Novèl article plan amusant de Marilis Orionaa :
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
Vous n'êtes pas connecté. Connectez-vous ou enregistrez-vous
Marxelin a écrit:Novèl article plan amusant de Marilis Orionaa :
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
Òmi a écrit:Coneishi pas l'òbra d'Alexis Arette (bon vertat que passar per lo FN es pas lo melhor biais de publica en çò deus editors occitans...) donc pòdi pas jutjar.
Totun, aquò pausa enquèra un còp la question de la critica literara occitana. Coneishi pas tròp lo tribalh de Reclams (a despart de Casau Perdut de Manciet, donc es un pauc different), mes per las edicions IEO, de còps èi quauques dobtes. Èi quasiment l'impression que sufís de mandar un manuscrit per èster publicat...
Òmi a écrit:mes per las edicions IEO, de còps èi quauques dobtes. Èi quasiment l'impression que sufís de mandar un manuscrit per èster publicat...
Lo ton vesin a écrit:Òmi a écrit:Coneishi pas l'òbra d'Alexis Arette (bon vertat que passar per lo FN es pas lo melhor biais de publica en çò deus editors occitans...) donc pòdi pas jutjar.
Totun, aquò pausa enquèra un còp la question de la critica literara occitana. Coneishi pas tròp lo tribalh de Reclams (a despart de Casau Perdut de Manciet, donc es un pauc different), mes per las edicions IEO, de còps èi quauques dobtes. Èi quasiment l'impression que sufís de mandar un manuscrit per èster publicat...
Çò qui ditz Marilís deu libe de Javaloyès n'ei pas nada critica literària. E ne compreni pas çò qui los Reclams (revista o edicions) an a har aquiu dehens.
Quitament se i a una part de vertat, se las informacions que dona (censura, menaças de mòrt…) dins los articles qu'esriu, i a de que aver de la colera !Sokolovic a écrit:Es ben escrich mai aquò sente un pauc tròp la frustracion e l'ataca personala per que siegue credible e objectiu.
Òc per aver le drech a la critica mai aqui, es un reglament de còmpte personau e pas mai.
T'as rason. N'i a una critica de l'occitanisme de far, de tot biais, mas las d'Orioona sina tròp la jalosia.Cerièra de Mai a écrit:Ieu que coneissi pas aquel mitan que dempuèi 2 ans, ma mainèri lèu que tot se fa via X, que coneís y, que coneís Z…
Que lo monde tòrnan far Occitània a l'aperetiu, qu'es un concèpt… e ben òc, un pauc virtual, o cal reconéisser !
Lo ton vesin a écrit:Marxelin a écrit:Novèl article plan amusant de Marilis Orionaa :
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
Amusant ? Quau ei lo ton atge mentau ?
Alh Òli a écrit:Lo ton vesin a écrit:Marxelin a écrit:Novèl article plan amusant de Marilis Orionaa :
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
Amusant ? Quau ei lo ton atge mentau ?
Sensa mi vòuguer attirar tei fodras mon car vesin (que semblas d'aguer lo drech de fodrejar cu manipula un pauc l'ironia), dèvi dire que tròbi sa bafolha amusanta tanben.
Lo ton vesin a écrit:Alh Òli a écrit:Lo ton vesin a écrit:Marxelin a écrit:Novèl article plan amusant de Marilis Orionaa :
http://hiquetysau.blogspot.com/2011/01/badaboum-patatouf-la-realite-de-sergi.html
Amusant ? Quau ei lo ton atge mentau ?
Sensa mi vòuguer attirar tei fodras mon car vesin (que semblas d'aguer lo drech de fodrejar cu manipula un pauc l'ironia), dèvi dire que tròbi sa bafolha amusanta tanben.
Òc ben l'article de Marilís qu'ei amusant, shens saber totas las mensonjas e la maishanta fe que i a dehens.
Jo tanben qu'escrivi e se voi qu'ua revista e publique un tèxte men, que l'envii. N'atendi pas que'm viengan suplicar d'enviar quauquarren, diuvivant !
Ua critica literària vertadèra qu'ei necessària en Occitania. Marilís n'a pas jamei publicat criticas literàrias eishenjas de consideracions personaus. Aquò n'existeish pas dens la critica francesa, per'mor d'aquò que considèri que Marilís, lhèu mei que los autes, ei responsabla de l'estat de la critica literària en Occitania.
Me sembla evident que la Marilis es un pauc fadeta. La tematica recurenta de l'asirança del sieu paire que va de par amb l'asirança dels occitanistas en general, lo "c'était mieux avant" que transpareis de contunh dins los sieus tèxtes, l'opausicion essistematica entre joves (pècs) e vièlhs ( que sabon la vertat) e mai que mai son quite nom d'ostal (deformacion e feminisacion de Narioo) m'amenan a pensar qu'auriá besonh d'una brava psicoterapia.Sokolovic a écrit:Aqui d'efiech parlam pas de critica literària mai de reglaments de còmptes.
E son biais de parlar d'ela a la tresena persona ajuda pas per l'atrovar completament sana e pausada dins sa tèsta.
Aquò dich, lo problèma sembla plan prigond, e cal benlèu anar veire en çò del grand, o encara mai luènh. Caldria un psi que faga virar las tèulas.zo a écrit:Me sembla evident que la Marilis es un pauc fadeta. La tematica recurenta de l'asirança del sieu paire que va de par amb l'asirança dels occitanistas en general, lo "c'était mieux avant" que transpareis de contunh dins los sieus tèxtes, l'opausicion essistematica entre joves (pècs) e vièlhs ( que sabon la vertat) e mai que mai son quite nom d'ostal (deformacion e feminisacion de Narioo) m'amenan a pensar qu'auriá besonh d'una brava psicoterapia.
Son paire tanben probable.... Familiala donc la psicoterapia.
Òmi a écrit:Aquò s'apèra la psicologia genealogica : avèvi vist una emission sus aquò. Te hèn cercar dens lo ton aubre genealogic un ajòu qu'auré avut chepic (un assassin, un persecutat, ...) dont portarés los malurs pr'amor de l'inconscient familiau...
Ai pas vud las emissions mas me sembla compréner los mecanismes de la transmission daus traumatismes (per ço que vese dins la vita). Torne prener ton exemple. Ton grand es devorat per un chin davant sa filha, ta futura mair. Ta granda ne'n ven fola. Te, quand tu ses pitit, tu sabes que ta granda es fola mas tu sabes pas perque. E un jorn, voles afincar lo chin de ton vesin. E ta mair ven fola maitot ! Se bota a credar, cor vers te, e te mena loenh dau chin. Te ditz qu'es 'n'animau meschant, dangieros, que te vai minjar e te far prometre de jamai te pruesmar d'un chin, de jamai ne'n tocar un... De segur, 'la te vai pas explicar perque... Mas t'auràs aprengut dempuei pitit a te mesfisar de quela béstia, coma si era lo diable. N'i aurà benleu un interdich familiau a aver un chin, te botarai en colera quand tos enfants ne'n voldran un e seràs pas capable d'explicar perque a ta femna. Mas non, jamai de chin chas te. E quand ton filh, un cop beu, ne'n chaptarà un, decidarà de pus lo 'nar veire. E qu'es benleu tos pitits-enfants que descubriràn ço que tu sabes pas sus ton grand, en cherchar lo perdeque lor grand a illhs destava lor pair e los venia jamai veire...Alh Òli a écrit: Genre as jamai sachut que ton grand avia estat devorat per un chin, pasmens auras paur dei chins. C'est ouf.
Sujets similaires
Permission de ce forum:
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
|
|