Car policièrs,
Lo Ministre de L'imigracion e de la Marselhesa-fiulada-jos-la-docha damanda als caps de comissariats de pas mobilisar lors fòrças en remembrança de Galayé Makabô lo 22 d'Octobre 2007.
Desconselhèm a tot lo monde de legir aquela "Letra de Galayé Makabô", imigrat en França amb sa familha, vengut cercar a la sortida de son licèu e tornat mandar dins son pais, dins un canton recuolat d'Africa.
Daissi a la vòstra apreciacion individuala lo suènh de contunhar las expulsions e d'emplir los quòtas (quitament en Losèra, se trobatz pas pro de nègres, prenètz de "locals" e pintratz-los).
Coralament,
Brice Hòrt-En-Huèc.
Galayé Makabô,
Aeroport de Roissy-Charles-de-Gaulle
22 octobre 2007
Mon fraire adorat,
Mon papá aimat,
Vau partir ! Çò que vos demandi, a tu especialament Mamá, es d'èstre coratjosa. O soi, e vòli o èstre coma aqueles que son passats avant ieu. De segur, auriái aimat demorar, mas çò que desiri de tota mon arma, es que ma partença sèrva a quicòm. Ai pas agut lo temps d'abraçar Idriss. Ai abraçat mos dos amics Djibril e Youssouf. Per çò qu’es de mon vertadièr fraire, ailás ! pòdi pas, ara que soi dins l’avion. Espèri que mon pauc d’argent servirá a Soufiane, per que pòsca acabar sos estudis.
A tu, papá, se te faguèri, e a mamá, penas, te disi adiu pel darrièr còp. Sacha qu’ai fach coma ai pogut per seguir la via que m’aviás traçada.
Un darrièr adiussiatz a tots mos amics, a mon fraire qu’aimi de tròp, qu’estúdie, qu’estúdie plan, per capitar a èstre un Frances.
17 ans e mièja, mon sejorn fuguèt mai que cort, ai pas cap regrèt, manca lo de vos daissar totis. Vau partir, amb Tidiane, Malick. Mamá, te damandi, vòli que me prometas d’èstre coratjosa e de surmontar ta pena. Ne pòdi pas mai botar, vos daissi totis, totas, tu mamá, Serigne, papá, en vos abraçar de tot mon còr d’enfant. Coratge !
Vòstre Galayé que vos aima.
Galayé.
Galayé.