(En picar sus las fotografias, avetz accés a Flickr on podetz agrandir l'imatge.)
A la fin deu més de junh d'aquesta annada, dab la mia polideta, em anat deu costat deu Cantal. Em arribat per la Coresa. Era, n'i avèva pas jamei botat lo pè, e jo, la sola causa que conèishevi d'aqueth parçan d'Occitània, èra lo panorama qu'am despuish Bort-les-Orgues :
Avem (mau) dromit dens la veitura, en haut de las Òrgas, donc avem podut profèitar de l'auba. Après avem hèit lo torn deu platèu (chic o mic 5 km)
Espiatz un chic la Dordonha s'es pitchona aquí :
Vaquí la famosa bòrna qu'avèvi pas vòugut passar l'an passat dab lo Danís, quan hasèvan lo nòste viatge initiatic dens lo Lemosin :
Coma èri un vertadèir inocent e que coneishevi pas briga lo parçan e que nos agrada lo rondalei, avèvi crompat sus Internet una mena de guida que se sona "Les sentiers d'Émilie dans le Cantal". Mercés ad aqueth, avem descubert quauques beths lòcs, çaquelà, avisatz-ve : tròbi pas mei la citacion, mes avem legit que los parcors perpausats son accessibles a tot lo monde, en familha, dab còishes e grans... Soi pas un gran esportiu,vertat, e la Polideta tanpauc, mes me serèi mau imaginat dab la mia gran dens uns endrets !
Lo purmèir qu'avem causit èra benlèu lo mei aisit (6km). Es un sendarèu a l'entorn de la torbèra deu Jolan. Se pòt trobar a costat de Segur-lès-Villas, entre Riom-ès-Montagne e Murat. Lo siti es classat Natura 2000, pr'amor de la soa bio-diversitat. Es un sendarèu d'interpretacion, coma se ditz dens lo mitan deu torisme, çò que vòu díder que de quan en quan, lo camin es ponctuat de panèus on son explicats l'ecosistemi, la preséncia umana dens la torbèra, etc... Un paisatge magnific, en mei d'aquò lo temps èra pas tròp polit, se podèva véder d'eslambrecs a quauques quilometres, ambient subernaturau, lutz interessanta. (Avem après au retorn, dens un reportatge sus France 5 qu'aqueth canton deu Cantal es lo mei periclat de França...)
Cansats, lo ser, avem trobat un campatge a Riom-ès-Montagne. A la debuta lo plan estó de campar a la sauvatge, mes dens un país shens aubres, es pas aisit de s'esconer, e com èram dens lo PNR deus Volcans d'Auvernha, es prohibit, e se pòt trobar de garda (enfin, tot es cas, dens lo de las Lanas de Gasconha, sabi que son seriós).
L'endoman, lo temps èra maishant, donc avem cruisat dab la veitura, e èm anat deu costat deu puèg Mary. Avem trobat, en haut deu còth de Serre, una taula de colleccion :
Avèvam previst de har rondalei sus lo pas de Rolland. Malurosament, la caguèra n'èra pas deu mon vejaire, e èi pas podut har mei de dus quilometres... Aquò estó una excusa de las bonas entà crompar una botelha d'Auvergnat Cola !
La glèisa de Riom-ès-Montagne :
Fin finau, per dintrar en Gironda, avem près cap au sud, dinc a Carlat.
(Sul ròc de Carlat pichona
Ai fach una mestressa…
Fach una mestressa…
Sul ròc de Carlat !)
Cau saber que sus lo ròc èra bastit un castèth mes coma èra tròp "eficaç", estó destrusit a l'epòca d'Enric IV, e las quitas pèiras estòn esbarrejadas. Com tot ròc, lo ròc de Carlat es la proprietat deus ... Grimaldi !
Per acabar, em passat a Conques dens l'Avairon. Pensi que coneishetz aqueth timpan :
Èi quitament trobat una polida estudianta basco-girondina que s'arrefresquiva dens lo claustre de l'abadiau...
A Concas, avem vugut vesitar lo tresaur, es a díder véder la relica de Senta Fé, mes la dintrada estó paganta. Non pas que sii mei cusson qu'un Avaironés, mes èra pagant per los quites peregrins, eths que normaument pagan dab los lors pès. Esmaliciat qu'èri, qu'em partits de cap a Rodés, on avem minjat dab lo Danís e la còla de l'Estivada, dromit au campatge de Layoule, e qu'em dinrat l'endoman en Sud Gironda per Caurs.
A la fin deu més de junh d'aquesta annada, dab la mia polideta, em anat deu costat deu Cantal. Em arribat per la Coresa. Era, n'i avèva pas jamei botat lo pè, e jo, la sola causa que conèishevi d'aqueth parçan d'Occitània, èra lo panorama qu'am despuish Bort-les-Orgues :
Avem (mau) dromit dens la veitura, en haut de las Òrgas, donc avem podut profèitar de l'auba. Après avem hèit lo torn deu platèu (chic o mic 5 km)
Espiatz un chic la Dordonha s'es pitchona aquí :
Vaquí la famosa bòrna qu'avèvi pas vòugut passar l'an passat dab lo Danís, quan hasèvan lo nòste viatge initiatic dens lo Lemosin :
Coma èri un vertadèir inocent e que coneishevi pas briga lo parçan e que nos agrada lo rondalei, avèvi crompat sus Internet una mena de guida que se sona "Les sentiers d'Émilie dans le Cantal". Mercés ad aqueth, avem descubert quauques beths lòcs, çaquelà, avisatz-ve : tròbi pas mei la citacion, mes avem legit que los parcors perpausats son accessibles a tot lo monde, en familha, dab còishes e grans... Soi pas un gran esportiu,vertat, e la Polideta tanpauc, mes me serèi mau imaginat dab la mia gran dens uns endrets !
Lo purmèir qu'avem causit èra benlèu lo mei aisit (6km). Es un sendarèu a l'entorn de la torbèra deu Jolan. Se pòt trobar a costat de Segur-lès-Villas, entre Riom-ès-Montagne e Murat. Lo siti es classat Natura 2000, pr'amor de la soa bio-diversitat. Es un sendarèu d'interpretacion, coma se ditz dens lo mitan deu torisme, çò que vòu díder que de quan en quan, lo camin es ponctuat de panèus on son explicats l'ecosistemi, la preséncia umana dens la torbèra, etc... Un paisatge magnific, en mei d'aquò lo temps èra pas tròp polit, se podèva véder d'eslambrecs a quauques quilometres, ambient subernaturau, lutz interessanta. (Avem après au retorn, dens un reportatge sus France 5 qu'aqueth canton deu Cantal es lo mei periclat de França...)
Cansats, lo ser, avem trobat un campatge a Riom-ès-Montagne. A la debuta lo plan estó de campar a la sauvatge, mes dens un país shens aubres, es pas aisit de s'esconer, e com èram dens lo PNR deus Volcans d'Auvernha, es prohibit, e se pòt trobar de garda (enfin, tot es cas, dens lo de las Lanas de Gasconha, sabi que son seriós).
L'endoman, lo temps èra maishant, donc avem cruisat dab la veitura, e èm anat deu costat deu puèg Mary. Avem trobat, en haut deu còth de Serre, una taula de colleccion :
Avèvam previst de har rondalei sus lo pas de Rolland. Malurosament, la caguèra n'èra pas deu mon vejaire, e èi pas podut har mei de dus quilometres... Aquò estó una excusa de las bonas entà crompar una botelha d'Auvergnat Cola !
La glèisa de Riom-ès-Montagne :
Fin finau, per dintrar en Gironda, avem près cap au sud, dinc a Carlat.
(Sul ròc de Carlat pichona
Ai fach una mestressa…
Fach una mestressa…
Sul ròc de Carlat !)
Cau saber que sus lo ròc èra bastit un castèth mes coma èra tròp "eficaç", estó destrusit a l'epòca d'Enric IV, e las quitas pèiras estòn esbarrejadas. Com tot ròc, lo ròc de Carlat es la proprietat deus ... Grimaldi !
Per acabar, em passat a Conques dens l'Avairon. Pensi que coneishetz aqueth timpan :
Èi quitament trobat una polida estudianta basco-girondina que s'arrefresquiva dens lo claustre de l'abadiau...
A Concas, avem vugut vesitar lo tresaur, es a díder véder la relica de Senta Fé, mes la dintrada estó paganta. Non pas que sii mei cusson qu'un Avaironés, mes èra pagant per los quites peregrins, eths que normaument pagan dab los lors pès. Esmaliciat qu'èri, qu'em partits de cap a Rodés, on avem minjat dab lo Danís e la còla de l'Estivada, dromit au campatge de Layoule, e qu'em dinrat l'endoman en Sud Gironda per Caurs.