darrièr còp los uèlhs al cèl, me damandèri qual era lo colhon que s'amusava a lançar de mèrdas blancas de son blacon, per aquèl temps de nuèch.
Aviá quitament capitat de me faire parlar, lo salòp !

http://paraulasperdudas.nireblog.com/

3Paraulas Perdudas Empty re Sam 2 Fév 2008 - 18:30

Gige

Gige
Casahèita
Casahèita

Son pas de paraulas perdudas, m'agrada ton istoria. Òsca
Planvengut Pons.



Dernière édition par Gige le Dim 3 Aoû 2008 - 8:54, édité 1 fois

4Paraulas Perdudas Empty Re: Paraulas Perdudas Dim 3 Fév 2008 - 18:20

Pons

Pons
Òmi/Hemna de Situacion
Òmi/Hemna de Situacion

***


Lo colhon, lo vegèri jamai. Mas ne devinèri dos.
A la granda glèisa de la granda vila (gotica, la glèisa), lo curat era un jòve, dinamic, esitava pas a sortir la guitara per acompanhar los cantes. Ara qu'i pensi, lo vèsi un pauc coma lo curat dins La Vie Est Un Long Fleuve Tranquille ("Jésus revient, Jéésus revieeent").
Lo tipe del celibatari trentenari assumit. Expeditiu. Vulgarisator.
Lo vesiám passar de còps lo dissabte après-miègjorn sus son VTT tot nòu. O al subremercat. Aquèl tipe m'insuportava a un punt...tostemps a bolegar, a sautar, a cantar. Se fasiá son "One-Man Show" tot sol, pendent la messa. Una ora de celebritat setmanièra. E capitava totjorn a emplir la glèisa.
Ara, me sovèni pus perque i anavi. mas i èri totas las setmanas, o casi. Pertant, m'enmerdava.

D'aquèla messa, òm dintrava pagan, òm sortissiá crestian. Un crestianisme "in", decomplexat, modèrne.


Puèi, anèri viure a la campanha. Alai, l'ofici a la glèisa (romana, aqui) començava totjorn un quart d'ora en retard (lo quart d'ora que dison "occitan"), enfin, quand començava.
Lo "Père Sinouilh" (veridic) era un trepanat, çò que li balhava un desfaus d'elocucion prononçat. Es simple, mancavan las consonas.
-O on u èwe, u y é u ein èwy...
-Amen !
-E ou on a é...
-Amen !
Compreniám pas res. Urosament, a las rengadas de davant, i aviá las vièlhas, las que sonan en francés "grenouilles de bénitier". Vertat qu'èlas eran lèstas a sautar del banc quand caliá se levar. E lo monde las seguissián, mai o mens.
Son totas vengudas centenarias, aquèlas.
Evidentament, ieu èri tostemps al fons, a rire amb los enfants del vilatge.
Esperavam doas causas : l'Eucaristia, e la Sortida.
L'Eucaristia perque èra la pausa "culinaria" de la messa. Era un moment ont òm podiá parlar entre nos, e aviám dret a un pastisson a gratis. Es èl que joslevava lo mai de questions religiosas dins lo grop dels enfants.

-Es bon !
-Bòf, es res de mai que de farina amb d'aiga. N'ai fait amb ma mair la setmana passada, e te pòdi assegurar que Lo Conilh s'embestia pas (apelavam lo curat lo Conilh, "pasque un lapin-persil-nouilles, c'est bon quand même !").
-Se tròba, es quitament pas èl que fai aquò ! A la tèsta que tinda coma la campana de la glèisa, seriá fotut de confondre la farina amb de sucre e l'aiga amb d'aigardent !
-Remarca, pòt èstre bon, tanben !
-Pensi que cal de sal...
-Òc, ne cal, mas sabi pas perqué...
-E lo curat ditz qu'aquò es lo còs de Jesus.
-Jesus ? Lo colportaire portugués que passa lo dissabte dins sa camioneta per vendre de caucetas ?
-Non, lo Jesus de la crotz, alai.
-E ben mos parents e dison que los eslips de Jesus e son tròp cars.
-Vertat.
-En tot cas, se son còs es fait q'aquèl papièr, comprèni perque a pas passat los trente ans, lo tipe ! Un còp dins l'aiga e fai tirar ! A degut èstre fotut !
-Oc, o un còp de vent. es benlèu per aquò que l'an clavelat. Ma mair fai parièr amb lo linge.
-Oc, mas al catefichme, an dit que s'èra banhat un còp, amb son cosin.
-E n'es pas mòrt ?
-Pensi pas, mas sabi pas coma se passèt, ai pas vist las fòtos.
-Mmh...si se banhèt qu'un còp en trente ans, espèri al mens que coneissiá lo nòstre de Jesus, amb la camioneta, per poder cambiar d'eslips sovent !
-Ho ho ho ! Deviá pas sentir bon lo tipe !
-Saps, es per aquò que lo curat i passa un còp de perfum dins la glèisa.
-Òc, mon pair m'a dit qu'aquò s'apelava de l'"encens".
-Ieu, aimi pas, ma grand e sent parièr...
-Hé, los amics !
-Ten, es Tòni que tòrna. as manjat ton pastisson ?
-A, quiò ! Era bon ! Per contra, ai damandat al curat un pauc de son aiga per faire passar, m'a agachat talament mal, qu'ai pas gausat insistir...
-Evidentament, colhon ! es pas d'aiga, es de vin !
-De vin ? E perqué faire ?
-E coma o saps ? Degun a jamai tastat çò que ia dins son gòt, al curat !
-Es mon tonton Ectòr que me diguèt...
-Bah ! Lo ton tonton es totjorn talament bandat qu'es pas fotut de reconéisser lo chuc de rasim del vin rotge !
-Lo curat e ditz qu'aquò es la sang de Jesus !
-Al mens aqui, soi segur que pòt pas èstre la del portugués, rotge de cara coma es !
-Ieu ai tastat la sang del guit un còp, e ben es pas bon.
-Te la cal far cóser, benlèu... Nosautres manjam aquò caut.
-En tot cas, vist son estat al curat, vòli pas la tastar sa sang !
-Te rendes compte ? Estre coma lo curat ? Seriá afrós !
-Ieu aribariái jamai a dormir aqui dedins...
-Colhonás ! La glèisa es tròp fresca per i demorar ! Es per aquò qu'a la sala sul costat, saps, ont bòta sas raubas... es sa cambra tanben !
-A òc !
-Chut les enfants ! Ça va reprendre !

En general, aquò durava pas tròp , e s'acabava un quart d'ora après dins l'anarquia la mai totala. Nosautres, eram definitivament perduts, lançats dins nòstras pregondas discutidas.
Enfin, las campanas venián cobrir los darrièrs mots incomprenesibles del curat, e tot lo monde sortissiá, dins un inmense sospir de solaç, manca las vièlhas, qu'ajudavan un pauc a rengar. Estranhament, eran tanben las primièras davant la camioneta del fornièr, al sortir de la messa. El, pensi que trabalhava pas que lo dimenge. Aviá pas besonh de mai, totes los que sortissián de la glèisa passavan per son taulièr.

-T'as-ti estat satge pendent la messa ?
-A òc, memé !
-Alara, as drech a un tortilhon.

Los tortilhons (se fan pus gaire) èran un pauc las compensacions de la messa. Per aquò, eram a pauc près tranquiles pendent l'ofici. Los adultes tanben, i avián drech.
E aquò balhava una escena tipica, que jamai oblidarai : un centenat de personas davant la glèisa, plan vestidas a manjar de pastissons en se fotre de brigalhs de pertot (lo tortilhon es un pastís plan sèc, e fuelhetat, vesetz lo tablèu...) e en parlar de causas e d'autras.
Sens comptar los caçaires, qu'eran desjá a planificar lor programe de l'après-miègjorn, en atacar l'aperitiu al mitan de la plaça (amb lo curat, que jamai mancava aquò).

-Et alòra, c'était quoi son oiseau ?
-Ben une bécasse, miladiu !
-A macarèl ! Mais ça arrive pas ça normalement, on tue pas une bécasse en tirant sur des palombes !
-Mais, mon vièlh, c'est ce que je lui ai dit ! Je me dis, tu vois, c'est le René, il picole un peu, il aura rêvé...
-Ah ben oui, le René c'est une outre.
-N'est-ce pas ? Mais figure-toi que ce con, il l'a mal pris !
-Et alors ?
-Alors, il me va le chercher dans le congélateur, tu vois.
-Et c'était quoi ?
-Un faisan ! mais alors, bagué, bien gras, et tout ! de l'élevage, quoi !
-Un faisan ? mais ça vole pas ces bêtes-là pourtant, et je croyais qu'il avait tiré en l'air ?
-Ben lui aussi il le croyait !
-Hé hé hé, sacré René...tu te rappelles quand il avait tiré sur le gros Jeannot qui caguait derrière le gros chêne ? Qu'il l'avait pris pour une biche !
-Ah oui, une biche, mais alors...une belle bête, c'est qu'il fait son poids le Jeannot ! Enfin, le pauvre dròlle, sa femme a quand même été obligée de lui retirer les plombs un à un, et il a pas pu dormir sur le dos de trois mois !
-Ah, Monsur Curat !
-Oui ?
-Dites, on va manger à la palombière, là. On vous porte ?
-Et 'ouquoi 'as ? A''en'ez 'oi cinq 'i'utes, je 'ais 'ous chercher un 'âté que m'a 'onné l'é'êque.
-Ah, vous autres, vous savez vivre, Monsur Curat !
-'ais je 'ous 'ré'iens, je 'e chasse 'as.
-Mais nous non plus, Monsur Curat, nous non plus...

E, aital, pendent que los enfants jogavan a l'entorn de la glèisa, los adultes se contavan lo monde.

D'aquèla messa, òm sortissiá tant pagan qu'òm i èra entrat. E, a ieu, m'agradava.

http://paraulasperdudas.nireblog.com/

5Paraulas Perdudas Empty Re: Paraulas Perdudas Lun 4 Fév 2008 - 10:22

ven au vent


Trobador de Comptador
Trobador de Comptador

adiu, que trobi la toa istoera meravilhosa si n'en a d'autas que serar un plaser de las lèger. que her pensar drin a çò vedem a "passion chasse" sus tf1 qui passe a 2h30.
Si lo BIC deisha cadèr ne serar pas la fin que podes utilizir un credon de papèr qu'ei lo mei segur a lèu Òsca

Contenu sponsorisé



Revenir en haut  Message [Page 1 sur 1]

Permission de ce forum:
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum