joan_cavalier a écrit:50nat de degun
[Fòra Subjècte]
Aquela emplec dau mòt "degun" es sempre un plaser ! Çò que m'agrada lo mai son lei derivats : degunalitat, degunatge, etc...
Vòli pas endralhar la convèrsa sus d'un autre subjècte mai bòn, siáu passat sus lo siti de Tvist'1 e mi siáu apercebut que compreniáu solament un terç dei mòts emp(l)egats per aquela lenga farlabicada de sabi pas m'onte. E pasmens, ai ges de problèmas per comprene lo gascon, lo lengadocian ò lo limosin. Aqueu "panoccitan" ajuda subretot lei gents un pauc ninòis que vorrián emprendre l'occitan de pas si comprendre ambé lei gents que parlan occitan. Franc d'èstre lingüiste, impossible d'encapar qué que siegue a n'aquesto lengatge esoteric. Lo contrari de sa tòca promiera qué ! Qué pecat de veire tot aquela energia gastada dins un tau projècte volapukesc...
Après que de gents empleguesson de fòrmas arcaïcas o conservatritz de la lenga, mi geina pas, mai de fòrmas alambicadas (es lo mòt just aquita) coma aqueu "degun" substantivat !
Alala Cedric, sabi qu'as la costuma de mesclar un pauc de totei lei dialectes. Tant que s'agís de dialectes occitans passa ben. S'agís fin finala de mòts occitans. Mi geina pas nimai s'emplegues de "paraulas" catalanisantas o ispanisantas, estent que la basa es la mesma que l'occitan e que tot mòt emplegat dins son contèxte pòu èstre de bòn entendre per quaucun acostumat ai lengas latinas. Mai anar pescar un advèrbe coma degun e n'en fabregar un substantiu, es anar un pauc luench dins l'abstraccion. Tè, a Marselha, "degun" es encara fòrça emplegat dins lo lengagi de cada jorn. Pasmens ai jamai ausit degun (!) l'emplegar coma substantiu. Se seriá tan logica aquesta fòrma, vieu pas perqué degun (re!) l'emplegariá
jamai encò nòstre.
[/fòra subjècte]
Per quant ai municipalas, serà bessai per ieu lo promier còp qu'anarai votar de ma vida...Gaudin vs Guerini a Marselha, aquò's una batèsta d'elefantàs que la vòli pas mancar !