En Lemosin, las fasem blanchidas. Quo es un pauc mai long, mas quo es cent còps melhor !
Las fau 'massar (evidentament...

) e las far trempar dins l'aiga bulenta, apres aver enlevat la prumiera peu (la peu negre). Sabetz, dins las chastanhas (coma dins las notz) çò qu'es chiant a enlevar, quo es 'quela peu un pauc cotonosa que las sarra, entre la charn e la "ruscha".
E ben, nautres avem la "tecnica" : enfin, l'instrument adaptat, direm...
Quò s'apela un boirador, e vos aimariá botar una fòto, per çò que a descriure quo es pas simple.
Bon, enfin, anem ensaiar : vesetz dos bocins de bois, de un metre de long, carrats, clavats ensemble en lur mitan (pòden bolegar d'avant en arrier, donc). En bas, son talhats per de las entalhas.
Fau donc botar las chastanhas crudas dins 'quela aiga dins lo topin, e bolegar lo boiradis (boirar, qué !). A la riba d'un moment, l'aiga chauda e la manòbra ajudent, las peus s'en van totas solas.
E se sabetz plan far, vos demòra de las chastanhas entieras, redondas, blanchas coma un enfant juste nascut !
Ma granda-mair l'i bòta de las fuelhas de vinha au fond dau topin, per saborar, e mai quauquas pompiras novelas (quò lur balha lo gost de las chastanhas e de la fija...incomparable... e puei, quò empescha las chastanhas de tochar lo fons dau topin, ente i a tota la sòbra de peu crasmadas...).