Ara ai enveja de lançar la mòda sacrilègi. Revirar en Panoccitan de cançons nòstras que normalament son d'imnes, de cançons ditas miticas. Es amusant ? Non ? Ieu m'agrada.
I vau : "un païs que vòl viure " de Martí. Escandalós.
Es lo cipressièr arbrat
La Corbièra salada
Es lo vilatge mòrt, la tèrra desapedida.
Vos vau parlar d'un païs que vòl víver,
Vos vau parlar d'un païs que trescola.
La tèrra la coneguètz,
es la vòstra, coneguda,
es la teuna, vinhairièr (bis)
Tu me disiás ma maire :
"Ont vas víver, mon dròlle ?".
Tu me disiás ma maire :
"N'i a tant que se son empartits".
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
E los qu'an aucit los crosats.
E Marcelin Albert,
E la Comuna de Narbona,
Totes aqueles qu'an cantat "liuresa".
Vos vau parlar d'un païs que vòl víver,
Vos vau parlar d'un païs que trescola.
La tèrra la coneguètz,
es la vòstra, coneguda,
es la teuna, vinhairièr (bis)
Ma maire me rercòrdi de tot çò que disiás.
Vòli cantar lo vent que parla en lenga d'òc.
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
E los qu'an aucit los crosats.
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
Totes aqueles qu'an cranhat "liuresa".
Vos ai parlat d'un païs que vòl víver. (bis)
I vau : "un païs que vòl viure " de Martí. Escandalós.
Es lo cipressièr arbrat
La Corbièra salada
Es lo vilatge mòrt, la tèrra desapedida.
Vos vau parlar d'un païs que vòl víver,
Vos vau parlar d'un païs que trescola.
La tèrra la coneguètz,
es la vòstra, coneguda,
es la teuna, vinhairièr (bis)
Tu me disiás ma maire :
"Ont vas víver, mon dròlle ?".
Tu me disiás ma maire :
"N'i a tant que se son empartits".
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
E los qu'an aucit los crosats.
E Marcelin Albert,
E la Comuna de Narbona,
Totes aqueles qu'an cantat "liuresa".
Vos vau parlar d'un païs que vòl víver,
Vos vau parlar d'un païs que trescola.
La tèrra la coneguètz,
es la vòstra, coneguda,
es la teuna, vinhairièr (bis)
Ma maire me rercòrdi de tot çò que disiás.
Vòli cantar lo vent que parla en lenga d'òc.
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
E los qu'an aucit los crosats.
E Marcelin Albèrt,
E la Comuna de Narbona,
Totes aqueles qu'an cranhat "liuresa".
Vos ai parlat d'un païs que vòl víver. (bis)