zo a écrit:E ben aquò depend. Pòdes (mas siás pas obligada) benlèu produire mai de trabalh, mas produsisses mens de nens. Amb totas las consequencias de la surproduccion de nens: pauretat, subre-mortalitat dels nens e de las maires, faminas, epidemias etc
Aquí-dessús i auriá encara qualques causas de díser :
• Te parli pas de « aver un enfant te copa del trabalh e te rend improductiva », es un vejaire que fin finala fa lo jòc del monde del trabalh tal qu'es encara ara, fait per d'òmes per los òmes. Aquò tanben i caldriá soscar se parlam d'egalitat, una egalitat vertadièra se pòt pas far sens pensar que las femnas son pas d'òmes, e devon pas èsser pregadas per s'integrar dins lo monde del trabalh d'adoptat un modèle masculin.
Es, de mon vejaire, aquí l'error de las feministas a la old-school (cf Badinter). La pilula (per pilula, te parli de contracepcion ormonala, pas de TOTAS, es diferent !) va dins aquel sens. Nòstre temps, a las femnas, es ciclic, fait de periòdas productivas, e d'autras mens productivas. Una contracepcion ormonala fin finala masca aquela diferéncia e fa de nòstre temps ciclic un temps mai linear, mai pròcha de lo dels òmes. Brèu, lo feminisme a la capitalista (es a dire « lo laboratòri te liura ») aluènha las famnas de lor modèle, las rend productivas la mager part del temps, capitèt a far una umanitat de mai en mai uniforma, al mesprés de la natura de la mitat d'aquela umanitat qu'es diferenta. Ditz aquò pòt far estranh, mas es pas qu'un resumit. Una egalitat entre los sèxes sens comprene que (un pauc mai de) la mitat de l'umanitat foncciona d'un autre biais es pas possible. E un monde del trabalh que vei una femna que dona la vida coma una emmerdaira a un problèma.
Vaquí, es acabat per la minuta « bruna » ! :ironic:
maime a écrit:Bah los verds... Voynet a la darriera presidenciala era pas talament per la decreissença. Son entrevuda dins "La Décroissance" era pas tarrible
Parlèm de gents serioses, pas de la Voynet ! Ela dempu!i que diguèt « Mac Donalds pòt ara parlar de desvelopament durable a sos clients » es perduda la paureta ! Ja qu'èra pas ben malina abans !! Soi mai de la branca Cochetista ! Lo pic-òli explicat per el amb sa polida vptz greva, aquò ajuda !!! (lol)
Senon t'as lo PPLD (qu'an un pes mediatic merces au jornau la décroissance)
Qual legís La Décroissance seriosament ? Manca una part de nosautres, que sèm pas ben representatius aquí de la populacion (es risolièr coma quand tòrnas metre un dogme en question, n'i a d'autres que seguisson, vesèm doncas aquí, pensi, mai d'occitanistas-decreissents-vegetarians-linuxians qu'endacòm mai !)
Coneissi lo PPLD figura-te, es pas que per manca de moneda que manquèri l'escasença de me presentar la las legislativas jos lor banièra ! ;)
(mas coma de costuma, ai totjorn agut de mal a junher un partit qual que siá, i a totjorn quicòm que me n'empacha !)
zo a écrit:Benlèu. E aprèp ? se lo sistèma es plan contrarotlat per empachar los abuses (veire los crimis), ont es lo problèma?
Ont veses un contraròtle tu sus tot aquò ? Qual te ditz que lo vaccin contra la gripa A foguèt desvelopat tròp lèu, e mal ? Que n'i a dins las chifras dels mòrts de la gripa que lo son pr'amor del vaccin e non pas de la gripa ? Que los vaccins dels novels nascuts a una part importanta dins lo sindròme de « la mòrt subita del nen » ? Que lo ROR jòga un ròtle dins l'autisme ? Son pas los « contraròtles » oficials que te diràn aquò, elis te dison « per vòstra santat e la dels vòstres pròches, anatz vos far vaccinar ». Segon tu i a pas cap de problèma ? Agèsson pas las associacions independentas (de còps d'associacions de victimas de la vaccinacion, de còps de cercaires independents) tota aquela informacion seriá encara mai amagada !
Lo ligam amb lo capitalisme ? A qual profeita la vaccionacion de massa ? A la vida ? Nani ! Lo capitalisme tua, e sas armas plan visiblas (manca la pauretat) son lo sistemi de santat, e l'agro-alimentari. Sèm dins una mèrda negra, an crompat lo poder sus nòstras vidas !
[edit] (veses ben que lo problèma alopatia vs omeopatia es un falç problèma, es lo tròll qu'amaga lo bòsc)