Veiquí la persentacion ne'n esclusivitat mondiala dau prumier denshi jisho lemosin.
De'n prumier perquè la referença aus denshijisho - 電子辞書 - daus japonés e non pas aus e-book reader daus francés, PAD anglés o b'etot de la liseuse daus quebequés ?
Perdequè es mas un ustilh per aprener, que totas las ressorças dau sistema son mesas dins la qualitat dau rendut, quai'ement coma dau papier, aquò fai s'apreuimar la besonha d'un lector e-encra, mas subretot eu es vendut mai daus libres d'aprentissatges, tant dicionaris, pitits vocabularis, gramaris° que libres vielhs que podem gaire pus trobar coma los Panazô, Fournier, Rebier, Cholet o enquera los abats Richard o Foucaud. Es pas un PAD mai un andròïda merchat ente podetz descharjar de las « aplis » per vos comptar los piaus dau cuòu o sabe què. Es pas un reader o 'na liseuse e-ink, de revirar 'na lisosa beleu, perquè n'i a des las aisidas per los filmes sus la linga.
La cuberta de las fablas° dau Foucaud
Un filme sus Marcela Delpastre
Vuda sus los dialectes dau lemosin
Segur que per 'na question de dreit, 'quilhs qu'escrivián beleu patoes, mas escrivián 'na linga saborosa sans la pretencion de quauques « modernas », los escrivans popularis siran mai nombrós que de la gent coma Jan dau Melhau o Delpastre, mas n'i a daus contacts de pres coma « los Chamins... » beleu dins 'na mesa au jorn.
Integracion d'un libre dau JdM - vuda de l'efiech « agrafa »
En sus de la linga lemosina, los francilhons siran aüròs de trobar un Robert© francés-francés, es mai aisat per los monolingas.
Per la prumièra vetz au monda, los sords o mau-entendants trobaran, ilhs, daus cors de linga daus sinhes° e es entau que vesem l'utilitat de la videò.
Per los amators de bandas dessenhadas n'i a quauquas bedes de charjadas, mai daus manga.
'Tencion, son soventavetz daus libres ne'n francés mas l'ustilh es pas per de la gent sectarís.
Veiquí una fotografia de las conecticas
Las doas grandas rason de 'chaptar aquò ne'n defòra de la sensacion de legida sus un escran d'una mai-que-granda qualitat, coma sus dau papier emai 'quò siguesse de l'electronica, es lu rendut « relief ».
Coma podetz iò visar, los engenhières lemosins an trobats coma far per far creire que setz après fuelhòtar un libre dins la realitat.
La segonda rason es lu gatge « nòtas ». Emb-d'una sensacion « coma lu papier », vesem un gatge per prener de las nòtas, dins 'n'amassada per eisemple, coma sus dau papier. 'Tencion, las nòtas semblan pòder estre presas ne'n colors, mai pas mai de 4, beleu d'autres dins 'na mesa au jorn.
I a desjà de furnit un suslinhor, un gredon°, un feutra
'Tendetz pas de veire 'queu denshi jisho lemosin pertot. Dins un prumier temp nonmàs sus lu merchat lemosin, per se far la man talament l'ustilh es eiperat, puèi, e perquè son daus amics, los merchats de la Marcha mai de l'Auvernha d'aici las valadas italianas. E per 'chabar, las Charantas d'aici la mar granda, nostra mar a nosautres. Las autras lingas coma lu breton, lu corsa, lu gascon, lu catalan, lu galò, l'alemand siran per la fin de l'annada, per la nadau (e entau far frutjar lu PIB dau lemosin.
° iò sa'e, es pas lu mòt lu mai normatiu mas es lu meu, 'quò ditz lu vedeu o la vedela per frutjar sos la mair. E puèi las normas son per los~las que son pas liures~libras dins lur testa.
De'n prumier perquè la referença aus denshijisho - 電子辞書 - daus japonés e non pas aus e-book reader daus francés, PAD anglés o b'etot de la liseuse daus quebequés ?
Perdequè es mas un ustilh per aprener, que totas las ressorças dau sistema son mesas dins la qualitat dau rendut, quai'ement coma dau papier, aquò fai s'apreuimar la besonha d'un lector e-encra, mas subretot eu es vendut mai daus libres d'aprentissatges, tant dicionaris, pitits vocabularis, gramaris° que libres vielhs que podem gaire pus trobar coma los Panazô, Fournier, Rebier, Cholet o enquera los abats Richard o Foucaud. Es pas un PAD mai un andròïda merchat ente podetz descharjar de las « aplis » per vos comptar los piaus dau cuòu o sabe què. Es pas un reader o 'na liseuse e-ink, de revirar 'na lisosa beleu, perquè n'i a des las aisidas per los filmes sus la linga.
La cuberta de las fablas° dau Foucaud
Un filme sus Marcela Delpastre
Vuda sus los dialectes dau lemosin
Segur que per 'na question de dreit, 'quilhs qu'escrivián beleu patoes, mas escrivián 'na linga saborosa sans la pretencion de quauques « modernas », los escrivans popularis siran mai nombrós que de la gent coma Jan dau Melhau o Delpastre, mas n'i a daus contacts de pres coma « los Chamins... » beleu dins 'na mesa au jorn.
Integracion d'un libre dau JdM - vuda de l'efiech « agrafa »
En sus de la linga lemosina, los francilhons siran aüròs de trobar un Robert© francés-francés, es mai aisat per los monolingas.
Per la prumièra vetz au monda, los sords o mau-entendants trobaran, ilhs, daus cors de linga daus sinhes° e es entau que vesem l'utilitat de la videò.
Per los amators de bandas dessenhadas n'i a quauquas bedes de charjadas, mai daus manga.
'Tencion, son soventavetz daus libres ne'n francés mas l'ustilh es pas per de la gent sectarís.
Veiquí una fotografia de las conecticas
Las doas grandas rason de 'chaptar aquò ne'n defòra de la sensacion de legida sus un escran d'una mai-que-granda qualitat, coma sus dau papier emai 'quò siguesse de l'electronica, es lu rendut « relief ».
Coma podetz iò visar, los engenhières lemosins an trobats coma far per far creire que setz après fuelhòtar un libre dins la realitat.
La segonda rason es lu gatge « nòtas ». Emb-d'una sensacion « coma lu papier », vesem un gatge per prener de las nòtas, dins 'n'amassada per eisemple, coma sus dau papier. 'Tencion, las nòtas semblan pòder estre presas ne'n colors, mai pas mai de 4, beleu d'autres dins 'na mesa au jorn.
I a desjà de furnit un suslinhor, un gredon°, un feutra
'Tendetz pas de veire 'queu denshi jisho lemosin pertot. Dins un prumier temp nonmàs sus lu merchat lemosin, per se far la man talament l'ustilh es eiperat, puèi, e perquè son daus amics, los merchats de la Marcha mai de l'Auvernha d'aici las valadas italianas. E per 'chabar, las Charantas d'aici la mar granda, nostra mar a nosautres. Las autras lingas coma lu breton, lu corsa, lu gascon, lu catalan, lu galò, l'alemand siran per la fin de l'annada, per la nadau (e entau far frutjar lu PIB dau lemosin.
° iò sa'e, es pas lu mòt lu mai normatiu mas es lu meu, 'quò ditz lu vedeu o la vedela per frutjar sos la mair. E puèi las normas son per los~las que son pas liures~libras dins lur testa.