Adieussiatz,
Coma Maime me demandet desenvolopar mon vejaire e auei que teni un drin leser.
Aquela contesta, m'en bremba una autra que se trapa dins lo mitan rock (e se deu trapar dins d'autres mitans musicals per pas diser dins tots) lo dels grops commercials o non.
Ai l'impression per moment, que i'a monde per paur de venir capitalistes an un paur vetadiera de la moneda, partisson doncas del principi qu'un grop que ven produches e disc es comercial (la pieger amb la qual discuteri en arrivet a la conclusion que per qu'un grop sia pas commercial i calia s'amagar dins una balma al fond del trauc del cuòl del monde, e jogar pas que per elis meteis).
Sense cabussar dins l'exces a la Kiss (Cresi que fòra de la bandiera occitana e de dos o tres dacòses lo produches derivats que tenon pas lo sagel de la còla son pas legions), pensi (e i'a un fum de musician aici que mi pensi diran pas l'encontrari) que tot musician soma un jorn de poder viure de la seuna musica.
Oc sem d'unes qu'esperem nos ganhar la vida (ai pas dit faire moneda aquò es diferent) d'un costat la rason blosament umana : ieu d'eisemple teni 30 ans, sosci un d'aquel jorn de m'instalar amb la clinòta e per que pas de faire gojat, me vesi marridament faire present a Nadal al gojat des discs o de libres qu'ai reçaubut a gratis en servici premsa o alara lor diser "Dròtles, aquel mes minjaretz pas qu'un crostet de pan cada jorn çaquelà podretz sentir papa a la radio".
I'a tanben una nocion d'eficaçitat, passeri un an de continuar de faire radio tot en obrant per una centrala de crompadissa de la distribucion brava, e ben, bravei gens, vos prometti que fau mai de trabalh cada jorn en fasent pas que de radio que non pas de me levar a 5o15 del matin (quitament lo dissabte) per anar dins un fregidor gigant fins a 2 oras30 del vespre (at minima) e aprep encadenar la meuna jornada de radio.
Vos dirai que pel moment soi d'ensajar de me perenisar un pòste a la radio (la tòca meuna es pas de me pagar una Harley Davidson o un ostalas amb terrenh de gòlf mercés a Radio Occitania) e tre qu'i serai capitat, ensajarai d'en montar un autre, per qualqu'un mai
Un autre dacòs rapòrt a tot aquò aquel istòra de valor e de benevòlat, coneissi cant d'Occitania onte l'I.E.O s'en veu de las peiras per faire pagar al monde 60€ per an en escotisson per faire corses e pagar un professor, per de que lo monde an la costuma d'aver professors retirats benevòls que prenon pas res coma moneda e doncas lor pareis pas
NORMAL de pagar per aprener l'occitan (seria d'ingles o d'allemand se pausarian pas la question) e òc bravei gens aquò far part del sentis uman, se deman vos trapet dins un subremercat e que vesetz una empolha de vin a 1 € e una a 3€, anetz prener la a 3 (o mai cara) per de que vos diretz " Se costa un euro, aquel vin val pas res"
Es atal tanben qu'associacions occitanISTES (e per un còp dirai qu'es una veiròla mai associatISTE qu'occitanISTE) a refuson de pagar còlas musicalas lo pretz que valon e ploran miseria en diguant que tenon pas moneda e que las còlas per "militantisme" venon a gratis o per un repais e lo desfragament (teni un fùm d'eisemples sus aquò m'en vau pas desenvolopar aici, dirai pas que per ieu lo que trapet la solucion amb aquò es Padena).
Darrier punt (o melhor abans darrier), totun dit que se cal brembar de l'istòria d'Occitania, anem ensajar de faire aquò clas (paraulas tirat de l'Alibert per diser "a l'unisson" e que m'estimi fòrça) es que seria pas sus aquela mena de probleme que dins las anadas 70, Joan Pau Verdier foguet vist coma un traidor per de que aviai cometut lo pecat 'aver Phillips coma ostal de disc, se las associacions s'eran pas petassat per crompar en massa disc a ventadorn o Revolum per lo svendre mens cars al seus sòçis (e al monde qu'en volian cal espandir la cultura occitana) ço que far que la FNAC capitavia pas de n'en vendre e doncas arefusavia d'en tornar crompar als artiste e als ostals de discs sos lo preteste que se ven pas.
Pensi que sem pas mai mainatges, sabem totes que malastrosament que nos agradesse o non sem dins un monde capitaliste, e malastrosament se lo volem cambia, lo podrem pas faire que de l'endadins alara òc ganhi de que emplener (e encara tot just) lo fregidor cada mes mercés a l'occitan, mas las oras que passi darrier un micro o d'adobar causas (anoncia d'un projecte brave sus Tolosa leu leu)que menon monde de s'interessar a l'occitan doncas raubi pas lo moneda, la ganhi es different, ço meteis per una còla de musica, un artiste, un patron d'estanquet occitan, moneda permet de viure mas plan usitada permet de faire viure monde.
Un darrier punt (çaquelà m'anetz trapar mesquin)
L'Òmi a écrit:Vertat, coma contestar un mitan quan es actor d'aqueth mitan, e quan lo ton argent ven d'aqueth mitan ?
.
Es qu'aquò pòt esplicar per de que l'occitan es dins aquela situacion al vist dels nombres de professors qu'avem dadins (que doncas son pagats per l'educacion nacionala, doncas l'estat frances e van pas nhacar la man que lor mena mangiscla).
Amistats
Cedric
E.A: Me bota vergonha d'aver ja escrich lo meu còp de morra per Yellow d'aquesta setmana (e soi segur qu'escotatz totes Yellow del diluns al divendres de 6 oras a 7 orras sus
www.radiolengadoc.com) benleu aquel afar de moneda sera la tòca d'una de las meunas cronicas venenta (es benleu ço que volias Yellow