jfrieux a écrit: Alh Òli a écrit:Donc plutôt que d'être soumis au méchant oppresseur françaoui, le bon peuple occitan serait soumis au gentil oppresseur catalan...
Lei gents son d'una logica
Desolat de te respondre en occitan, mai sabi que parlas plan aquela lengua.
Fa pas gaire, Catalonha reconeguèt l'occitan, es una mena d'oppression que m'agrada.
Apuèi, que posas un problèm vertadièr. Pensas pas qu'un equilibre es possible?
L'ai escrich en francés que trobavi que sonava mielhs (l' a de moments emé ieu, fau pas tròp cercar a comprener
)
L'equilibre es aisit: si decomplexar de l'identitat e de la lenga. Demanda un esfòrç, es pas tant confortable que de si dire occitan, francés, catalan vò espanhòu sonque, mai apasima tot.
La realitat es aquí: siam citoiens francés em'una bela CNI, e un fum d'avantagis (leis ASDEC, la CAF, pas de travau, un super president de la Republica...), avèm en mai la malediccien, lo bònur, la jòia, la chança (bifar lei menciens inutilas), d'aguèr una lenga en mai coma d'autrei regiens de França, bensai "regionala", bensai nos ven dau país que ne venan nòstrei gents (vò reires).
Nos pòu agradar, desagradar, tant coma nos pòu daissar indifferent, mai siam per la fòrça dei cavas, estajants dau sud de França, de l'autre costat de Pirenèus son estajants de nòrd de la Generalitat de Catalonha, pas mai, pas mens.
Si definir "occitan", "catalan de nòrd", "francés de sud" "oprimit", "liure", "geranium", aprèp, es un detalh d'una importança relativa, que ten de la literatura...
Tala es ma pensada, e ai ben consciencia que la podèm pas partejar toei (sariá tant simple si tot lo monde pensava parièr).
@maime: dèu estre bòn, pasmens
Quoique....