OCCITANIA !! Forum
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.
OCCITANIA !! Forum

Le Deal du moment : -20%
(Adhérents Fnac) Enceinte Bluetooth Marshall ...
Voir le deal
199.99 €

Vous n'êtes pas connecté. Connectez-vous ou enregistrez-vous

Alternància vocalica 1er grope

+8
Arf
Danís
darboneta
zo
LaurençD
Sokolovic
fredoc
Barbet
12 participants

Aller à la page : 1, 2  Suivant

Aller en bas  Message [Page 1 sur 2]

1Important Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 9:36

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Vaquí çò que dona la Grammaire Provençale dau CREO Provença (tras que bòna gramatica, de crompar)

1. Mécanisme d'alternance

Des verbes de la 1ere conjugaison ont leur radical modifié à certaines formes par l'alternance vocalique.
Celle-ci concerne une partie des verbes dont le radical contient la voyelle e ou la voyelle o (parfois u) en dernière syllabe: accept-ar, demor-ar.

Pour de tels verbes:

- cette voyelle est fermée quand elle est atone (e, o).
- elle s'ouvre en è, ò quand elle porte l'accent tonique. Ceci touche, au présent de l'indicatif et du subjonctif, les formes du sing. et la 3e personne du plur. (ainsi que l'impératif sing).

2. Alternance e / è

a) Exemple: restar.

ind. prés. : rèsti, rèstes, rèsta, restam, restatz, rèstan.
subj. prés. : rèsti, rèstes, rèste, restem, restetz, rèstan.
impératif : rèsta, restem, restatz (rèstes pas, restem pas, restetz pas).

Toutes les autres formes ont e fermé.


b) Verbes soumis à l'alternance e / è

- les verbes en -elar (formés sur des noms en -èu) :

bacelar (bacèu), escotelar (cotèu), morselar (morsèu), sagelar (sagèu)...

- les verbes suivants, entre autres:

accelerar, acceptar, aleujar, arrestar, assetar, ateunar, aterrar, breçar, cercar, (de)cessar, completar, crebar, cremar, decretar, detestar, enterrar, esperar, estremar, exagerar, gelar, governar, grevar, interessar, legar, levar, negar, nevar, pecar, penetrar, perseverar, pregar, prestar, protestar, reglar, restar, segar, servar, traversar, trevar.

c) Verbes non soumis à l'alternance

- les verbes formés à l'aide du suffixe -ejar :
carrejar, galejar, malautejar, netejar, (se) passejar...

- les verbes suivants, entre autres :

abenar, adreiçar, alenar, apielar, bercar, bolegar, cretar, encadenar, ensenhar, entamenar, envejar, escortegar, estrenar, frenar, fretar, glenar, grelhar, mastegar, menar, mesclar, navegar, pegar, pelar, penar, penchenar, pesar, pescar, petar, plegar, presar, remar, renar, secar, semenar, tesar, tetar, trafegar, trenar, velhar.


D'engolir a cha pauc, maniera de pas passar per un torista Clucant

2Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 12:23

fredoc

fredoc
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Òsca Bojarron!

Aquiu un subjècte qui'm sembla important. E qu'encoratgi tots los debutants dens la lenga (e tanben los confirmats) a léger diccionaris e metòdes tà aperfeitar la lor prononciacion qui sovent me hè mau a las aurelhas. Qu'ei un tribalh mei important e mei mauaisit qui n'ac pensam. Parlar ua lenga qu'ei tanben prononciaciar com cau los fonèmas. E un "e" ne's deu pas jamei prononciar "è". Qu'ei un exemple au demiei d'autes.
Taus qui parlan e legen lo francés (la màger part de nosautes), que pòt estar ua bona ajuda de s'emparar suus diccionaris ancians com los de Mistral o de Palay. Mes atencion au tracanard: que cau mestrejar de plan la diferéncia de grafia. Mes que pòt servir tà la prononciacion de las letras.
Totun, lo mei bon biais de parlar plan la lenga, qu'ei d'escotar a parlar los ancians e los locutors naturaus de las nostas campanhas (que sèi, qu'ei hèra reductor). Aqueths ne s'enganan pas jamei sus un [e] o un [è], [o] o [ò] etc...

http://www.occitania-fotbol.com

3Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 13:49

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

E ben.
Ai ja dich çò que pensavi d'aquelei règlas...

espèri que vos geina pas s'un francés vos repren se disètz "jé fé du lé" a luega de "jè fè du lè" (per, de segur, j'ai fait du laid).
E espèri tanben que vesètz ges de problèmas se un professor repren un pichòt perqué prononcia lo francés ambé l'accent occitan.

Malurosament, l'occitan si prononciarà pus coma si prononciava l'a cent ans. Es ansinta. Lo fach que 95 dau cent dei locutors parlesson francés a modificar un tan siá pauc la lenga.
Degun ditz pus en francés "marseillois, françois" per "marseillais, français". De lengas fòrtas e conservatriz coma lo francés evoluisson.

Pensi pas que reprendre un pichon perqué ditz "pichonè" à luega de pichoné es francament pedagogic.

Enfin bòn, vòli pas espepidonar, Bojarron, sabes...es un avejaire personau e n'avèm ja parlat.

Ara, mi taisi, va prometi !

Òc Cap

4Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 14:47

fredoc

fredoc
Occitan Warrior
Occitan Warrior

espèri que vos geina pas s'un francés vos repren se disètz "jé fé du lé" a luega de "jè fè du lè"

Òsca 1 pt

Qu'ei un pb un pauc complicat. Mes jo non soi pas un locutor natiu, que soi vadut francofòne e que sèi prononciar, ce'm pensi, lo son [e] com ac cau. E ne sèi pas s'ei lo cas en provençau, mes en gascon, ua mala prononciacion deu [e] en [è] que pòt cambiar lo sens de la frasa. Que pensi mei que mei aus vèrbes en -ER qui altèrnan enter lo present e l'imperfèit.
E qué diser de [r], [rr], [h], [lh].

http://www.occitania-fotbol.com

5Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 16:21

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

S'enganem pas, en occitan, a la diferéncia dau francés que cites Matieu, li a pas d'acarament entre una varietat estandard dominanta e una varietat regionala dominada. Per nautres, as l'occitan fàcia a l'occitan.
Lei règlas donadas son lei règlas de l'occitan tau coma si parla encuèi, e ti dirai qu'ai jamai rescontrat de locutor vertadier mesclant lei règlas d'alternància vocalica ò saupent pas diferenciar -e de -è.

En francés, trobaràs jamai un prof laissar prononciar a un dròlle *ponjour, per bonjour, ò *jampon, per jambon, e pasmens es pròche, basta de sonorizar la consonanta.
L'error pedagogica seriá de laissar prononciar lei dròlles coma va vòlon (çò que malurosament si fa tròp en occitan).
A la fac lei apreneires mesclavan per exemple "an" e "en"... Ara emb aquò n'i a que son profs e que ti sòrton de *menjar, per manjar, ò de *demouri, per demòri.
Gaire de diferéncias entre aquelei biais de prononciar, e totun ti fote un còp a lenga. D'aquí l'interès de gaubejar tot aquò.


Espèri qu'ajudarà aquelei que trantalhan dins son aprendissatge Risolet


fredoc a écrit: E ne sèi pas s'ei lo cas en provençau, mes en gascon, ua mala prononciacion deu [e] en [è] que pòt cambiar lo sens de la frasa.

Parier en provençau Fredoc Clucant

6Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 16:23

LaurençD

LaurençD
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Perdon de botar ma grana, ieu qu'escribi amb un fum de pecas. Mas, s'ai plan comprès, es un problema de tonica : lo "e" se prononça pas del meteis biais se pòrta la tonica e se la pòrta pas.
Alara, pòdem pas dire que la pèrda de tonica sia solament una evolucion normala. D'efièch, lo francès es la sola lenga latina que l'a perduda. Basta escotar l'italian : se botas mal la tonica, la frasa ven garrela. Es çò parrier en castelhan, e en occitan tamben...
Aici, l'influencia del francès mena a l'aplatiment.
(Bon, aquò dich, siai totjorn pas fotut de botar los accents coma cal...)
Per çò qu'es del nòstre biais de parlar francès, amb 'l'accent", cal o dire : parlèm mal ! (coma de colonizats)

7Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 16:46

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

LaurençD a écrit:lo "e" se prononça pas del meteis biais se pòrta la tonica e se la pòrta pas.
Segon lo vèrbe, es aquò Risolet

LaurençD a écrit:Aici, l'influencia del francès mena a l'aplatiment.
...e a la fusion, ò puslèu l'assimilacien de l'accent francés per l'occitan, coma ne parlaviam dins lo subjèct "qualitat de la lenga".

LaurençD a écrit:(Bon, aquò dich, siai totjorn pas fotut de botar los accents coma cal...)
Se ti pòu ajudar, dins aquela rubrica trobaràs una ficha "coma prononciar e / è en occitan", s'adapta a 95% au lengadocian, e l'escrich es ligat a la prononciacien, va ben! Clucant

LaurençD a écrit:Per çò qu'es del nòstre biais de parlar francès, amb 'l'accent", cal o dire : parlèm mal ! (coma de colonizats)
D'acòrdi a 100% emb tu aquí subre merces
Dau mens, se parlam pas "mau", coma dises parlam coma d'estrangiers. Tant vau que la generacien d'occitanofònes de deman parlèssan pas l'occitan au sieu elei tanben coma d'estrangiers...!

8Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 17:41

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

Bojarron a écrit:S'enganem pas, en occitan, a la diferéncia dau francés que cites Matieu, li a pas d'acarament entre una varietat estandard dominanta e una varietat regionala dominada. Per nautres, as l'occitan fàcia a l'occitan.
Lei règlas donadas son lei règlas de l'occitan tau coma si parla encuèi, e ti dirai qu'ai jamai rescontrat de locutor vertadier mesclant lei règlas d'alternància vocalica ò saupent pas diferenciar -e de -è.

En francés, trobaràs jamai un prof laissar prononciar a un dròlle *ponjour, per bonjour, ò *jampon, per jambon, e pasmens es pròche, basta de sonorizar la consonanta.
L'error pedagogica seriá de laissar prononciar lei dròlles coma va vòlon (çò que malurosament si fa tròp en occitan).
A la fac lei apreneires mesclavan per exemple "an" e "en"... Ara emb aquò n'i a que son profs e que ti sòrton de *menjar, per manjar, ò de *demouri, per demòri.
Gaire de diferéncias entre aquelei biais de prononciar, e totun ti fote un còp a lenga. D'aquí l'interès de gaubejar tot aquò.


Espèri qu'ajudarà aquelei que trantalhan dins son aprendissatge Risolet


fredoc a écrit: E ne sèi pas s'ei lo cas en provençau, mes en gascon, ua mala prononciacion deu [e] en [è] que pòt cambiar lo sens de la frasa.

Parier en provençau Fredoc Clucant

Vorriáu pas faire mon testard mai :
òc, ai rescontrat de gens locutors naturaus que trantalhavan sus d'unei prononciaciens. Dins ma familha e mai en defòra, que siegue en lengadocian tan coma en provençau.
T'ai ja sortit leis exemples pescats dins Gelu, m'onte soventei fes lei soluciens preconisadas per lo CREO anavan en còntra d'aquelei de Gelu, mai bòn, aparentament, lo fach que l'alternància vocalica è/é talament importanta en occitan siegue caucada per eu ( e sabi que m'as ja respondut aquí subre, emai se m'as pas convinçut) bastava pas per mostrar que son importància èra bessai pas tan gròssa qu'aquò.

De francés dison "jampon" a luèga de "jambon" cada jorn. S'atròvan en Alsàcia, subretot dins lei generaciens qu'an viscut la guèrra. E segur que dins leis annadas 50, lei pichons d'ailà disián ponchour et jampon tan coma lei pichons occitans disián râse a luèga de rôse. Mai bòn siáu d'acòrdi ambé tu a rapòrt dau fach que comparar occitan /occitan e francés/francitan pòu èstre bessai peutirat.

Completament d'acòrdi per la diferéncia an/en e son importància.

9Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 18:01

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:De francés dison "jampon" a luèga de "jambon" cada jorn. S'atròvan en Alsàcia

hehe, l'esperavi aquela en diguent aquò, se mi lèves la pichina bèstia...! Mai seriosament, preniáu l'exemple d'un cors de francés au nòstre ò dins lei 95% de frança Risolet

10Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 19:21

zo

zo
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Matieu C. a écrit:E ben.
Ai ja dich çò que pensavi d'aquelei règlas...

espèri que vos geina pas s'un francés vos repren se disètz "jé fé du lé" a luega de "jè fè du lè" (per, de segur, j'ai fait du laid).
E espèri tanben que vesètz ges de problèmas se un professor repren un pichòt perqué prononcia lo francés ambé l'accent occitan.

Malurosament, l'occitan si prononciarà pus coma si prononciava l'a cent ans. Es ansinta. Lo fach que 95 dau cent dei locutors parlesson francés a modificar un tan siá pauc la lenga.
Degun ditz pus en francés "marseillois, françois" per "marseillais, français". De lengas fòrtas e conservatriz coma lo francés evoluisson.

Pensi pas que reprendre un pichon perqué ditz "pichonè" à luega de pichoné es francament pedagogic.

Enfin bòn, vòli pas espepidonar, Bojarron, sabes...es un avejaire personau e n'avèm ja parlat.

Ara, mi taisi, va prometi !

Òc Cap

òc-ben te compreni, mas non pòdi pas èsser d'accòrdi amb tu Meitat Chen Meitat P .Per una rason simpla, consirar que l'occitan (dins totas las siás variantas) a pas de prononciacion definida,es considerar qu'es una lenga mòrta R.I.P . Jamai acceptariam pas d'un professor d'englés, que nos ensenhesse aquesta (polida) lenga amb l'accent francés, italian o chinés Fotut Defòra . Parièr per un professor d'espanhòl o d'alemand. Alavetz, perqué per l'occitan?
Te pòdi dire per experiencia que los escolans estiman melh un regent que prononcia plan que non pas un francimandejaire. E puèi d'un punt de vista pedagogic,l'interest de l'occitan es justament d'assoplir l'ausidor, mas aquò val pas res s'o prononcias coma lo francés.
Personalament, asiri aqueles professors que nos ensucan de teoria teorisanta e de grammatica caganta Endormit sens ésser fotuts de te fargar una frasa correcta nimai d'emplegar una formula idiomatica quand cal (o alara una revirada mot per mot del francés) Poce Clinat .

11Important Re: Alternància vocalica 1er grope Ven 2 Mai 2008 - 21:02

Sokolovic

Sokolovic
Trobador !!
Trobador !!

zo a écrit:
Matieu C. a écrit:E ben.
Ai ja dich çò que pensavi d'aquelei règlas...

espèri que vos geina pas s'un francés vos repren se disètz "jé fé du lé" a luega de "jè fè du lè" (per, de segur, j'ai fait du laid).
E espèri tanben que vesètz ges de problèmas se un professor repren un pichòt perqué prononcia lo francés ambé l'accent occitan.

Malurosament, l'occitan si prononciarà pus coma si prononciava l'a cent ans. Es ansinta. Lo fach que 95 dau cent dei locutors parlesson francés a modificar un tan siá pauc la lenga.
Degun ditz pus en francés "marseillois, françois" per "marseillais, français". De lengas fòrtas e conservatriz coma lo francés evoluisson.

Pensi pas que reprendre un pichon perqué ditz "pichonè" à luega de pichoné es francament pedagogic.

Enfin bòn, vòli pas espepidonar, Bojarron, sabes...es un avejaire personau e n'avèm ja parlat.

Ara, mi taisi, va prometi !

Òc Cap

òc-ben te compreni, mas non pòdi pas èsser d'accòrdi amb tu Meitat Chen Meitat P .Per una rason simpla, consirar que l'occitan (dins totas las siás variantas) a pas de prononciacion definida,es considerar qu'es una lenga mòrta R.I.P . Jamai acceptariam pas d'un professor d'englés, que nos ensenhesse aquesta (polida) lenga amb l'accent francés, italian o chinés Fotut Defòra . Parièr per un professor d'espanhòl o d'alemand. Alavetz, perqué per l'occitan?
Te pòdi dire per experiencia que los escolans estiman melh un regent que prononcia plan que non pas un francimandejaire. E puèi d'un punt de vista pedagogic,l'interest de l'occitan es justament d'assoplir l'ausidor, mas aquò val pas res s'o prononcias coma lo francés.
Personalament, asiri aqueles professors que nos ensucan de teoria teorisanta e de grammatica caganta Endormit sens ésser fotuts de te fargar una frasa correcta nimai d'emplegar una formula idiomatica quand cal (o alara una revirada mot per mot del francés) Poce Clinat .

Ah mai sabes, s'aviam lei possibilitats per apréner l'occitan dins una situacien de plen emplec sociau, segur que la diferéncia è/é mi semblariá importanta.
Lo problèma es qu'es pas lo cas e qu'apréner l'occitan en de gents, malurosament, ara, dins lo contèxte actuau, implica d'aver una cèrta tolerància.

Ai pas lo temps de desvelopar esto sera e va farai deman.
N'aprofiechi per vos potonejar pasmens.

12Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 15:24

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Bojarron a écrit:1. Mécanisme d'alternance

Des verbes de la 1ere conjugaison ont leur radical modifié à certaines formes par l'alternance vocalique.
Celle-ci concerne une partie des verbes dont le radical contient la voyelle e ou la voyelle o (parfois u) en dernière syllabe: accept-ar, demor-ar.

Pour de tels verbes:

- cette voyelle est fermée quand elle est atone (e, o).
- elle s'ouvre en è, ò quand elle porte l'accent tonique. Ceci touche, au présent de l'indicatif et du subjonctif, les formes du sing. et la 3e personne du plur. (ainsi que l'impératif sing).

2. Alternance e / è

a) Exemple: restar.

ind. prés. : rèsti, rèstes, rèsta, restam, restatz, rèstan.
subj. prés. : rèsti, rèstes, rèste, restem, restetz, rèstan.
impératif : rèsta, restem, restatz (rèstes pas, restem pas, restetz pas).

Toutes les autres formes ont e fermé.


b) Verbes soumis à l'alternance e / è

- les verbes en -elar (formés sur des noms en -èu) :

bacelar (bacèu), escotelar (cotèu), morselar (morsèu), sagelar (sagèu)...

- les verbes suivants, entre autres:

accelerar, acceptar, aleujar, arrestar, assetar, ateunar, aterrar, breçar, cercar, (de)cessar, completar, crebar, cremar, decretar, detestar, enterrar, esperar, estremar, exagerar, gelar, governar, grevar, interessar, legar, levar, negar, nevar, pecar, penetrar, perseverar, pregar, prestar, protestar, reglar, restar, segar, servar, traversar, trevar.

c) Verbes non soumis à l'alternance

- les verbes formés à l'aide du suffixe -ejar :
carrejar, galejar, malautejar, netejar, (se) passejar...

- les verbes suivants, entre autres :

abenar, adreiçar, alenar, apielar, bercar, bolegar, cretar, encadenar, ensenhar, entamenar, envejar, escortegar, estrenar, frenar, fretar, glenar, grelhar, mastegar, menar, mesclar, navegar, pegar, pelar, penar, penchenar, pesar, pescar, petar, plegar, presar, remar, renar, secar, semenar, tesar, tetar, trafegar, trenar, velhar.


D'engolir a cha pauc, maniera de pas passar per un torista Clucant

Bon ben vai continuar :
3. Alternance o/ò

Elle s'accompagne souvent de la diphtongaison de ò en [w( e merda sabi monta si troba l'API sus lo picador ) ....] ,[we] ou[wa].

a. Exemple: portar

Ind prés . : pòrti(e,o), pòrtes,pòrta,portam,portatz,pòrtan
Subj. pres.: pòrti,(e,o),pòrtes,pòrte,portem,portetz,pòrtan
Imperatif: pòrta,portem,portatz
pòrtes pas,portem pas,portetz pas.

Toutes les autres formes ont o (prononcé )

b. Verbes soumis à l'alternance o/ò

Entre autres (on a souligné les formes où ò se diphtongue ):
abonar, abordar,acordar,acostar,adoptar,afrontar,alongar,[u]amolar,amorçar
,aprochar,barrotlar,brocar,brodar,comptar,confortar,consolar,contar,costar,cotar, demorar ,desboscar,descorar,desluocar,desolar,desrocar,devorar,dotar ,enfuocar,forar,forçar,ignorar,interrogar,jogar......

Bon basta per la galejada pensi ....
Ben vo desencusa Bojarron mai trobi un pauc ....euh, vòli pas de garrolha ,pas que botar mon vejaire... estranh de veire un libre de gramatica copiat tau e quau sus lo forum .Teni 2 cavas de diser :
1 / Mi semblariá miès de diser " l'a una gramatica tras que bòna (ço qu'es verai de mai)de crompar amé un passatge sus l'alternança vocalica p. 89 que fau legir "en plaça de tot escriure .Après , se lei gents son interessats basta pas que de lo crompar o lo prendre a la biblioteca .
2/ Se tènes vertadierament a esplicar l'alternança vocalica ( ieu m'en foti, veni pas sus lo forum per seguir dei cors e de mai l'ai ja la gramatica en question mai pòdi comprendre que l'a de gents que son interessats per l'ajuda)alòr compreni pas perque fas pas un resumit e subretot perque lo fas pas en occitan .....
Après encara un còp , es un ponch de vist e vòli pas de garrolha .

Zo a écrit:Jamai acceptariam pas d'un professor d'englés, que nos ensenhesse aquesta (polida) lenga amb l'accent francés, italian o chinés Fotut Defòra . Parièr per un professor d'espanhòl o d'alemand. Alavetz, perqué per l'occitan?
Te pòdi dire per experiencia que los escolans estiman melh un regent que prononcia plan que non pas un francimandejaire

Amé dei remarcas coma aquo , sias de desgotar lei regents ( enfin la regenta perque parli de ieu en fach ) dau trabalh.
Siaù regenta e ben segur que nen fai dei dècas de prononciacion e dei francismes tanben . ( Vai pas encara esplicar tota l'ajuda qu'ai reçaubut de l'Educacion Nacionala , que l'ai ja fach sus lo forum ).
Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas . Alòr , 2 solucions :
1 / se diser tant pièger , quora saurrai , correjarai ( per eisemple , la semana passada , ai fach geometria amé leis escolans e , dins lo cors, ai dich " lei costats perpendicularis " (lo i sabi pas perque, eri cançada sensa dobta) e ai fach pièger encara , l'ai fach escriure dins la leisson .Ben vo, quora siaú en classa , teni pas totjorn lo diccionari a la man .... E ben lo lendamen, ai dich " Aier me siaú enganhada , era pas perpendicularis mai perpendiculars , lo fau correjar sus lo caiern" . Après , aqueu còp , men siaú aperçaupuda mai es pas totjorn lo cas.... L'a dei còps, lei dècas demòron pas correjadas ...)e faire la classa en occitan
2/ Faire la classa en francés e preparar mei 3 oras de provençau per estre segura de pas faire de dècas o dei francismes....

Matieu C. a écrit: Ah mai sabes, s'aviam lei possibilitats per apréner l'occitan dins una situacien de plen emplec sociau, segur que la diferéncia è/é mi semblariá importanta.
Lo problèma es qu'es pas lo cas e qu'apréner l'occitan en de gents, malurosament, ara, dins lo contèxte actuau, implica d'aver una cèrta tolerància

10 sus 10 ! ( e encara tènes d'astre qu' ai pas trobat lo 20/20, botarai un subre bòn comentari sus ton bulletin ...)

13Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 15:37

Danís

Danís
Adjudant

Bon basta per la galejada pensi ....
Ben vo desencusa Bojarron mai trobi un pauc ....euh, vòli pas de garrolha ,pas que botar mon vejaire... estranh de veire un libre de gramatica copiat tau e quau sus lo forum .Teni 2 cavas de diser :
1 / Mi semblariá miès de diser " l'a una gramatica tras que bòna (ço qu'es verai de mai)de crompar amé un passatge sus l'alternança vocalica p. 89 que fau legir "en plaça de tot escriure .Après , se lei gents son interessats basta pas que de lo crompar o lo prendre a la biblioteca.


Òc-es, io tanben 'quò me geina, vòle pas daus problemes emb los editors per de las questions de drechs...
Aime mielhs una creacion totala A PARTIR daus libres oficiaus (sei conscient que 'quò damanda un pauc mai de temps) coma io e quauques autres l'avem fach desjá per d'autres dialectes. E puei, sus un ordinator, quo es plan mai mauaisat de legir que sus un libre (un pauc de decompleccion per rapòrt au CREO seriá la planvenguda, per exemple...).

2/ Se tènes vertadierament a esplicar l'alternança vocalica ( ieu m'en foti, veni pas sus lo forum per seguir dei cors e de mai l'ai ja la gramatica en question mai pòdi comprendre que l'a de gents que son interessats per l'ajuda)alòr compreni pas perque fas pas un resumit e subretot perque lo fas pas en occitan .....
Après encara un còp , es un ponch de vist e vòli pas de garrolha .

Non, la lenga dins una seccion de cors es un faus probleme. La volontat es d'aprener un minimum d'occitan a dau monde que n'en saben ren. Donc los botar dins un banh linguistic dempuei las istòrias de prononciacion, avant de veire lo vocabulari, 'quò me sembla un pauc precipitat. Apres, chasque professor decida, io sei pas calificat per jutjar las metòdas d'ensenhament.

14Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 16:03

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Danís a écrit:
Non, la lenga dins una seccion de cors es un faus probleme. La volontat es d'aprener un minimum d'occitan a dau monde que n'en saben ren. Donc los botar dins un banh linguistic dempuei las istòrias de prononciacion, avant de veire lo vocabulari, 'quò me sembla un pauc precipitat. Apres, chasque professor decida, io sei pas calificat per jutjar las metòdas d'ensenhament.

Tènes rason sus lo còp ...Mercé mon ajudant de me tornar metre a ma plaça ( marrida escolana que rena totjorn après lei professors ...)

15Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 16:51

Arf

Arf
Occitan Warrior
Occitan Warrior

darboneta a écrit:
Amé dei remarcas coma aquo , sias de desgotar lei regents ( enfin la regenta perque parli de ieu en fach ) dau trabalh.
Siaù regenta e ben segur que nen fai dei dècas de prononciacion e dei francismes tanben . ( Vai pas encara esplicar tota l'ajuda qu'ai reçaubut de l'Educacion Nacionala , que l'ai ja fach sus lo forum ).

Que pensi qu'era mira de zo n'era pas de desgostar eths regents, e sustot pas tu, mes meileu de raperar qu'eths ensenhaires e's deven tostemps remeter en question e tirar de cap ta ua luenga qui sia era mes bona possible : ne de pas per'mor qu'an obtiengut un diploma que ne deven pas contunhar de tribalhar ta's melhorar. Quau que sia era evolucion dera luenga, era foncion deth regent, tanben en occitan, que de totun d'ensenhar ua luenga blossa.

darboneta a écrit: Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas . Alòr , 2 solucions :
1 / se diser tant pièger , quora saurrai , correjarai ( per eisemple , la semana passada , ai fach geometria amé leis escolans e , dins lo cors, ai dich " lei costats perpendicularis " (lo i sabi pas perque, eri cançada sensa dobta) e ai fach pièger encara , l'ai fach escriure dins la leisson .Ben vo, quora siaú en classa , teni pas totjorn lo diccionari a la man .... E ben lo lendamen, ai dich " Aier me siaú enganhada , era pas perpendicularis mai perpendiculars , lo fau correjar sus lo caiern" . Après , aqueu còp , men siaú aperçaupuda mai es pas totjorn lo cas.... L'a dei còps, lei dècas demòron pas correjadas ...)e faire la classa en occitan

De har pecas ne de pas un problema : tots que'n hen ; e james ne't van arcastar de har cors en occitan, quan n'averes pas denguera ua luenga perfeita. De mes que pensi qu'amuishas aci eth bon reflexe : que trobas ua peca mes que la hes corregir. Ne de pas per'mor d'aquo qu'eths escolans ne't respectaran pas mes.
Denguera un cop, que pensi qu'era bramata de zo e s'adreçava a uns ensenhaires qui ne s'i hen pas mes ta's melhorar. Mes com sovent que son eths mes consciencios qui's sendeishen visats ! Ironic

16Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 18:31

Yellow

Yellow
En Preson !

Matieu C. a écrit:E ben.
Ai ja dich çò que pensavi d'aquelei règlas...

espèri que vos geina pas s'un francés vos repren se disètz "jé fé du lé" a luega de "jè fè du lè" (per, de segur, j'ai fait du laid).


Excuse moi, mè c'è la vach'qui fè l'lè

http://myspace.com/yellowspliff

17Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 18:36

Yellow

Yellow
En Preson !

Bojarron a écrit:S'enganem pas, en occitan, a la diferéncia dau francés que cites Matieu, li a pas d'acarament entre una varietat estandard dominanta e una varietat regionala dominada. Per nautres, as l'occitan fàcia a l'occitan.
Lei règlas donadas son lei règlas de l'occitan tau coma si parla encuèi, e ti dirai qu'ai jamai rescontrat de locutor vertadier mesclant lei règlas d'alternància vocalica ò saupent pas diferenciar -e de -è.

En francés, trobaràs jamai un prof laissar prononciar a un dròlle *ponjour, per bonjour, ò *jampon, per jambon, e pasmens es pròche, basta de sonorizar la consonanta.
L'error pedagogica seriá de laissar prononciar lei dròlles coma va vòlon (çò que malurosament si fa tròp en occitan).
A la fac lei apreneires mesclavan per exemple "an" e "en"... Ara emb aquò n'i a que son profs e que ti sòrton de *menjar, per manjar, ò de *demouri, per demòri.
Gaire de diferéncias entre aquelei biais de prononciar, e totun ti fote un còp a lenga. D'aquí l'interès de gaubejar tot aquò.


Espèri qu'ajudarà aquelei que trantalhan dins son aprendissatge Risolet


Siam d acòrdi mai l a quand mesme de moments que lo sistèmi francés nos contamina, e que lo volguessiam vò non, avèm en òc un accent francés, e mi pensi pas que sigue tant grèu de mesclar pitchounè vò pitchouné, mi rangi de l avejaire de Matieu per lo còp, pasmens lo fach de dire demouri en plaça de demòri, es en ren un signe de contaminacien, es sonqu'un signe d'inhorança qu'amerita de si far corregir em' insistància...

http://myspace.com/yellowspliff

18Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 18:38

Yellow

Yellow
En Preson !

Bojarron a écrit:
Matieu C. a écrit:De francés dison "jampon" a luèga de "jambon" cada jorn. S'atròvan en Alsàcia

hehe, l'esperavi aquela en diguent aquò, se mi lèves la pichina bèstia...! Mai seriosament, preniáu l'exemple d'un cors de francés au nòstre ò dins lei 95% de frança Risolet


Et pas chez ces salauds d'Alsaciens!

http://myspace.com/yellowspliff

19Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 19:17

Barbet

Barbet
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Per ti dire lo verai Darboneta, mi siáu demandat tanben s'èra ben de copiar un passatge. Se pausa un problèma ò que li a petòcha d'aver que que siegue, lo lèvi subran, basta de mi va dire.

Ai ren pres lo temps de lo revirar, grand mea culpa, totun se va vòs faire va prendrai pas mau. Era un benevolat que mi semblava necite per de gents que vòlon ben gaubejar l'occitan.
Rapòrt au nivèu dau cors, aut ò bas...depende simplament dau nivèu de l'escolan. S'adreiça a aquelei que n'an besonh ò qu'an ges de gramatica a posita.

darboneta a écrit:Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas

Per çò que dises a Zo... De decas, pòu n'i aver. Emb tot lo ben que pensi per çò que fas, e sensa nimai ti voler cercar garrolhas, l'escòla es ti ben lo luec per qu'un regent aprenguèsse sa matèria? Bandat

20Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 19:19

zo

zo
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Arf a écrit:
darboneta a écrit:
Amé dei remarcas coma aquo , sias de desgotar lei regents ( enfin la regenta perque parli de ieu en fach ) dau trabalh.
Siaù regenta e ben segur que nen fai dei dècas de prononciacion e dei francismes tanben . ( Vai pas encara esplicar tota l'ajuda qu'ai reçaubut de l'Educacion Nacionala , que l'ai ja fach sus lo forum ).

Que pensi qu'era mira de zo n'era pas de desgostar eths regents, e sustot pas tu, mes meileu de raperar qu'eths ensenhaires e's deven tostemps remeter en question e tirar de cap ta ua luenga qui sia era mes bona possible : ne de pas per'mor qu'an obtiengut un diploma que ne deven pas contunhar de tribalhar ta's melhorar. Quau que sia era evolucion dera luenga, era foncion deth regent, tanben en occitan, que de totun d'ensenhar ua luenga blossa.

darboneta a écrit: Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas . Alòr , 2 solucions :
1 / se diser tant pièger , quora saurrai , correjarai ( per eisemple , la semana passada , ai fach geometria amé leis escolans e , dins lo cors, ai dich " lei costats perpendicularis " (lo i sabi pas perque, eri cançada sensa dobta) e ai fach pièger encara , l'ai fach escriure dins la leisson .Ben vo, quora siaú en classa , teni pas totjorn lo diccionari a la man .... E ben lo lendamen, ai dich " Aier me siaú enganhada , era pas perpendicularis mai perpendiculars , lo fau correjar sus lo caiern" . Après , aqueu còp , men siaú aperçaupuda mai es pas totjorn lo cas.... L'a dei còps, lei dècas demòron pas correjadas ...)e faire la classa en occitan

De har pecas ne de pas un problema : tots que'n hen ; e james ne't van arcastar de har cors en occitan, quan n'averes pas denguera ua luenga perfeita. De mes que pensi qu'amuishas aci eth bon reflexe : que trobas ua peca mes que la hes corregir. Ne de pas per'mor d'aquo qu'eths escolans ne't respectaran pas mes.
Denguera un cop, que pensi qu'era bramata de zo e s'adreçava a uns ensenhaires qui ne s'i hen pas mes ta's melhorar. Mes com sovent que son eths mes consciencios qui's sendeishen visats ! Ironic

M'aprestavi a respondre a Darboneta mas Arf o faguèt a la miá plaça.
Mercés plan Arf, ara me pòdi tornar al lièch tranquille. Dormida

21Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 20:11

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Non, pensavi pas tanben qu'era ta mira , zo , de me desgostar ( en fach nen sabi ren , te conoissi pas mai me sembla pas qu'era ton ideia quora as escrich aquo ) mai es verai qu'es pas lo promier còp que l'ausissi e que , coma eri cançada , m'a fach bombissir .
L'a de cóp , siaú vertadierament " sopa au lach " ( tè aqui, ai besonh d'una ajuda ...Tomba ben , siaú dins la partida cors de provençau ...) quora siaù cançada ....Donc, bona nuech Zo ,e , benleu ,ieu tanben, devriáu m'en anar au liech...


Teni la costuma d'ausir sus mon trabalh dei remarcas sus la lenga , e pas que sus la lenga e comenca a me conflar vertadierament .Assaji de faire dei projècts e de vertadierament faire viure la lenga dins lo villatge e tot ço qu'ausissi es " a non, mèfi , lo fau pas prononcar coma aquo " E merda!
Verai que la lenga es importanta mai d'un autra costat , preferi ausir deis escolans parlar en occitan ,amé dei dècas mai amé plazer, que vèire deis escolans parlar en francés o se faire cagar en cors de gramatica provençala ...
Donc desencusa , siau estada un pauc virulenta après tu,zo, mai en fach era pas per tu , era en generau ( en fach , me siaú enganhada de subjèct , l'auriáu degut mandar dins còp de morre )


Après Bojarron, me demandas se l'escòla es lo luec per aprendre ma matiera ...ben vai te respondre qu'ai ja respondut , sabi pas mai monte, sus lo forum, ma se vòs , te fa un resumit .

22Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 21:24

Bombonarèla

Bombonarèla
Pintaire
Pintaire

darboneta a écrit:
Ben vo desencusa Bojarron mai trobi un pauc ....euh, vòli pas de garrolha ,pas que botar mon vejaire... estranh de veire un libre de gramatica copiat tau e quau sus lo forum .Teni 2 cavas de diser :
1 / Mi semblariá miès de diser " l'a una gramatica tras que bòna (ço qu'es verai de mai)de crompar amé un passatge sus l'alternança vocalica p. 89 que fau legir "en plaça de tot escriure .Après , se lei gents son interessats basta pas que de lo crompar o lo prendre a la biblioteca .
2/ Se tènes vertadierament a esplicar l'alternança vocalica ( ieu m'en foti, veni pas sus lo forum per seguir dei cors e de mai l'ai ja la gramatica en question mai pòdi comprendre que l'a de gents que son interessats per l'ajuda)alòr compreni pas perque fas pas un resumit e subretot perque lo fas pas en occitan .....
Après encara un còp , es un ponch de vist e vòli pas de garrolha .


Waouh !! Fan de puta, Darboneta coneis las paginas de còr !!

Benlèu que d’unes aquí an besonh d’elements de gramatica, d’ortogràfia e de lingüistica, e que se’n rendon compte…

Zo a écrit:Jamai acceptariam pas d'un professor d'englés, que nos ensenhesse aquesta (polida) lenga amb l'accent francés, italian o chinés. Parièr per un professor d'espanhòl o d'alemand. Alavetz, perqué per l'occitan?
Te pòdi dire per experiencia que los escolans estiman melh un regent que prononcia plan que non pas un francimandejaire


darboneta a écrit: Amé dei remarcas coma aquo , sias de desgotar lei regents ( enfin la regenta perque parli de ieu en fach ) dau trabalh.
Siaù regenta e ben segur que nen fai dei dècas de prononciacion e dei francismes tanben . ( Vai pas encara esplicar tota l'ajuda qu'ai reçaubut de l'Educacion Nacionala , que l'ai ja fach sus lo forum ).
Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas . Alòr , 2 solucions :
1 / se diser tant pièger , quora saurrai , correjarai ( per eisemple , la semana passada , ai fach geometria amé leis escolans e , dins lo cors, ai dich " lei costats perpendicularis " (lo i sabi pas perque, eri cançada sensa dobta) e ai fach pièger encara , l'ai fach escriure dins la leisson .Ben vo, quora siaú en classa , teni pas totjorn lo diccionari a la man .... E ben lo lendamen, ai dich " Aier me siaú enganhada , era pas perpendicularis mai perpendiculars , lo fau correjar sus lo caiern" . Après , aqueu còp , men siaú aperçaupuda mai es pas totjorn lo cas.... L'a dei còps, lei dècas demòron pas correjadas ...)e faire la classa en occitan
2/ Faire la classa en francés e preparar mei 3 oras de provençau per estre segura de pas faire de dècas o dei francismes....

Legir qu'un enfant es a l’escòla per aprene, per prene de plaser, òc !

Mas legir qu'un professor balha de cors de lenga aproximatius, non!

Se òm balha pas lo concors de regent a un estudiant que sap pas parlar francés, tot lo monde trapa aquò normal.
Se òm balha pas lo capes d'espanhòl a un estudiant qu'es pas capable d'ensenhar en espanhòl es normal.

Compreni pas cossí, nautres podèm consentir a'n aquesta degradacion qu'es de daissar ensenhar un occitan tant aluenchat de sa realitat lingüistica, per ieu es aquò que causarà nòstra perda, tu forçadamant, veses pas lo dangièr ni mai la perda…. Siás una optimista …

Soi luènh de te dire qu’ameritas pas l’estatut de professor, es meravilhós d’aver tan de vam coma tu e de voluntat de transmetre la lenga, mas coma ton acadèmia foguèt pas fotuda de te balhar un ensenhament en occitan a l’iufm, ara ne patisses e as un trabalh doble de faire, es a dire de recèrcas quotidianas, cada ser per apreparar les sequéncias de l’endeman, cercar lo vocabulàri que vas emplegar, lo verificar… Te faire de tièras « vocabulari matematicas », « vocabulari de musica »….


Desgotar los regents ? Non ! Lor balhar l’escasença d’ensenhar una lenga qu’a un accent, una morfoligia una ortagràfia e una gramatica pròpia coma las autras lengas e pas coma un patès qu’òm càmbia a sa guisa, segon son enveja.

De tradicionalisme lingüistic ? Non ! De respècte e d’amor per la lenga, una enveja espantanta de la faire viure !

23Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 22:19

Arf

Arf
Occitan Warrior
Occitan Warrior

zo a écrit: M'aprestavi a respondre a Darboneta mas Arf o faguèt a la miá plaça.
Mercés plan Arf, ara me pòdi tornar al lièch tranquille. Dormida

Si't pot permeter d'anar tath lheit mes de d'ora, que de dab plaser Ironic
A ton servici zo !

24Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 22:23

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Bombonarèla a écrit:
darboneta a écrit:
Ben vo desencusa Bojarron mai trobi un pauc ....euh, vòli pas de garrolha ,pas que botar mon vejaire... estranh de veire un libre de gramatica copiat tau e quau sus lo forum .Teni 2 cavas de diser :
1 / Mi semblariá miès de diser " l'a una gramatica tras que bòna (ço qu'es verai de mai)de crompar amé un passatge sus l'alternança vocalica p. 89 que fau legir "en plaça de tot escriure .Après , se lei gents son interessats basta pas que de lo crompar o lo prendre a la biblioteca .
2/ Se tènes vertadierament a esplicar l'alternança vocalica ( ieu m'en foti, veni pas sus lo forum per seguir dei cors e de mai l'ai ja la gramatica en question mai pòdi comprendre que l'a de gents que son interessats per l'ajuda)alòr compreni pas perque fas pas un resumit e subretot perque lo fas pas en occitan .....
Après encara un còp , es un ponch de vist e vòli pas de garrolha .


Waouh !! Fan de puta, Darboneta coneis las paginas de còr !!

Benlèu que d’unes aquí an besonh d’elements de gramatica, d’ortogràfia e de lingüistica, e que se’n rendon compte…

Zo a écrit:Jamai acceptariam pas d'un professor d'englés, que nos ensenhesse aquesta (polida) lenga amb l'accent francés, italian o chinés. Parièr per un professor d'espanhòl o d'alemand. Alavetz, perqué per l'occitan?
Te pòdi dire per experiencia que los escolans estiman melh un regent que prononcia plan que non pas un francimandejaire


darboneta a écrit: Amé dei remarcas coma aquo , sias de desgotar lei regents ( enfin la regenta perque parli de ieu en fach ) dau trabalh.
Siaù regenta e ben segur que nen fai dei dècas de prononciacion e dei francismes tanben . ( Vai pas encara esplicar tota l'ajuda qu'ai reçaubut de l'Educacion Nacionala , que l'ai ja fach sus lo forum ).
Ben segur que leis escolans estiman miès un regent que parla ben, mai quora lo regent en question es d'aprener , l'a dei dècas . Alòr , 2 solucions :
1 / se diser tant pièger , quora saurrai , correjarai ( per eisemple , la semana passada , ai fach geometria amé leis escolans e , dins lo cors, ai dich " lei costats perpendicularis " (lo i sabi pas perque, eri cançada sensa dobta) e ai fach pièger encara , l'ai fach escriure dins la leisson .Ben vo, quora siaú en classa , teni pas totjorn lo diccionari a la man .... E ben lo lendamen, ai dich " Aier me siaú enganhada , era pas perpendicularis mai perpendiculars , lo fau correjar sus lo caiern" . Après , aqueu còp , men siaú aperçaupuda mai es pas totjorn lo cas.... L'a dei còps, lei dècas demòron pas correjadas ...)e faire la classa en occitan
2/ Faire la classa en francés e preparar mei 3 oras de provençau per estre segura de pas faire de dècas o dei francismes....

Legir qu'un enfant es a l’escòla per aprene, per prene de plaser, òc !

Mas legir qu'un professor balha de cors de lenga aproximatius, non!

Se òm balha pas lo concors de regent a un estudiant que sap pas parlar francés, tot lo monde trapa aquò normal.
Se òm balha pas lo capes d'espanhòl a un estudiant qu'es pas capable d'ensenhar en espanhòl es normal.

Compreni pas cossí, nautres podèm consentir a'n aquesta degradacion qu'es de daissar ensenhar un occitan tant aluenchat de sa realitat lingüistica, per ieu es aquò que causarà nòstra perda, tu forçadamant, veses pas lo dangièr ni mai la perda…. Siás una optimista …

Soi luènh de te dire qu’ameritas pas l’estatut de professor, es meravilhós d’aver tan de vam coma tu e de voluntat de transmetre la lenga, mas coma ton acadèmia foguèt pas fotuda de te balhar un ensenhament en occitan a l’iufm, ara ne patisses e as un trabalh doble de faire, es a dire de recèrcas quotidianas, cada ser per apreparar les sequéncias de l’endeman, cercar lo vocabulàri que vas emplegar, lo verificar… Te faire de tièras « vocabulari matematicas », « vocabulari de musica »….


Desgotar los regents ? Non ! Lor balhar l’escasença d’ensenhar una lenga qu’a un accent, una morfoligia una ortagràfia e una gramatica pròpia coma las autras lengas e pas coma un patès qu’òm càmbia a sa guisa, segon son enveja.

De tradicionalisme lingüistic ? Non ! De respècte e d’amor per la lenga, una enveja espantanta de la faire viure !

As vertadierament besonh d'escriure en gras ?????Ai ben compres que me cridas dessùs!!!E lo pòdi faire tanben!!!!!

25Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 22:25

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Ops desencusa , lo 24 es vertadierament grand en fach , quitament a ieu me fa paur ma galejada ....

26Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 22:28

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Perque de segur era una galejada .... Aquo dis , teni dei cavas de respondre aqui mai lo farai deman perque ara siaú mai que cançada ....

27Important Re: Alternància vocalica 1er grope Sam 3 Mai 2008 - 22:31

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

.... e vai encara m'en prendre a zo après !!!! Risolet Progressiu ( es mon costat sopa au lach : tè bombonarèla, ajuda me , sopa au lach es pas dins lo dico dau CREO , es pas dins la gramatica nimai ....)

28Important Re: Alternància vocalica 1er grope Dim 4 Mai 2008 - 11:38

darboneta

darboneta
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Bombonarèla a écrit:Waouh !! Fan de puta, Darboneta coneis las paginas de còr !!
Benlèu que d’unes aquí an besonh d’elements de gramatica, d’ortogràfia e de lingüistica, e que se’n rendon compte…

Ben vo e alòr ?
Bombonarèla a écrit:Siás una optimista …

Es estranh, sembla a un repròche non?
Bombonarèla a écrit:Soi luènh de te dire qu’ameritas pas l’estatut de professor, es meravilhós d’aver tan de vam coma tu e de voluntat de transmetre la lenga, mas coma ton acadèmia foguèt pas fotuda de te balhar un ensenhament en occitan a l’iufm, ara ne patisses e as un trabalh doble de faire, es a dire de recèrcas quotidianas, cada ser per apreparar les sequéncias de l’endeman, cercar lo vocabulàri que vas emplegar, lo verificar… Te faire de tièras « vocabulari matematicas », « vocabulari de musica »….


Desgotar los regents ? Non ! Lor balhar l’escasença d’ensenhar una lenga qu’a un accent, una morfoligia una ortagràfia e una gramatica pròpia coma las autras lengas e pas coma un patès qu’òm càmbia a sa guisa, segon son enveja.

Den promier , se càmbia pas a sa guisa o segon son enveja , parlam de dècas e cresi que dins leis autrei lengas ( amé morfologia,ortografia e gramatica ) l'a tanben dei gents que fan dei dècas e que son pas correjats ( vos que te brembi la "bravitude"?)
Après per la formacion, siaù completament d'acòrd amé tu , e se vòs, anem s'encadenar davans la mission de lenga regionala per protestar , te dis?

29Important Re: Alternància vocalica 1er grope Dim 4 Mai 2008 - 12:30

Bombonarèla

Bombonarèla
Pintaire
Pintaire

E òc que voli plan m'encadenar, pasmens preferissi las...Explosiu

30Important Re: Alternància vocalica 1er grope Dim 4 Mai 2008 - 12:44

zo

zo
Occitan Warrior
Occitan Warrior

Umm cresi que per "soupe au lait" diriái "Renós" o "romegós"... Dobtós

Contenu sponsorisé



Revenir en haut  Message [Page 1 sur 2]

Aller à la page : 1, 2  Suivant

Permission de ce forum:
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum