OCCITANIA !! Forum
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.
OCCITANIA !! Forum

Le deal à ne pas rater :
Google Pixel 7 5G – Smartphone 6,3″ OLED FHD+ 8 Go + 128 Go
316 €
Voir le deal

Vous n'êtes pas connecté. Connectez-vous ou enregistrez-vous

La Decreissença

+7
clafotis
Arf
admin
Cerièra de Mai
burdigala
gat-esquiro@orange.fr
maime
11 participants

Aller à la page : 1, 2  Suivant

Aller en bas  Message [Page 1 sur 2]

1La Decreissença Empty La Decreissença Lun 8 Mar 2010 - 12:31

maime

maime
Lemosin de prumiera !

Coma volia polluir mai lo post de Burdigala, responde aqui e lance un debat.

zo a écrit:Son quand mème clarament en favor de la "décroissance", o caldriá pas oblidar...

Qu'es quauqua-ren de fòrça noveu per ilhs. Parlen subretot de decreissença de la piada ecologica. Quò m'estona de veire tant de pro-decreissença d'un còp. Mas me sembla que quò vai pas au fond de l'idéia. Per v'autres que qu'es quò, la decreissença ? Vesetz la diferéncia que n'i a emb lo deveslopament sostenible ?

http://ieumaitot.nireblog.com/

2La Decreissença Empty Re: La Decreissença Lun 8 Mar 2010 - 14:46

gat-esquiro@orange.fr


Pintaire
Pintaire

Adixatz,

l'aidia de decreishença n'ei pas navèra per escologistas. En 1970 eth concept qu'era ja desvelopat shens utilisat eth nom. Qu'ei vengut d'un economista (non m'en brombi pas deth sué nom).
Eth constat qu'ei simpla : era nosta terra qu'ei finida e suas arricquessas tanben. Si tota era populacion deth monda viveva com eths europencs o eths ricains que caleré 6 a 7 planetas.
Que i a duas solucions. Ua solucion de justicia sociala, a saber, eths arrics que redusen eras loas consomacions
Ua solucion shens justicia sociala, qu'ei a diser que seguim com uei dab arrics de mes en mes arrics e praubes...
L'aidia tanben qu'ei de comprener qu'ua vita urosa qu'ei differenta de tostemps mes de possesions materialas.

En hèit que i a ua tresena solucion que los USA hican en davant :anar dens quauquas annadas sus Mars...! eths quite que disen eths escologistas utopistes!!

Eth niveu de vita qui poderé estar espandit a tots eths que volen, n'ei pas a l'atge mejan, qu'ei eth niveau d'un frances mejan ara fin deras annadas 60.

Aqueth projecta de societat qu'ei portat per escologistas. Que demanda ua transformacion dera nosta faiçon de viver, dab relocalisacion...

Qu'en podem discutir mes precisament si vl'etz.

Per nosta qu'em mes en mes a assajar de hicar en plaça a noste niveau tot aquero.
Eth problem dab eths politics quei sovent : hetz ço que disi, mes non hetz pas ço que hèi.

http://gat-esquiro.blogspot.com

3La Decreissença Empty Re: La Decreissença Lun 8 Mar 2010 - 15:14

maime

maime
Lemosin de prumiera !

Parlava pas daus ecologistas en generau mas daus verds e mai precisament dau programa daus verds.

L'economista que tu parlas es Georgescu-Roegen ? L'originalitat de son trabalh fuguet d'utilizar lo concepte d'entropia dins l'economia. L'economia classica es, d'un punt de vuda fisica, newtoniana, mecanista. Far entrar dedins daus conceptes de termodinamica e notadament l'entropia mòstra que lo potenciau materiau de la Terra (infinit per un economista classic) es finit e subretot se tòrna pas formar. Coma la bala que rebondis pòt pas far lo chamin contrari, l'energia dissipada per l'òme es perduda. Parle de l'energia contenguda dins dau combustible (fossil, nucleari, ...). Qu'es lo cas maitot de tots los materiaus extractibles.
Per pas aver 'na catastròfa economica e politica, avem l'obligacion d'organizar l'economia emb fòrça mens de consomacion d'energia e de materia. Qu'es de quò que ven l'idéia de relocalizacion de tota l'economia (oc-es, es ben escriu tota).

Qu'es un de las idéias liadas a la decreissença. N'i a tot plen d'autras coma las chausidas de las tecnologias, la denonciacion dau sistema de propaganda dau capitalisme (coma tot sistema totalitari), la societat conviviala, ...

http://ieumaitot.nireblog.com/

4La Decreissença Empty Re: La Decreissença Lun 8 Mar 2010 - 23:55

burdigala


Pintaire
Pintaire

Mas la creissança , es pas aquo que créa emplecs? Donc, mens de creissança, mens d'emplecs, donc mai de caumatge? Cossi far per produire mens mas aver pas mens d'emplecs?
Es per aquo que pensi que le desvelopment duradis es mai realist: produire pas mens mas mielh, mai ecologic, social .

5La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 0:38

maime

maime
Lemosin de prumiera !

burdigala a écrit:Mas la creissança , es pas aquo que créa emplecs?
Qu'es çò que nos vòlen far creire. La creissença crea pas d'emplec, non. I a totjorn mai de creissença e totjorn mai de chaumatge. La creissença actuala crearà pas d'emplec perque los profiets que permes de far son pas utilizar per far d'emplecs. Perque ? Perque n'i a pas mestier de mai d'emploiats. Avem un niveu de productivitat que necessita pas l'emplec de tots. Emai sem pus dins un sistema ente n'i a una correlacion entre çò que produses e çò que costa. T'achaptas pus quauqua-ren a son pretz de produccion, que podria èsser en relacion emb ta productivitat e alaidonc ton salari. Non. 'Chaptem 'na valor simbolica. Lo marketing es aquò. Balha 'na valor a quauqua-ren qu'a pus de valor economica perque la productivitat es fòrça nauta.

Per far de la creissença, alaidonc dau profiet, de l'accumulacion capitalista, produsem de las besunhas inutilas, produsem las condicions psicologicas que nos las fan 'chaptar, çò que permes au sistema de nos gardar coma presoniers. Plantam nos de las produsir, plantam nos de trabalhar tant ! Sufis de trabalhar tots un pauc per los bens de consumacions, la partida caganta de la produccion, utilizem lo demai e l'ensenciau de nòstre temps a de las activitats non-productiva (dins lo biais de veire actuau) mas fòrça productiva d'un punt de vuda uman : arts, espòrt, ... E de segur, nos fau un revengut universau b'assetz important per nos far surtir de l'alienacion dau salariat.

http://ieumaitot.nireblog.com/

6La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 2:14

burdigala


Pintaire
Pintaire

maime a écrit:
E de segur, nos fau un revengut universau b'assetz important per nos far surtir de l'alienacion dau salariat.

Qu'es aquo aquest "revengut universau"? Lo RMI per tot lo monde? E amb que o finanças?
"nos far sortir de l'alienacion dau salariat"? es facil de ne sortir: estre son propi patron! (le statut d'auto entrepreneur, conneisses?)
Soi d'accordi amb te que nos cal nos passar de causas inutilas, ço qu'ai ja commencar a far un pauc, coma pas cedir a la moda .
Mas podem far viure tot lo monde amb ton systèma? I a pro de terras per tot lo monde poguesse cultivar son ort? Ne soi pas segur....

7La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 2:19

burdigala


Pintaire
Pintaire

Lo sol autre sistèma que conneissi per sortir de "l'alienacion dau salariat" es la colectivisacion des mejans de produccion, mas avem ja vist ço que fa....

8La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 3:23

Cerièra de Mai


Trobador !!
Trobador !!

+1 amb tot çò que diguèt Maime ! La Decreissença Icon_cheers

Maime president !!!!

9La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 3:26

admin

admin
Trobador !!
Trobador !!

La creishença, es çò que roeinè las Lanas :
Avant, sistèma auto-suficient : lo sistèma agropastorau. Lo Lanagran era organisat en airiaus. Un airiau es un maine on se tròba la maison deu mestre, la maison deu meitadèr, lo horn, lo poralhèr, puish a la periferia, i a quauques camps de blat, de cambre, de lin, per subviéner aus besonh en haria, en forratge e en teishut. Puish enquèra mei lunh de las maisons, i avèva la lana on los aulhèrs hasèvan minjar las aulhas. Aquèstas tèrras eran la proprietat deu senhor, puish de las comunas, e eran libras d'usatge. E sus aquèra lana i avèva los parcs, que son de cabanas disseminadas per abritar las aulhas. Dens aquestes parcs, las aulhas produsivan lo hems qu'èra necessari per fertilisar la terra ingrata deus camps. La bocla èra boclada. Basta de quauques artisans au borg (un teishenèir, un haur,...) d'una glèisa per pregar, e vaqui. L'airiau èra auto-suficient.
Puish quauques intelectuaus son aribat, de Bordèu, de Paris, de Baiona, de gens qu'avèvan d'interes economics, e an declarat que las Lanas èran insalubras pr'amor de la laguas, pr'amor deu sospoplament, e an donc decidit de'ns har "sortir deu maresc".
Son donc vengut experimentar quauquas culturas e apres quauques echecs (coma la cultura deu ris an decidit que per nos sauvar, nos calèva plantar de pins e de blat d'Espanha. Fin finau, i avut una produccion de gema qu'èra pas nécessària dens lo sistèma autosufiscient, e qu'èra una riquessa exportabla. Qui dit riquessa exportabla dit moneda. La moneda es dintrada dens lo sistèma, los mestre son partits per viver dens lo borg, puish fin finau es partit a la vila. Sus l'airau son demorat los meitandèrs, puish quan i a avut tròp de pins o de blat d'Espanha, i avèva pas mei de plaça per las aulhas, e donc per lo sistèma agropastorau auto suficient.
Donc vaquí çò qu'es la creishença dens un exemple concret. Evidentament, èra pas tròp lo paradis lo parçan, i avèva quauques mostics, un chic de sosalimentacion,... Puish los gemaires an portat lo combat sociau (necessari quan eths son pagats au barriu a pretz fixe e que los proprietaris hasen un benefici deus grans dab lo pretext "Que la résine se vende bien ou mal, votre travail reste le même, donc votre salaire également")
Em passat d'un sistèma zerò impact sus l'environament a un sistèma de monocultura hòrt meishant. La monocultura deu blat d'Espanha a mestièr de tant d'aiga que dens las Lanas (país de laguas), i a mestièr d'anar cercar l'aiga dens la napa freatica. Qu'em a roèinar la terra, a uniformizar l'ecosistema.
Era pas la colectivisacion deus mejans de produccion, quitament se los comunaus eran colectius, mes èra un sistèma hòrs alienacion deu salariat.

http://omidelafotografia.wordpress.com/

10La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 7:01

Arf

Arf
Occitan Warrior
Occitan Warrior

maime a écrit:Qu'es çò que nos vòlen far creire. La creissença crea pas d'emplec, non. I a totjorn mai de creissença e totjorn mai de chaumatge. La creissença actuala crearà pas d'emplec perque los profiets que permes de far son pas utilizar per far d'emplecs. Perque ? Perque n'i a pas mestier de mai d'emploiats. Avem un niveu de productivitat que necessita pas l'emplec de tots. Emai sem pus dins un sistema ente n'i a una correlacion entre çò que produses e çò que costa. T'achaptas pus quauqua-ren a son pretz de produccion, que podria èsser en relacion emb ta productivitat e alaidonc ton salari. Non. 'Chaptem 'na valor simbolica. Lo marketing es aquò. Balha 'na valor a quauqua-ren qu'a pus de valor economica perque la productivitat es fòrça nauta.

Per far de la creissença, alaidonc dau profiet, de l'accumulacion capitalista, produsem de las besunhas inutilas, produsem las condicions psicologicas que nos las fan 'chaptar, çò que permes au sistema de nos gardar coma presoniers. Plantam nos de las produsir, plantam nos de trabalhar tant ! Sufis de trabalhar tots un pauc per los bens de consumacions, la partida caganta de la produccion, utilizem lo demai e l'ensenciau de nòstre temps a de las activitats non-productiva (dins lo biais de veire actuau) mas fòrça productiva d'un punt de vuda uman : arts, espòrt, ... E de segur, nos fau un revengut universau b'assetz important per nos far surtir de l'alienacion dau salariat.

+ 1

burdigala a écrit:Qu'es aquo aquest "revengut universau"? Lo RMI per tot lo monde? E amb que o finanças?
D'apres ço qu'ei compres, aqueste reviengut universau que vien remplaçar eras ajudas de tot tipe qui existeishen deja adara : RMI, assegurança caumatge, allocacions familiaus, de retiratas, etc. Qu'ei tanben finançat per ua imposicion universau. Mes de rensenhaments aci.

burdigala a écrit:"nos far sortir de l'alienacion dau salariat"? es facil de ne sortir: estre son propi patron! (le statut d'auto entrepreneur, conneisses?)
Er estatut d'autoentrepeneire qu'ei sustot heit enta precarizar eths salariats i aliena'us denguera mes...

11La Decreissença Empty Re: La Decreissença Mar 9 Mar 2010 - 7:35

clafotis

clafotis
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Maime La Decreissença 786637 .